divendres, 28 d’agost de 2015

Crònica d'una visita a la serra de Lleràs (I): Lo botet de Casa Rei, la balma del Barranc del Codó i la cova d'Urso (Tremp, Pallars Jussà)

La cova d'Urso

Text: Enric Porcel (G.E. Badalona)


Fotografies: Emilia Doña, Enric Porcel i Joan Pallisé

La venturosa idea d'anar a visitar el Botet de Casa Rei, va sortir d'en Joan i d'en Ramon, pensant com sempre en els "bitxos", o sigui en fer recerca bioespeleològica i alhora desintoxicar-se una mica de tanta cavitat tectònica. Malgrat que altres dèiem que el lloc estava una mica lluny, ens vam animar després de trobar una interessant base logística al veí poble de Malpàs, prop del Pont de Suert.

Si bé som geogràficament a la comarca de la Ribagorça, administrativament aquesta zona esta assignada al terme municipal de Tremp del Pallars Jussà.

Com és preceptiu, vam recollir informació prèvia de la cavitat i cap allà que hi falta gent, era el 10 de juliol de 2015.

Ens vam ajuntar cinc exploradors, quatre del GEB i un del GIEM/SIS, sota el guiatge del Ramon que ja havia visitat la cavitat feia només uns vint anys.


Esplugafreda

Esplugafreda

Balma del barranc del Codó

Balma del barranc del Codó


La situació de la balma del Barranc del Codó és:
Coordenades: UTM 31N ETRS89: 317750, 4678680
Altitud: 974 m



De l'indret anomenat Esplugafreda, vam tenir la sort de que va ser visitat per Joan Coromines al 1957 (2) i gràcies a ell sabem que:

"Hem recollit el nom de 7 cases: Bep, Bernui (que assolí un notable grau de riquessa), Bollugant, Jordi, Perna, Rei i Solé. No és estrany que la població hagi estat abandonada, per tal com Madoz ja deia : «El terreno es pedregoso, áspero, quebrado y en general de mala calidad" (1).

Com a documents, Coromines ens cita:

DOC. ANT. 988: Spluca Freta (Abadal, Pallars i Rib., nº277). Fi s. XI (doc. Indatat): <Inter Bernardum abate Alaonis et martin Galin, q. donat --- se a Sancto Martino de S[clu]p<l>uca Freta> [leg. Spluca Freta] (SerranoS., NHRbga., 277). Després intervé ja l’etim. Pop, I curialesca: c. 1080 Spelunca frigida (Abadal, P. I R., 18).

En Coromines a la seva enquesta de 1957, ja hi va notar la manca d'una veritable espluga, pero si parla d'algunes coves…
…A Esplugafreda els informants parlen tal sol de l’existència d’un avenc que anomenen Lo Graller al qual únicament en data recent hi han pogut davallar espeleòlegs ben experimentats. Les enquestes recullen també l'existència del Forat de les Olles i d'uns forats anomenats Los Botets, dels quals surt aigua calenta quan ha de ploure. Hi queda encara un gran abric rocós, la  Cova d'Urso, en un indret obac del curs superior del barranc d'Esplugafreda. No tenim constància de cap indret del terme que sigui denominat l'Espluga.(2)

Així doncs, el dissabte dia 11, ens vam acostar al poblet abandonat d'Esplugafreda. I passat aquest, a l'indret anomenat Campomini, vam intentar arribar a les ruïnes de Casa Rei. En un primer moment ens vam passar de llarg fins a arribar al barranc del Codó, on vam fer la volta, en aquest lloc trobarem una interessant balma condicionada com a pleta pels ramats, no van tenir temps de fer la topografia, però vam prendre nota de les coordenades i provisionalment l'anomenem balma del Barranc del Codó.
Tornant veiem el que queda de la Casa Rei, aparquem el 4x4 a l'únic lloc on es pot. Es tracta d'un petit eixamplament en plena corba de la pista, és un mirador natural sobre Esplugafreda i la cova d'Urso.
Des del pàrquing un senderó descendeix en diagonal a la boca del botet de Casa Rei, aquesta boca esta protegida de les esllavissades per un semi tub corrugat posat per membres del GE Lleidetà, la SIS de Terrassa i el suport de la Federació Catalana d'Espeleologia.
 
Ruïnes de Casa Rei, al fons la cova d'Urso

Boca d'entrada al Botet de Casa Rei



En un parell de minuts arribem, la boca hi és a una torrentera a pocs metres sobre les ruïnes de la casa, i sota la pista de terra.
Vam fer treballs topogràfics i bioespeleològics, alhora que preníem algunes dades climàtiques i de qualitat de l'aire. Dades que ja divulgarem amb posterioritat.
Es va visitar aquesta interessant cavitat, arribant i superant sense problemes el primer pas quasi sifonant, passat aquest, avancem fins que la galeria queda tapada per la sorra, impossible arribar al segon sifó, sense obrir-nos pas amb una llarga desobstrucció. 
 
Enric a la gatera d'entrada

Ramon a les galeries de l'esquerra

Enric prenen dades topogràfiques

Jordi i les seves dades atmosfèriques

Curiosa formació després de la Gran Sala



Ramon a la recera de bitxos

Formacions a les galeries interiors
Sortint de la cavitat pel tub



Sortint d'aquest botet vam anar a buscar el botet d'Esplugafreda, seguint les indicacions del nostre amic Josep Manel Victoria, malauradament ens devíem desviar i no el vam trobar. Sí que vam travessar el barranc dels Botets i vam arribar fins a la que suposem que deu ser, segons el plànol d'ICGC, la cova d'Urso, on marca també la font de l'Urso. Va resultar ser un immens baumot de gran amplada i alçada però de molt poc fons, i sense rastre de la font. S’aixeca la topografia per tal d’inventariar-la, i tornem cap a Malpàs.

Cova d'Urso


COVA D'URSO 

Situació

T.m.: Tremp (Pallars Jussà)
Lloc: Barranc dels Botets. Esplugafreda. Ribagorça.

Coordenades: UTM ETRS89: 317320,4678685
Altitud: 875 m

Espeleometria: Recorregut: 5 m, Desnivell: +1 m

Accés
Situada al vessant esquerre del barranc dels Boters, molt visible per la seva espectacular boca. Ubicada a peu de cinglera i enfront de casa Rei. Es pot accedir sense problemes des de Esplugafreda remuntant el barranc, o baixant des de Casa Rei i creuant lo barranc.

Descripció

Gran balma natural de 45 metres d'amplada, per 5 metres de fons. L'alçada mitjana és de 13 metres.

Història

Cavitat que surt citada a la magna obra Onomasticon Cataloniae del savi Joan Coromines, on també aventura la hipòtesi de que aquesta balma pot ser la que ha donat nom al poblet d'Esplugafreda: "Les mencions antigues Spluca Freta dels Ss. X i XI acaben de demostrar que l'etimologia última i real fou SPELUCA FRACTA ‘balma o espluga que s’ha ensorrat’ (2)





El termòmetre puja per sobre dels 30 graus centígrads, la calor és sufocant.
Demà serà un altre dia, i tenim com a objectiu la visita a l'Espluga Llorna, cavitat que malgrat no conèixer l'emplaçament, suposàvem que no seria difícil de trobar per la seva gran boca visible des de lluny.

Participants

Joan Pallisé (GIEM/SIS), Enric Porcel, Ramon Sendra, Emilia Doña i Jordi Llorca (GEB)


Bibliografia

(1)    MADOZ, Pascual (1846-1850). Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid.
(2)    COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, IV D-J. Pp. 132-133. Barcelona.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Enric, suposo que lo del títol de l'article ha estat un lapsus, cosa normal quan estas a Espluga Freda i veus com s'aixeca espectacularment davant nostre la calcària serra de Sant Gervàs. Però aquestes cavitats en conglomerats segueixen estant en la conglomeràtica serra de Lleràs.
Francesc Rubinat

Anònim ha dit...

¿Trabajos topograficos en el Botet? Se han publicado ya diversas topografias de esta cavidad, pero se prefiere ignorarlas o es que solo vale lo tuyo. Lamentable, al igual que la calidad de la mayoria de fotos con multitud de manchas. Una lastima que desluce la opinion que me merecia este blog.

Jordi de Valles ha dit...

Gràcies Rubinat per la teva rectificació. Efectivament ha sigut un lapsus que ja he canviat.

Jordi de Valles