dimecres, 30 d’abril del 2014

Les coves de l'Afrau (Seva, Osona)





Presentem dues coves conegudes de temps immemorials, però poc conegudes espeleològicament. 

Segons podem veure a Excursionisme científic.cat (3) la primera exploració de la qual tenim constància fou realitzada el 12 de setembre de 1919 per un grup de gent que incloïa l'artista Joaquim Renart, que en va fer un parell de dibuixos, un dels quals reproduïm.

La referència publicada més antiga que coneixem és la de l'any 2010 al quart volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1), corresponent a la visita realitzada pel GEB i l'ECG aquest mateix any.
Posteriorment l'Espeleoíndex(2), publica únicament la topografia de la cova núm. 2, donant-li el nom de cova núm. 1 de l'Afrau.




Cova núm. 1 de l'Afrau (Seva, Osona)

Recorregut: 16 m
Coordenades (UTM·31N ETRS89):
                X: 438258
                Y: 4627463
                Z: 595 m
Història: Coneguda de temps immemorials
Terreny: Gresos
Situació: Al sot de l'Om, torrent afluent de la riera de Martinet que baixa de la urbanització del Muntanyà cap a la masia de l'Afrau (avui, casa d'un conegut pintor). A pocs metres de la llera del torrent i en el seu vessant hidrogràfic dret.
Descripció: La boca, de 3 x 2 m, es troba penjada en un cingle d'uns 15 m. El millor és accedir des de dalt, tot fent un ràppel d'uns 10 m. Dóna pas a una galeria recta de 15 m. A partir de la meitat del recorregut es va estrenyent progressivament fins a finalitzar.









Cova núm. 2 de l'Afrau (Seva, Osona)

Recorregut: 15 m
Coordenades (UTM·31N ETRS89):
                X: 438337
                Y: 4627448
                Z: 601 m
Història: Coneguda de temps immemorials

Terreny: Gresos
Situació: A l'altra banda del torrent on es troba la cova núm. 1 de l'Afrau (vessant hidrogràfic esquerre). Ambdues coves queden separades per prop d'un centenar de metres.
Descripció: La boca també es troba penjada en un cingle (a uns 4 m per sobre la seva base). Si no es vol rappelar des de dalt, cal portar una escala per a superar l'extraplom de la base del cingle. Dóna pas a una còmoda cambra de 6 x 4 m. Del seu fons surten dues curtes galeries cap a dreta i esquerra.




Bibliografia
(1) VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4 (Topografia)
(2) www.espeleoindex.com/
(3) www.cientificitat.wordpress.com


Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Francesc Xavier Samarra (Grup Espeleològic de Badalona)
- Josep Cuenca (Grup Espeleològic de Badalona)