dijous, 22 de gener del 2015

Baumes de la serra de Milany (II) - La Baumassa, la Baumeta i la bauma de la Xuriguera.






La Baumassa (Ripoll, Ripollès)


Recorregut: 14 m 
Coordenades (UTM31N ERTRS89): 
                X: 440074
                Y: 4667781

                Z: 1133
Terreny: Gres
Història: L'últim habitant de la bauma de qui tenim constància fou Margarida Jofre Juncà, que va morir de pneumònia l'any 1920, però és molt possible que l'abandonament de la bauma com habitatge fora posterior.
Situació: Des de la casa del Teixidor cal seguir la pista que surt per la dreta i seguir-la uns 1450 m. En aquest punt, la pista travessa el torrent de Burbau, i uns metres abans trobem un camí que s'enfila paral·lel al torrent. Seguirem aquest camí i al poc trobarem l'antiga pista i poc més endavant arribarem a la Baumassa. Tot aquest camí està ben conservat (la Baumassa encara s'utilitza a l'estiu per arrecerar el ramat) i per a protegir el bestiar hi ha una tanca de filferro que el separa del torrent.
Descripció: Bauma força gran, té uns 53 m d'amplada i 12 m d'alçada. A diferència de les altres baumes del sector, orientades en sentit Est-Oest, aquesta s'orienta Nord-Sud. Es terra, força pla està ocupat per un gruix d'excrements de cabra i ovella que han fet créixer una munió de puces, que fan poc recomanable la seva visita. A la dreta (Sud) hi destaquen dos grans blocs. Més a l'esquerra hi ha un conjunt de blocs paral·lelepípedes, darrera dels quals hi ha una part fosca que perd ràpidament alçada fins a fer-se impracticable.
La part central està ocupada per una cabana encara en ús, i a la seva esquerra hi ha restes de construccions.
El límit Nord és molt imprecís i està totalment ocupat per la vegetació.
Tot el frontal de la bauma està limitat per una tanca per a impedir que s'escapi el bestiar.










La Baumeta (Ripoll, Ripollès) 

Recorregut: 5 m
Coordenades (UTM31N ERTRS89):

                X: 439891
                Y: 4667844
                Z: 1167
Terreny: Gres
Història: La última data que tenim constància d'habitants a la Baumeta és del 1906 en que l'Edudald Torruella Planas va morir a causa d'una peritonitis.
Situació: Es troba situada al mateix cingle que la Baumassa, a uns 200 m de distància. Des d'aquesta, cal retrocedir fins a la pista i seguir-la en direcció Nord fins a trobar a la nostra dreta una tanca de filferro. Des d'aquí pujarem fins a arribar al cingle (sense camí). Un cop al cingle la localització de la cavitat és complicada, ja que queda força dissimulada per la vegetació.
Descripció: Es tracta d'una bauma petita, amb una amplada de 30 m i una alçada màxima de 6 o 7 m. La seva fondària màxima és de 5 m. A tot el llarg de la bauma trobem restes de construccions, força malmeses. També podem observar alguns forats a la paret, que servien d'encaix per a les bigues del sostre de les construccions.









Bauma de la Xuriguera (Ripoll, Ripollès)

Recorregut: 4,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 440119
Y: 4667902
Z: 1198 m
Terreny: Gres
Història: L'últim habitant permanent fou en Josep Torroella Fajula (conegut com l'oncle Pepet o Pepet de Castellpalom), que deixà la bauma de la Xuriguera l'any 1969. En Josep Torroella era carboner i havia nascut l'any 1901, morint a Sant Quirze pocs dies després de deixar la bauma. La seva vida al bauma era força senzilla, l'alimentació es limitava a un bot de vi, fruita (bàsicament pomes), cansalada, mongetes i poca cosa més. Aquesta bauma no era un habitatge permanent, sinó que l'alternava amb les baumes de Can Llagosta i de l'Argelager.
Situació: Prenent com a referència la Baumasa, agafarem un camí ascendent que surt just del seu cantó dret. Poc temps després arribarem a un camí planer que passa just per damunt de la Baumasa. Situats aquí, ens haurem d'endinsar al bosc muntanya amunt, sense camí i entremig de boixos, tot remuntant una mena de torrent fins a trobar la balma de la Xoriguera. De la Baumasa a la Xoriguera, hi ha encara no 10 minuts.
Descripció: La balma en si és petita. Té cosa d'uns 14 m d'amplada, si bé la terminació oriental és molt imprecisa. L'extrem occidental és el més habitable i hi trobem una cabana de pedra, actualment sense sostre. La fondària màxima de la balma és de 4,5 m.
A l'est de la balma hi ha una colada de pedra tosca per on es despenja l'aigua del torrent quan plou. Hi trobem petits forats a la tosca.
Al voltant de la balma trobem murs de pedra no gaire alts, alguns per a fer una mena de tancat i d'altres a manera de mur d'antigues feixes. També hi trobem restes antròpiques, com fragments de terrissa, planxes de ferro, galledes rovellades, etc.




Bibliografia
TORRUELLA, J.; CAPDEVILA, N.; VILASECA, D. (2008).- "Bauma de la Xuriguera" El 855 (129):52-53











Han participat:
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Carme Bañolas
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)