dijous, 15 de gener del 2015

Baumes de la Serra de Milany (I) - Bauma del Teixidor



Introducció
La serra de Milany acull un interessant conjunt de baumes obrades, algunes d'elles habitades fins a finals de la dècada de 1960.
En un principi volíem visitar les tres baumes més conegudes, situades totes elles molt properes entre sí, i de les que hi ha força informació a Internet. Aquestes són la bauma dels Teixidors, la de les Fleus i la Baumassa.
Abans de realitzar la sortida, una recerca més acurada ens mostra l'existència d'algunes baumes més: la bauma de la Fumada, baumes de Burbau, la Baumeta, la Baumassa i la bauma de la Xuriguera, totes elles situades no gaire lluny de les inicialment previstes.
Hem pogut localitzar totes les baumes, llevat de les baumes de Burbau. Com veurem més endavant, en Ramon Vinyeta , en l'article publicat l'any 1950 (4) anomena amb aquest nom la que avui coneixem com bauma del Teixidor, i en una publicació posterior (6) diu "essent les principals la balma del Teixidor, la del Burbau, els Fleus, la Baumassa i la Baumeta". Els catàlegs espeleològics (5 i 10) donen d'aquesta cavitat una situació força imprecisa "Es tracta d'unes cavitats situades a la serra de Milany, al cingle del mateix nom i prop de la bauma de les Fleus, sobre el camí que uneix l'ermita de Llaés i les cases del Borreta".
Per a complicar-ho més, el mapa de l'ICGC situa les balmes de Burbau al lloc corresponent a la Baumassa, i allà on hauria de situar la Baumeta hi ha la Baumassa.
Donat que la balma del Teixidor, de la Xurigurera, la Baumassa i la Baumeta es troben al torrent del Burbau, creiem que el topònim "baumes de Burbau" es refereix al conjunt d'aquestes baumes i no a una cavitat concreta.

Totes les balmes han estat habilitades com a habitatge, algunes de forma fixa i d'altres de forma ocasional. L'inici de l'ocupació d'aquestes baumes ens és desconegut, però a la bauma dels Teixidors, tot i que no ha donat material clar (lític o ceràmic), sí que s'han trobat restes de carbons que indicarien una ocupació des del Paleolític. És molt possible, malgrat que no s'ha pogut confirmar, que algunes de les baumes de la rodalia també hagin estat utilitzades durant el Paleolític. Hem de suposar una ocupació intermitent al llarg dels temps. La darrera bauma en ser habitada de forma permanent fou la bauma del al Xuriguera, l'any 1969. Encara actualment s'utilitza la Baumassa per a guardar el ramat a l'estiu.

L'abandó i el pas del temps ha fet que les construccions a l'interior de les baumes hagin estat parcialment enrunades i envaïdes per la vegetació, el mateix que passa a les feixes cultivades al voltant de les baumes, el que fa difícil fer-se una idea del paisatge real en temps de la seva utilització.

Ens ha calgut fer dues sortides a la zona: una el 26-10-2014 en què hem visitat la balma de les Fleus, la bauma Fumada i la balma del Teixidor, i en una segona ocasió, el 22-11-2014, per visitar la Baumassa, la Baumeta, la bauma de la Xuriguera i la bauma del Teixidor.

Malgrat que es tracta de cavitats d'escassa entitat des del punt de vista espeleolmètric, l'interès etnogràfic és indubtable, i ha estat per a nosaltres un plaer la confecció d'aquesta nota.

Finalment volem agrair a Gemma Carretero, de l'Arxiu Municipal de Torelló, per la seva amabilitat i atenció, que ens ha facilitat les fotografies fetes per en Ramon Vinyeta l'any 1949.


Antecedents
La cita més antiga que hem localitzat d'aquestes cavitats correspon a Josep Pella i Forgas (1852-1918), que a la seva obra "Historia del Ampurdán" (1) diu textualment:
Hoy una población harapienta, enferma por las humedades, habita todavía en cuevas de las montañas de Llayers á no mucha distancia del Ampurdán hácia el N. O. á corta diferencia de lo que sucede en algunos puntos de Aragón, Andalucía y Extremadura.

Aquesta cita és copiada per Norbert Font i Sagué al Catàlech de Catalunya (2), que situa les coves entres les cavitats de l'Alt Empordà.
Llayers. 54) — Coves de Llayers. — Estàn situades en les montanyes d'aquet nom al NO. del Empurdà. Encara avuy les habita una població pobre y miserable.
BIBLI. Pella y Forgas, Hist. del Ampurdán.

El Catàleg Espeleològic de Catalunya, al seu volum 4 de 1980 (5) recull la cita, situant les cavitats al "municipi de Llers?" i afegeix:
El topònim de "Llayers" no l'hem pogut trobar, però suposem que es deurien referir a Llers, però en aquesta població no hem pogut trobar ningú que pogués donar raó; malgrat tot, i segons es desprèn del text citat, l'interès espeleològic duria ésser nul.

Posteriorment el Catàleg Espeleològic de Catalunya, volum 4 (2010) (10) repeteix també aquesta cita.

Les baumes del Teixidor, de la Fumada, de les Fleus i d'altres es troben prop de Llaés (entitat de població del municipi de Ripoll). Les cites antigues també l'anomenen "Llaers" i "Llayers", pel que queda clar que en Josep Pella es refereix a aquestes baumes i no a cap cavitat del municipi de Llers (Alt Empordà), ja que a més les situa "a no mucha distancia del Ampurdán".

César August Torras, al seu llibre "Ripollès" (3), de la sèrie Pirineu Català fa una curta referència a l'itinerari 40 (de Sant Quirze de Besora al Santuari de la Calm":
En les cingleres y bon xic apartades hi ha les Baumes dels Pleus (sic), que son habitades.

Una altra publicació és l'article publicat per en Ramon Vinyeta (4) titulat "Trogloditas en la sierra de Milany", que creiem és força interessant, ja que ens descriu la vida a la bauma del Teixidor. Tot i que ell l'anomena bauma del Burbau, es tracta de la que avui coneixem com bauma del Teixidor. Donat el seu interès, hem cregut oportú reproduir-lo:
En el corazón de la Sierra de Milany, en uno de sus lugares más abruptos y poco frecuentados, existe una familia de payeses que habitan en una cueva o "bauma" en las mismas condiciones, en algunos aspectos, que reinaban en los tiempos del hombre primitivo.
En el transcurso de nuestras correrías por la Sierra de Milany, repleta de atractivos de toda especie, nos entretenía, preferentemente, disfrutar de los dilatados panoramas que desde sus cimas se contemplan, gozando de la belleza de sus paisajes, ora armoniosos y placenteros, ora salvajes de tétrica estructura. Las ruinas del castillo, derrumbándose cada vez más, el característico peñasco de Llaers, la grandiosa haya de las Tombes, las cascadas de Tavérnolas y las espesuras que rodean el Barretó, eran los objetivos preferidos. Nunca, sin embargo, a pesar de conocer su existencia, habíamos visitado las "baumes" habitadas existentes entre el Teixidor y la masía de Milany. Y he aquí que, recientemente, concretamente el día 27 del pasado junio, tuvimos la oportunidad de visitar detenidamente la única de las "baumes" habitadas hoy en día. Fruto de aquella visita, son las impresiones que ofrecemos al lector.
Toda la vertiente meridional de la Sierra de Milany, está cruzada por unas fajas de acantilados que, en dirección sensiblemente horizontal y formando escalonamientos en algunos lugares de considerable elevación, se extienden algunos kilómetros, adaptándose a las sinuosidades del terreno y obligando a los caminos a seguir un difícil trazado para salvar algunos puntos, de otro modo inaccesibles.

En muchos lugares de estas fajas de acantilados, se han formado cavidades naturales y "baumes" de gran tamaño, que, orientadas hacia el mediodía y teniendo en su proximidad tierras fácilmente cultivables y grandes espacios ricos en pastos, eran ya en tiempos prehistóricos lugares habitados, escogidos por sus inmejorables condiciones de defensa, tanto de las condiciones atmosféricas como de los animales feroces, muy abundantes en aquella época primitiva. Estas cuevas naturales habitadas, han resistido el paso de los siglos y aun hoy en día son utilizadas, a pesar de que en la misma comarca y no muy lejanas de su emplazamiento existen masías que después de abandonadas se van transformando lentamente en montones de ruinas.
La "Bauma del Burbau" está situada a 995 mts. de altitud, formada por grandes bloques de piedra, por encima de los cuales transcurre una torrentera que nace entre el Castillo de Milany y la Ermita de la Calm. Cuando el torrente baja crecido forma un cortinaje de agua por delante de las edificaciones de la "bauma", creando un espectáculo de singular belleza. En invierno, cuando la temperatura baja algunos grados bajo cero, el agua al caer forma columnas de estalactitas y estalagmitas aumentando la maravilla del espectáculo.

La cavidad o "bauma", tiene una extensión de unos 80 m, con una profundidad variable de 3 a 20 y una altura de 15 metros en la parte exterior, que va reduciéndose a medida que se acerca a las extremidades. La parte habitada, se halla en el extremo oeste, más resguardado y en la parte opuesta se hallan los apriscos para el ganado lanar, que son de considerable capacidad. En la parte central hay otros dos cercados para cerdos y vacas y un amplio espacio escalonado para guardar la hierba, la paja, la carreta y otros utensilios de labranza. La habitación humana, está formada por siete departamentos, tres de los cuales tienen ventilación al exterior. Los muros son de piedra y cal, con un espesor de 40 cmts. Naturalmente, el pavimento y el techo son de roca viva, con una distancia entre ellos que oscila de 1'80 a 3 mts. lo que permite moverse con facilidad.

Contemplada desde cierta distancia, la "bauma" adopta la forma de un gran escenario natural. Aunque de momento, la vivienda humana da la impresión de ser muy reducida, se ha de tener en cuenta que a ambos lados tiene amplios espacios disponibles, completamente a cobijo de lluvia o viento y que, por lo tanto, tiene equivalente utilidad a otras edificaciones de una "masia" corriente. El gráfico y el grabado adjunto, nos ahorrarán una más larga explicación sobre la estructura y distribución de esta curiosa vivienda.

La familia que la habita, está constituida por un matrimonio y dos hijos, un muchacho y su hermana. Esta tiene perturbadas sus facultades mentales, grave desgracia que se ha de añadir a otras muchas sufridas por esta familia. El muchacho, por el contrario, es muy despierto. Cuando nosotros llegamos allá, estaba fumando en pipa, costumbre que tiene desde la edad de cuatro años; entonces se lo recomendaron para curarse de "cucs" (lombrices).
Suponíamos que los habitantes de la "bauma" serían gente áspera y de poco trato. Nos habíamos equivocado, ya que todos ellos son de carácter cordial y alegre. El chiquillo nos mostró todas las dependencias y aceptó sin remilgos tabaco para su pipa. El amo nos explicó más tarde su forma de vivir dándonos toda clase de detalles.

La familia posee grandes cantidades de aves de corral, y se dedica también a la recría de cerdos. (Tienen también una mula). El ganado lanar está solamente confiado a su custodia, pues pertenece a una "masia" cercana. Las tierras de labor, equivalentes a 6 o 7 "quarteras", se extienden a cada lado del torrente, formando campos escalonados. Al pie de la casa, cultivan un poco de huerta, fácilmente regable mediante el agua el torrente. También crecen numerosos árboles frutales, perales, manzanos, cerezos, etc. La traída de agua para las necesidades de la casa, se hace de manera muy curiosa y por tres sistemas diferentes. Cerca de la casa, y en un paraje que asemeja una gruta, re recoge el agua que resbala por una piedra y por medio de unos canalillos se la traslada a limpios depósitos. Los otros dos sistemas proporcionan el agua con más abundancia. A pocos metros del portal y desde tiempo remoto, hay un depósito natural de unos 800 litros de capacidad, que se llenan con el agua caída del acantilado una vez desviado oportunamente el curso del torrente. Por último, también se recoge el agua, directamente de la cascada, por medio de una gran plancha de hojadelata, en forma de embudo y trasladándola a unos recipientes de cobre, por un tronco de árbol vaciado en forma de canal.
Las condiciones de temperatura en el interior de la "bauma", constituyen una de sus más apreciables ventajas. De igual forma que, en apariencia, el agua de los pozos es fría en verano y tibia en invierno, la temperatura del interior refleja bien poco las variaciones que al paso de las estaciones del año, se observan al aire libre. En verano, el sol no penetra al quedar detenidos sus rayos por el saliente del acantilado. En invierno, al ser la órbita del sol más baja, queda todo el interior soleado durante todo el día, creándose una temperatura muy agradable. Por esta causa, la ropa de cama que utilizan es igual en una que otra estación.

La distribución del trabajo se efectúa de la siguiente forma: El colono cuida de la tierra y en los días que este trabajo no es necesario, actúa de jornalero en alguna casa vecina, especialmente en el Teixidor. En invierno, cuando la actividad de la tierra es nula, por efecto de la nieve y lluvia persistente, sus conocimientos del oficio de carpintero le permiten dedicarse a la reparación de utensilios de trabajo, y construir otros de nuevos. Por ejemplo, la carreta es de construcción propia. Generalmente el sábado acude al mercado de Ripoll, donde vende los productos sobrantes y efectúa compras.
La mujer cuida del trabajo doméstico y de su hija deficiente.
El muchacho se ocupa del rebaño y su pastoreo, así como actúa de auxiliar de sus padres.
Las obligaciones de orden religioso, la familia las observa en la parroquia de Llaers, distante unos 40 minutos.

No hem localitzat més dades fins a la publicació, l'any 1980 del quart volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (5), que únicament cita dues cavitats, sense aportar dades gaire precises:
63 - BALMES DE BURBAU: " Es tracta d'unes cavitats situades a la Serra de Milany, al cingle del mateix nom i prop de la bauma de les Fleus, sobre el camí que uneix l'ermita de Llaés i les cases del Borretà."
64 - BALMA DELS FLEUS: "Gran balma oberta al cingle denominat "els Fleus", a poca distància de les anteriors i sense interès espeleològic"

Aproximadament l'any 2007 o 2008 es constitueix un equip anomenat "Grup Baumes" amb l'objectiu de divulgar les baumes del Bisaura, arranjar els camins i netejar les baumes. Per tal de donar a conèixer les seves interessants activitats mantenen un blog on van publicar les activitats (www.baumes.blogospot.com.es). Malauradament aquest bloc fa temps que va deixar d'existir i només hem pogut conservar les fitxes de les cavitats, havent-se perdut la resta de dades. Afortunadament van publicar a la revista "El 855: butlletí independent del Bisaura"(7, 8, 9) tres interessants articles on aborden la baumes del Cuc (de la qual no tractem en aquesta nota), de la Xuriguera i del Teixidor.

Al volum 3 del nou Catàleg Espeleològic de Catalunya (10) hi consten les següents cavitats:
La Balmassa: Antiga balma obrada a la serra de Milany. Sense més dades.
La Balmeta: Antiga balma obrada a la serra de Milany. Sense més dades.
Balmes de Burbau: Es repeteixen les dades del catàleg de 1980.
Balma de les Fleus: Es repeteixen les dades del catàleg de 1980.
Balma del Teixidor: A prop de la casa homònima. Habitada fins a meitat del s. XIX. Sense més dades.

De la informació accessible a internet, podem destacar les següents: Wikiloc, Les Golfes de l'Obaga (tema indrets), Indrets Oblidats i finalment Bellmunt.


Situació
Per tal de visitar aquestes baumes, el camí comença a la casa del Teixidor. Sortirem de Santa Maria de Besora. A la sortida del poble (en direcció a Vidrà), surt una estreta pista de ciment (hi ha un rètol: "Ripoll per Llaés"). Cal seguir-la durant aproximadament 7,5 km fins a arribar a un pla a prop del Castell de Llaés. Aquí surt una pista a la nostra dreta, apta per a vehicles, que planeja durant 2,5 km fins a la casa del Teixidor. Uns 150 abans de la casa trobem una tanca que ens barra el pas. Aquí deixarem el vehicle.


Bauma del Teixidor (Ripoll, Ripollès)



Recorregut: 17 m

Coordenades (UTM31N ERTRS89):

X: 439808
Y: 4667399
Z: 1032 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de la casa del Teixidor cal seguir la pista que surt per la dreta i seguir-la uns 850 m, fins a trobar un desviament a la dreta (abans haurem vist una primera desviació que no hem d'agafar). En 10 minuts arribarem directament a la bauma.
Descripció: És la bauma més gran de la zona, amb una amplada de 85 m i una fondària de 17 m i uns 18 a 20 m d'alçada. A ambdós extrems hi ha una zona fosca on hem pogut veure dos ratpenats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).
Per a la seva descripció podem dividir-la en tres sectors:
- Zona Est: per la dreta, un dipòsit de tova produeix una zona fosca un xic elevada sobre el nivell de la bauma. També trobem una rampa que ens porta a un tancat d'uns 2 m d'alçada, 25 m d'amplada i 7 m de fondària que s'utilitzava com a cort per a guardar el ramat, "capaç per a més de 200 caps de vestiar (sic) de llana", com ho descriu en Ramon Vinyeta.
- Zona central: El terra és pla i a 8 o 9 m del límit de la bauma hi ha un ressalt de 2,5 m (a la part central) que es pot superar per unes rampes a ambdós costats. Un cop a dalt d'aquesta "tarima" podem veure com de les parets s'ha extret pedra per a construcció.
- Zona Oest: És la zona ocupada per les construccions que serviren d'habitatge, força malmeses pel pas del temps. Malgrat tot, encara es conserva una porta i el forn.









Bibliografia
(1) PELLA, J. (1883).- Historia del Ampurdán
(2) FONT, N. (1897).- "Catàlech de Catalunya (Continuació)" Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (3):79-84
(3) TORRAS, C.A. (1921).- Ripollès
(4) VINYETA, R. (1950).- "Trogloditas en la sierra de Milany: un curioso estudio de geografía humana" Bol. Sec. de Montaña y C.A.D.E. p. 85-89
(5) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4
(6) VINYETA, R, (1986).- El Vidranès. Ed. Celblau. Torelló
(7) TORRUELLA, J.; CAPDEVILA, N.; VILASECA, D. (2008).- "La Bauma del Teixidor" El 855 (126):42-43
(8) TORRUELLA, J.; CAPDEVILA, N.; VILASECA, D. (2008).- "La Bauma del Cuc" El 855 (127):38-39
(9) TORRUELLA, J.; CAPDEVILA, N.; VILASECA, D. (2008).- "Bauma de la Xuriguera" El 855 (129):52-53
(10) VALLES, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 3




Continuació.

Han participat:
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Carme Bañolas
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)