dimarts, 30 de maig del 2017

Cova de Sant Josep (Benifallet, Baix Ebre)






Text: Gener Aymamí



Breus notes de la vall de Cardó

Bona part del massís de Cardó forma part dels municipis de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d'Ebre) i en l'espectacular penya-segat del Salt del Frare trobem l'antic convent de Cardó, dedicat a sant Hilari, que fou fundat en 1606 pel carmelita tortosí fra Pere Pau de Crist, tot i que s'esmenta que a prop de l'ermita de sant Simeó o de la Columna hi ha la cova del Principi o del Fundador, anomenada així perquè es creu que era un antic eremitori i que aquí va començar la vida monacal del "desert" de Cardó. Escampades per la serralada hi ha tretze ermites, si bé en les ermites montserratines s'hi vivia sempre que un monjo l'abandonava l'ocupava un altre, aquí a Cardó i anaven els monjos a descansar, desconec "l'estrès" a què estaven sotmesos i pel que sembla cada dia, a una hora determinada, els ermitans tocaven la campana, com que el so era diferent en cada una, des del santuari sabien si tot anava bé. Explica una història o llegenda, vés a saber, que un dia el frare de l'ermita de sant Bernat no va tocar la campana a l'hora convinguda i ràpidament tothom s'hi va acostar trobant el monjo embolicat amb una pastoreta. No se sap que li va passar a la noia, el que s'explica és que al monjo el van excomulgar i expulsar de la comunitat i com que l'ermita havia estat profanada li van calar foc. El cert és que en tots els mapes figura com Sant Bernat (l'ermita cremada). Una altra ermita veritablement interessant és la que he esmentat de Sant Simeó o de la Columna, deu el seu nom a què està situada damunt d'un esvelt monòlit de roca i la dedicació es força adient, ja que Sant Simeó l'estilita (390-459) va passar 37 anys damunt d'una columna en el desert de Síria. En les desamortitzacions de 1835 i 1866 el convent deixà de complir les seves funcions i aprofitant les aigües bicarbonatades i arsèniques de la zona passà a ser balneari. Durant la Guerra Civil va ser hospital de l'exèrcit republicà durant la Batalla de l'Ebre. Entre 1940 i 1967 tornà a funcionar com a balneari i fins a finals del segle XX com a planta embotelladora d'aigua mineral. En l'actualitat pertany a una empresa privada que intenta reconvertir-lo, sense massa èxit, en un hotel.





Cova de Sant Josep (Benifallet, Baix Ebre)

Recorregut: 4,80 m
Desnivell: +1 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 296666
            Y: 4536101
            Z: 560 m
Terreny: Calcari
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Des de l'aparcament del Convent-balneari de Cardó cal seguir l'ample camí amb el rètol "Ermitori de la Vall de Cardó" fins a arribar a una cruïlla on trobem el camí de l'esquerra barrat amb una cadena, a un costat hi ha una caseta de captació d'aigües. Al costat mateix de la caseta surt un corriol que passa per sota de l'espadat on hi ha l'ermita de la Columna, en arribar a l'esplanada de la font de l'Avellaner es deixa un trencall a l'esquerra que davalla cap a l'ermita de sant Elies, es continua endavant i de seguida es troben les escales que duen cap a l'ermita de sant Josep, al capdamunt del primer tram de graons hi ha la petita cova.
Descripció: A un costat hi ha una petita paret de pedra amb argamassa de cal, com que el lloc no és gens adient per sojornar-hi, sembla més propi d'un aprofitament efectuat pels estadants de l'ermita que és a pocs metres. També cal destacar la presència d'algunes petites formacions litogèniques, sobretot colades.