dissabte, 5 de juliol del 2014

Noves descobertes a la Mola de Colldejou







Enric Porcel i Caro
Grup d'Espeleologia de Badalona


En les habituals prospeccions de membres del G.E. Badalona, vam dedicar unes jornades a la misteriosa muntanya, a cavall entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda com La Mola.
En una primera sortida, el 24 de maig de 2014, Anna Ruiz, Josep Cuenca i Xavier Samarra ascendeixen a la Mola des de la Torre de Fontaubella, utilitzant la costeruda canal del Mig. Per baixar ho fan pel portell de la cova de la Mola, localitzant i situant aquesta coneguda i emblemàtica cavitat. Després de fer l'exploració baixen per la canal del Batllet (GR-7-3) i descobreixen una nova cavitat al costat del camí, cova que sembla de recent obertura, Xavi fa una incursió rapida, i sembla que continua, quedant-se aturar l'explorador en un petit ressalt.
A la setmana següent, l'1 de juny un nombrós equip format per membres del GIEM, del GREC i del GEB explora i topografia la nova cavitat, batejada com a cova del Batllet. La cova resulta no continuar gaire més enllà d'on va arribar el primer explorador.
Pugem a la cova de la Mola, i mentre uns fan la topografia i els bioespeleòlegs fan la seva feina, la resta es dedica a prospectar pels voltants a la recerca de l'avenc del Niu de la Miloca. A la cova trobem una cabra a una vintena de metres a dins, en plena foscor, suposem que les hores de calor les passa a qui dins ben fresqueta.
Com encara tenim una mica de temps aprofitem a la tarda per anar al famós avenc de la Torre de Fontaubella, conegut per la gent de la contrada simplement com "l'Avenc", la boca és força gran, diuen que una de les més grans de Catalunya. Un misteri a resoldre és que al plànol de l'ICC al lloc l'anomenem "Los Avencs" en plural, per tant seria lògic suposar que deu haver-hi algun forat més.
Xavier Samarra i Josep Cuenca encara faran una altra sortida de prospecció, el 7 de juny de 2014, sortint de la Torre de Fontaubella pel camí de les Massanes cap a la Mola, en aquesta excursió descobreixen la petita cova de les Femades, cavitat que cataloguen immediatament.
Creiem que el potencial espeleològic de la Mola és força interessant, i no dubten del fet que noves cavitats ens esperen a aquest encisador indret.


Cova de la Mola (Colldejou, Baix Camp)

Situació:
Tm: Colldejou (Baix Camp)
Coordenades:      UTM31N ED50        321735, 4553153
                             UTM31N ETRS89     321641, 4552950

Altitud: 882 m

Espeleometria:     
   Recorregut: 140 m 
   Desnivell: 8 m (-6/+2)

Accés:
Anant per la carretera TV-3223, entre la Torre de Fontaubella i Colldejou, aproximadament al km 17,100 arribarem al coll roig. Ací haurem de deixar l'automòbil. A la nostra Esquerra tenim el parc eòlic de Trucafort. A la dreta veurem l'itinerari GR-7-3 que puja cap a la mola, aquest és el camí que agafarem, pujant per les Tossetes, creuarem una línia d'AT a l'alçada del corral del Batllet, i anirem ascendint. Passarem entre dos corrals en ruïnes, i de la cova del Batllet per continuar per la canal del Batllet. Arribats als inicis de la cinglera de la mola, haurem de deixar el GR per a anar a trobar fàcilment la coneguda cova de la Mola, a la nostra esquerra.

Descripció:
Per una boca de 4 x 3,50 m accedim a una galeria, que als 6 metres ens porta a una sala amb grans blocs. A la dreta trobem un pas de 0,70 x 0,80 m que dóna a un corredor d'uns 10 m amb un r-1,80 m.
Tornant a la sala clàstica, al sud continua la cavitat avançant per una còmoda galeria, que arriba als 3 metres d'amplada i 3 m d'alçada, uns 13 m fins a un P.2,50 situat a terra entre els blocs. Si el baixem, a 1 metre de fondària, hi ha una saleta d'uns 3 x 3 m, continuant baixant trobem altre petita saleta (cota màxima de la cova: -6 m), i un pouet de -1,50 m.
Continuarem per la galeria  principal 22 m més fins a trobar-nos un pouet dividint en dos per un bloc (P.1,45 i P.1,70). Aquí la temperatura ambient és de 10,50° C, quan la de l'exterior és de 13° C.
Cinc metres més enllà trobem un altre forat a terra (P.1,20) que ens porta a una saleta concrecionada on podem observar un pouet no accessible que baixa 1,90 m més.
La galeria gira a la dreta, en aquest tram de 4 m d'alçada per 3 d'amplada, per tornar a girar a l'esquerra 5 m més endavant. Superarem un ressalt de +1 m i passarem un pas estret de 2,10 m d'alçada per 0,36 m d'amplada, on bufa un fort corrent d'aire en direcció contraria a la marxa.
Baixarem un r-1 i 4 m més endavant tornarem a baixar un r-1,40. Continuem 4 metres més i arribem a altre important estretor (0,85 x 0,30 m) on també bufa l'aire. Superarem un r-1,50 i una vintena de metres més endavant trobem l'altra eixida. Es tracta d'una boca d'1,40 metres d'amplada per 2 metres d'alçada, abocada al buit de la cinglera. A la dreta observem una instal·lació per doble corda per al que vulgui continuar cap a la base del cingle.

Història:
Cavitat coneguda de bell antuvi, la primera cita l'aporta el 1915, Salvador Vilaseca (1). Es tracta de la primera exploració documentada i del primer aixecament topogràfic, una vegada més  “excursionisme científic” català torna a ser pioner a la recerca i l'exploració.
A aquesta excursió van participar: Borrás Montesinos, Salvat Rabell, Ferrando, Vives, Font, Ferraté (R), J. Sabater, J. Arondes, Vilaseca, Vidal, Borrás de March, Cuadrado, Micheo, G. Puig, Ferraté (A), Baldrich, Fuster i Ramón Sans.
Com podem veure, lo milloret de les cases de Reus, destacant a part de l'autor, als Ferraté,  escriptors, a Joaquim Borràs i de March que va ser advocat i periodista, fundador del Semanario Católico de Reus i de l'Associació Catalanista de Reus.
Salvador Vilaseca ho relatava així

"Consisteix en un corredor d'uns 98 metres de llargada que travessa ben prop del cim l'extrem ociental (sic) de la Mola de Colldejou. Té dues obertures, una que mira vers la serra miocénica del Montsant i l'altra vers Llavería. De elles tant sols la primera, encara que costosament, és practicable, doncs la segona s'obra en el cingle. Sa direcció és quasi francament la Nord-Sud, puix encara que presenti petits inflexións aquests no varien la direcció general de la còva. Com pot veure's en el plànol de l'amic R. Ferraté, traçat amb tota exactitut. l'amplada ès variable per demés: en unes ocasións el corredor s'estreny fins a 25 centímetres fent el pas quasi imposible i en altres s'aixampla considerablement donant lloc a sales espaioses on poden admirars'hi magnifiques concrecións…"

Més tard, el 1918 Joan Ferraté (2) publica una ressenya al seu conegut llibre de "Espeleologia de les comarques tarragonines" amb fotografies i reprodueix el mateix plànol que havia sortit publicat el 1915, però aquesta vegada sembla que per errors tipogràfics no surten el Nord ni l'escala que sortien al plànol original. Veiem que ens diu de la cova en Ferraté:

“Forma un corredor d'un centenar de metres de llargària, ben espaiós al principi i que poc a poc es va estrenyent, tant és així, que a pocs metres de la boca oposada tant estret es presenta el pas, que gairebé és imposible a un normal excursionista avençar més, no poguent-se sinó amb moltes feines arribar a la boca de sortida, de totes maneres impracticable, per estar al cingle. Hi abunden en les seves parets boniques concrecions i no fa molts anys s'hi podien admirar magnifiques estalactites, destruïdes per la gent ignorant del país.”

El 1977 la SIE-CEA publica la topografia completa (3).

Com veiem les topografies són força similars, encara que de la primera, a la que hem aixecat nosaltres, hi hagi quasi una centúria de diferència, el que dóna fe de la qualitat i seriositat dels treballs d'aquells romàntics i intel·lectuals joves de Reus.

Participants:
Emilia Doña, Jordi Llorca, Josep Cuenca, Víctor Porcel, Xavier Samarra, Joan Pallisé, Ramon Sendra i Enric Porcel. (GREC/GEB/GIEM).












Cova del Batllet (Colldejou, Baix Camp)

Situació:
Tm: Colldejou (Baix Camp)
Lloc: Bosc del Batllet

Coordenades:      UTM31N ED50                    321873,4553425
                               UTM31N ETRS89                321779, 4553221
Altitud: 762 m

Espeleometria:    
   Recorregut: 10 m
   Desnivell: -3 m

Accés:
Des de la carretera TV-3223, entre les poblacions de La Torre de Fontaubella i Colldejou, arribarem al coll Roig, lloc on aparcarem els automòbils per anar a agafar el GR7-3 direcció a la Mola de Colldejou. Anirem pujant per Les Tossetes una zona emboscada, passarem una línia d'AT i deixarem a la dreta el corral del Batllet, una mica més amunt a la zona dels pins biguers del Polvorer el camí passa entremig de dos corrals enrunats, continuem pujant i a la nostra esquerra, i a la vora del camí, trobem fàcilment la boca rodona d'aquesta cavitat, després d'uns 15 minuts de passejada, i just abans de començar a pujar per la canal del Batllet.

Descripció:
Una boca rodona d'uns 0,80 m de diàmetre ens aboca a un ressalt de -1,40 m que en deixa a una petita saleta de 0,40 m d'alçada. Avançarem uns 4 metres per una estreta galeria amb blocs inestables fins a arribar a un altre petit ressalt que ens deixa a la sala final, d'un 3 x 3 m, amb un bloc al centre, i un pouet a l'esquerra que baixa adiaclassat entre blocs, però que sense desobstrucció no és factible al pas de l'explorador. La fondària màxima a aquesta sala ens dóna uns minsos -3 m.

Història:
Cavitat possiblement d'apertura recent, ja que malgrat estar al costat del GR de pujada a la Mola de Colldejou, no estava encara ressenyada. Els membres del GEB Josep Cuenca, Xavier Samarra i Anna Ruiz en les seves habituals prospeccions el van localitzar, per més tard, un nombrós equip d'exploradors (GEB-GIEM/BIOSP-GREC) van anar l'1 de juny de 2014 a fer la fitxa corresponent, tot aprofitant les tasques de catalogació i recerca biospeleològica que feien pels voltants.
Amb una petita incursió ens vam adonar que la cavitat no feia més de 10 m de recorregut, així que vam situar la cova i vam aixecar la topografia, tot donant per closa la fitxa d'aquest petit forat.

Participants:
Josep Cuenca, Xavier Samarra, Anna Ruiz, Víctor Porcel, Joan Pallisé, Ramon Sendra, Enric Porcel, Jordi Llorca i Emilia Doña.











Cova de les Femades (la Torre de Fontaubella, Priorat)

Situació:

Tm: La Torre de Fontaubella (Priorat) 
Lloc: Les Femades


Coordenades:      UTM31N ED50             320139,4554675
                               UTM31N ETRS89                  320044,4554471 
Altitud: 388 m

Espeleometria:
    Recorregut: 8m 

Accés:
Des del poble de la Torre de Fontaubella ens dirigirem per la pista que passa pels Rentadors i va resseguint la riera de Fontaubella direcció SO.
Passats uns 700 m, haurem de deixar l'automòbil per anar a l'esquerra pel camí del PR C53 cap al coll d'Eudalda, per més endavant desviar-nos en direcció a la font de Fontaubella.
A uns deu minuts trobem sense problema, a mà esquerra, la petita cavitat. 

Descripció:
Una porta d'1,50 m d'amplada per 1 d'alçada ens introdueix al mig d'una galeria única, paral·lela a la cinglera. Si anem a la dreta, als 4 m trobem una estretor, que no fa factible la continuació sense una desobstrucció. A l'esquerra trobem 4 m més de galeria. 

Història:
Petita cova de la qual no disposem de cap referència anterior. 

Participants:
Josep Cuenca i Xavier Samarra








Bibliografia
(1) SVA (1915).- "Les Coves de la Mola de Colldejou". Butlletí Agrupació Excursionista de Reus (9): 110-113. Reus.
(2) FERRATÉ, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines: 74-79. Reus.
(3) MIÑARRO, J.M., LÁZARO, P. (1977).- 'Breves notas descriptivas sobre algunas cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).' EspeleoSie (20): 45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.



dilluns, 30 de juny del 2014

Balma d'en Gausar (Aiguafreda, Vallès Oriental)










Coordenades:

                UTM31N ED50     X = 439155 Y = 4627708 Z = 610

                UTM31N ETRS89 X = 439061 Y = 4627503 Z = 610



Recorregut: 35 m



Altres noms: Al mapa de l'Alpina figura amb el nom de "Balma de Gusuac"



Localització:

Al Sot Fosc, afluent de la riera de Martinet.

Seguirem el senderó que remunta la riera de Martinet pel seu vessant hidrogràfic esquerre, aigües amunt de l'Afrau. Just creuat el torrent del Sot Fosc, remuntarem aquest pel vessant dret i, després d'uns 40 m, trobarem la balma a l'esquerra.



Història:

Coneguda d'antic per la gent de la contrada, de la que deien que al seu interior es podia aixoplugar un ramat de 100 ovelles. No obstant això, darrerament havia caigut a l'oblit i són poques les persones que coneixen la seva localització.



Descripció:

Balma allargassada de 35 m d'amplada i una fondària màxima que amb prou feines arriba als 5 metres. Alçada de 2,5 m o inferior, segons el lloc. Per l'extrem SE finalitza en una coveta de 7 m, molt baixa de sostre.



Gènesi:

La cavitat s'ha excavat aprofitant el contacte de dos estrats de gresos d'un color fortament vermellós. El superior, més dur i compacte, forma el sostre.









Han participat:

- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Carme Banyoles (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)