dilluns, 2 de març del 2015

Avenc i coves de les Roques de la Torre (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)






Un veí del poble de l'Albió va indicar a en Jaume Ferreres l'existència d'un avenc que, un cop consultada la bibliografia va resultar ser les coves de la Roca de la Torre. Malgrat l'apel·latiu de coves, es tracta una cavitat d'accés vertical, mitjançat un pou de poc menys de 4 m.

La única topografia publicada (3) no inclou planta ni seccions, de manera que vam decidir visitar-la i fer una nova fitxa.

Al sector on es troba la cavitat hi ha també vàries boques més, totes elles impracticables, una d'elles parcialment ocupada per un bloc i que, un cop dins la cavitat constatem que es tracta d'una segona entrada de les coves de les Roques de la Torre i que seria fàcil retirar el bloc. També hem trobat un petit avenc practicable del que no teníem notícia.



La primera cita bibliogràfica correspon a Ferraté (1), que no l'anomena amb cap genèric i diu simplement "Roques de la Torra". Aquest és el text que correspon a la cavitat:

83. ROQUES DE LA TORRA 
Amb aquest nom hi ha a Vallfogona de Riucorp una muntanya, on s'hi veuen varis forats, avui dia del tot obstruïts, que donaven entrada a unes coves. Fa uns quatre anys que el propietari d'aquest balneari amb moltes fadigues i treballs va poguer-hi entrar i seguir tres departaments molt grans, no essent-li possible avençar més d'allí, a pesar de que la cavitat anava i seguia al seu entendre molt endins. En diuen de la Torra, perquè allí a la vora hi havia una torra de moro i amés perquè, segons conta la tradició, serviren eixes coves d'habitació als sarraïns, testioniant-ho l'haver-se trobat per aquells voltants monedes, gerros i altres objectes.

Posteriorment el Catàleg Espeleològic de Catalunya (2) la inclou entre les cavitats no catalogades, tot repetint les dades d'en Ferraté. En el moment de la confecció d'aquest catàleg, el municipi formava part de la Segarra.

No serà fins a 1987 quan es publiqui (3) la primera fitxa de la cavitat (la topografia és de 1985), en la que es informen que " L'any 77 es va poder progressar uns 50 m més."





Coves de les Roques de la Torre
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

Recorregut: 31 m 
Desnivell: -7 m 
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 354508
                Y: 4603170
                Z: 697 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Deixarem el cotxe a l'inici d'una incipient pista situada al km 16,94 de la carretera L-243. Des d'aquí seguirem a peu pels límits dels cultius, en direcció SO, fins que als 600 m, on finalitzen els cultius; seguirem una mica més i girarem a l'esquerra uns 25 m per a girar cap a un altra vegada a l'esquerra i seguirem uns 50 m per un pla situat a la base d'un petit cingle, on trobarem la cavitat.
Descripció: S'inicia la cavitat per un pouet de poc menys de 4 m que en situa en una galeria. En direcció E finalitza als pocs metres. Seguirem en direcció O per una rampa que sembla finalitzar en una acumulació de blocs, però que podem superar per la dreta per un pas estret. Pocs metres de superar aquest pas podrem veure la llum de la segona entrada (podem remuntar fàcilment, però no sortir a l'exterior, ja que ho impedeix un bloc). Des d'aquí la galeria continua en suau pendent fins a quedar obstruïda per blocs. L'any 1977 la cavitat es podia seguir uns 50 m més. Tota la cavitat està formada per blocs inestables















Avenc de les Roques de la Torre
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

Recorregut: 4 m
Desnivell: -2,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 354460
                Y: 4603172
                Z: 695 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Deixarem el cotxe a l'inici d'una incipient pista situada al km 16,94 de la carretera L-243. Des d'aquí seguirem a peu pels límits dels cultius, en direcció SO, fins que als 600 m, on finalitzen els cultius; seguirem una mica més i girarem a l'esquerra uns 25 m, on trobarem l'avenc a sota d'una alzina.
Descripció: Una boca arrodonida d'1,4 m diàmetre dóna pas a un únic pou de 2,5 m.










Bibliografia

(1) FERRATÉ, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines pp. 1-133

(2) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Barcelona

(3) AA (1987).- "Fitxer de cavitats" Grallera (2):59-67 (Topografia)



Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)