dissabte, 22 d’agost de 2015

Avenc de la Fragata (Sitges, Garraf)



Continuant amb la revisió de cavitats del massís de Garraf, aquesta vegada ens hem decidit per l'avenc de la Fragata, cavitat prou coneguda i visitada.


Història de les exploracions

L'avenc és citat per Font i Sagué al seu catàleg (1)

199) — Avench Ample. -20 metres.
200) — Avench de la Figuerota. -32 metres.
201) — Avench de la Fragata. -15 metres.
202) — Avench de la Falconera. -42 metres. Tots aquestos avenchs foren explorats pels minaires que buscaven l'aigua que surt sota la Falconera, y segons diuen els trobaren tots obstruits y sense cap comunicació.

Ja ens diu que l'avenc fou explorat pels minaires que cercaven un punt d'entrada al riu de la Falconera, tot assignant-li un desnivell de -15 m, desnivell del tot inexacte. També cita un misteriós "Avenc de la Figuerota (-32 m) del no s'ha pogut localitzar i que, molt possiblement, deu tractar-se d'un avenc conegut actualment per un altre nom.

El mateix Font el va visitar l'any 1898, però no va arribar a explorar-lo (2):

Vora seu hi ha'l Pla de Carol, on s'hi troba l'avench de la Fragata y dos més, sense nom y de poca fondaria, de 30 a 40 metres. Vist y examinat tot això, marxàrem cap al Pla de les Basses, de 2 a 3 kilòmetres d'extensió, ont hi ha l'avench de Les nou boques.


La primera exploració espeleològica fou realitzada per en Rafael Amat. Tot seguit transcrivim l'article que publicà al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (3):

PRIMERA EXPEDICIÓ
L'avenc de la Fragata. - Ço que conta la tradició.
L'avenc- escola


10 de febrer.

La campanya del 1924 fou inaugurada amb l'exploració d'un avenc poc profund í de molta anomenada per la seva llegendària tradició. Hom conta que a l'avenc de la Fragata, que aquest es el seu nom, situat prop del Campgràs, darrera la Morella i en el camí de Begues a Garraf, hi tiraren en altre temps uns lladregots, que durant una llarga temporada flagellaren aquelles comarques amb llurs malifetes. Mes, és el cas, que un dels lladres no caigué dintre l'avenc, i pogué, amb l'ajut d'un pastor, sortir-ne, i, més tard, en tragué els seus companys. D'aquí prové el nom de l'avenc. Cal advertir que l'intent -inhumanitari d'altra banda- dels ajusticiadors de Begues, no era el de tirar els lladres dintre un avenc, sino el de transportar-los a bord d'una fragata que, amarrada a les costes de Garraf, els menaria més tard a llur merescut càstig. Mes es coneix que els encarregats de complir el fall de la justícia, es cansaren de llur comès, camí de Garraf, i tiraren els lladres dintre un avenc desconegut que pel camí trobaren. I en preguntarlos els begatans si havien complert ço que s'els havia manat, contestaren: «Sí, els lladres són a la fragata!». I l'avenc, coneguda més tard la veritat, fou batejat.

A part de la seva llegendària tradició, l'avenc m'interessava per la seva forma d'embut, d'entonnoir, de què tant parla En Martel en Les Abimes, puig és la base d'una teoria de formació, i era el primer d'eixa naturalesa que trobava en la comarca de Begues. Feta la instal·lació de la corda amb travessers, hi baixà el meu cosí, i ens comunicá, als 5 metres, la impossibilitat de continuar I'exploració sense disposar de més material.
Mes, en retrocedir, descobreix una petita cova que donava entrada a un avenc lateral, que es pot veure en la secció, per on ens fou fácil d'acabar l'exploració i aconseguir el fons, on existeix una altra gruta per la qual es baixa un xic més. Tot plegat, 27 metres. L'avenc careix -a excepció de la gruta superior- d'estalactites, i el caracteritza l'estat de formació en que es troba, essent formades les parets per grans masses de rocam amb esquerdes, que, obertes per l'acció de les aigües, formaran, temps a venir, noves obertures. L'avenc lateral és format per roques muntades en fals moltes d'elles, que proven que tot ell ha estat obert per grans esboldregaments de les matèries i demostren la teoria erosionària de les aigües de filtració. Podem considerar, doncs, l'avenc de la Fragata com l'avenc-escola. Arreu es ven l'acció de les aigües que, en dissoldre la part soluble, deixen en fals massissos de roques que cauen tot obrint noves obertures, i resta únicament la part ferma en la qual segles a venir formaran estalactites com actualment es veuen en la gruta superior. Retirada la corda de travessers, retornàrem a Gavà i d'aquesta estació a Barcelona.



La següent visita documentada és la realitzada pel GES-CMB el 24-10-1948, publicant el resultat a la revista Speleon (4). Aquest article inclou una nova topografia.















L'accident

L'any 1973 perdé la vida a l'avenc de la Fragata l'espeleòleg Luis Garzón Gil. Pocs dies després, els seus amics van col·locar a l'entrada de l'avenc una placa commemorativa, que actualment es troba esmicolada al fons de la cavitat.

Hem considerat oportú transcriure la nota publicada pel nostre amic Josep Lluís Galdón (q.e.p.r.) al seu bloc www.espeleoreflexiones.blogspot.com:

En septiembre del 73 yo salía con 2 amigos a hacer espeleo por los alrededores de Barcelona. Uno de los 2, Luis, era chileno y por aquel entonces tenía 17 años. Un chaval alegre, corpulento, fuerte, dicharachero, muy buena persona.

El caso es que por esas fechas mis dos amigos hicieron una semana de vacaciones en "Campgrás" para hacer la mayor cantidad de cavidades posibles. Yo tenía exámenes de reválida y me fue imposible subir y justo, un día al volver de uno de esos exámenes estaba comiendo con la radio puesta cuando notificaron que Luis se había matado en el "Avenc de la Fragata". Se me pasó la gana de golpe y lo primero que hice fue llamar a mi otro colega para preguntarle qué había pasado. El pobre medio sollozando me dijo que habían clavado una "escarpa" de aquellas de 30 cms. y que por aquella época estaban muy de moda sobre todo en zonas como "Garraf" en la que es difícil encontrar un puñetero árbol y que decían que para saber si estaba bien clavada o no, mientras le pegábamos con el martillo teníamos que sentir lo que llamaban "el canto de la escarpa".

El caso es que en nuestra inconsciencia de juventud nunca reparábamos en un amarre secundario por seguridad y de esa única escarpa se colgó la cuerda para bajar a "rappel" (mi compañero me juró y perjuró que la escarpa estaba bien clavada, cosa que conociéndolo no me hizo dudar nunca de él, aunque sus colegas de club tuvieron que buscar a un chivo expiatorio y por real decreto lo expulsaron de su club). El primero en bajar fue Luis y lo típico entonces……………se apalanco el "rappel" en la boca de la Fragata y se dio un gran impulso para llegar a la base en el menor tiempo posible. Lo malo y lo que no se esperaban ninguno de los dos es que con el impulso, la escarpa salió de su sitio y el resto ya os podéis imaginar. Mi amigo bajó para ver cómo estaba Luis y se encontró a una persona literalmente destrozada con múltiples hemorragias y que encima el pobre aún pudo sobrevivir media hora con la agonía consiguiente. No pienso desprestigiar a la Benemérita porque de todo hay en esta vida, pero los dos que se desplazaron hasta la cavidad solo se dedicaron a meterse con ellos por practicar lo que ellos consideraban una actividad de locos y por haberlos hecho subir hasta allí. Lamentable.

Semanas después, todos sus amigos decidimos ponerle una lápida de recordatorio en la boca de la Fragata (que aun hoy día está y que siempre he creído algo respetable, pero muy negativo para los novatos) y lo primero que se decidió fue bajar para dejar un ramo de flores, pero sin instalar escarpas.

"A mi amigo y gran persona Luis Garzón Gil en el recuerdo al cumplirse el 35 aniversario de su desgraciado accidente. Siempre estarás entre nosotros"




Avenc de la Fragata (Sitges, Garraf)

Recorregut: 52 m
Desnivell: -20,8 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
           X: 409070
           Y: 4571085
               Z: 500 m
Terreny: Calcàries
Història: Primera exploració R. Amat i Carreras (1924).
Situació: Des de l'aparcament del pla del Querol, anirem dirección al pla del Campgrás, més endavant ens desviarem a la dreta prenent el camí del ben senyalitzat GR-92. Al cap de poc trobarem l'avenc de la Sílvia. Des d'aquí, i ja sense camí anirem cap a l'E fins a arribar a la dolina on es troben l'avenc de la Papallona i l'avenc del Querol. L'avenc de la Fragata es troba uns 140 m a l'E.
Descripció: L'entrada de la cavitat està situada al fons d'una dolina de més de 20 m de diàmetre i uns 7 de desnivell.
Consta d'un pou de 19,5 m i uns 2 m de diàmetre que s'eixampla progressivament. Està unit lateralment a una altra cavitat vertical, amb finestres a -4, 7 i 16 m. Aquesta última és la més gran i la de més fàcil accés. La base d'aquesta cavitat lateral és una acumulació de blocs, per sota dels quals hi ha la base de l'avenc, d'uns 7 m de llargada i una amplada mitjana de 3 m. 







Han participat:

- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)

- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)




Bibliografia
(1) FONT, N. (1897).- "Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butll. C.E.C. (31):235-238
(2) FONT, N. (1899).- "Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Aramprunyà" Butlletí C.E.C. (57):233-252 / (58):257-280
(3) AMAT, R. (1925).- "Sota el Massís de Garraf, campanya de l'any 1924" Butll. del C.E.C. (363-364):233-267
(4) MONTORIOL, J. (1950).- "Estudio geoespeleológico de dos simas en el macizo de Garraf (Barcelona)" Speleon (1-1):39-53
(5) BORRÀS, J. (1973).- Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf I
(6) LLORET, J. (1984).- "Accidentes mortales en la espeleología española" Lapiaz (13):9-16