dissabte, 14 de novembre del 2015

Balmes del Collsacabra (2): Les balmes del Puig de les Balmes (1)







Proposem un recorregut per les balmes del Puig de les Balmes. Per la seva extensió, hem cregut necessari dividir-lo en dues parts. Una primera part, aquesta, que tracta de les balmes situades al Cap de Gat, i una segona en què tractarem la balma dels Bugaders i la balma de les Piques, aquesta última és una de les més grans del Collsacabra, atenent a la seva amplada.
gual que en l'anterior nota dedicada a les balmes del Collsacabra la numeració "QP" correspon al llibre d'en Quirze Parès.

Del km 9,7 de la carretera BV 5507 agafarem una pista que en 800 m ens portarà al Collsaplomera, on deixarem el vehicle. Des d'aquí prendrem una altra pista que, en direcció Sud, va paral·lela al cingle pel Puig de les Balmes i que haurem de seguir durant uns 200 m. A l'alçada del segon gran bloc que veurem a la nostra dreta, haurem de desviar-nos en direcció al cingle, ara sense camí, fins que al cap d'uns 20 m en trobarem amb la balma de les Moles, a dessota del Cap de Gat. Aquesta balma figura per duplicat al Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 4, una vegada com a balma de les Moles i una segona com a cova inferior del Puig de les Balmes.

Balma de les Moles (QP 100.16)
A dessota del gran penyal del Cap de Gat s'hi troba una altra balma, petita i de visera molt oberta, que no es creu hagi estat habitada ni n'hi ha indicis; però té com a particularitat que de la roca de la base en tallaven moles pels molins fariners, i queden senyals d'haver-ne tret 7 o 8.


Tot just al costat Nord d'aquesta balma trobarem la que nosaltres anomenem balma núm. 2 inferior del Puig de les Balmes, no citada per en Quirze Parés ni cap catàleg i de la que desconeixem el seu nom.
Seguint 30 m més per la base del cingle trobarem la balma núm. 3.

Tornant a la balma de les Moles, a l'esquerra trobarem una canal que en forta pujada ens portarà a un nivell superior del cingle, on trobarem la resta de cavitats.
En primer lloc passarem pel mig de la balma del Puig de la Balma (de la que no hem cregut necessari realitzar una nova topografia). Al vol. 4 del Catàleg Espeleològic de Catalunya és citada com a cova superior del Puig de les Balmes.



Balma del Puig d'en Balma, o de les Baumes, o el Cap de Gat (QP 100.14)
Està formada pel buit produït per un gran penyal desprès del cingle, i que s'ha quedat clavat allà mateix. El nom de Cap de Gat prové que té en la part superior dos voladissos, un a cada banda, que li donen l'aparença de les orelles d'un gat. La roca despresa ha deixat un call d'uns 7 a 8 metres de llarg, 2,5 d'ample i alçada de 2,5 a 3 metres. La paret del fons, que és una roca tova i de consistència d'argila petrificada, està plena de forats petits de curiós aspecte. Ha estat habitada, segons les restes quer queden, i clarament refermat per tres esglaons de pedra, posats artificialment, que li donen entrada per la part baixa.
Té la remarcable curiositat que en línia recta amb el traçat del call, en dies clars -i naturalment, amb prismàtics- es veu la casa d'En Serrallonga, a Querós, a molt llarga distància. Algunes boiroses informacions sobre una "cova d'En Serrallonga", que ningú precisa on és, però la situen a Tavertet, podrien referir-se a aquesta balma, confonent però l'esmentada singularitat amb l'hipotètic refugi, puix que la capacitat de la balma és mitjana. La via d'accés és verament infernal i bon xic perillosa, i solament s'hi pot anar per dalt la carena; sens dubte hi existí un camí ben traçat i conservat, que en abandonar-se s'ha desfet i del qual no queda pas rastre.


Passada aquesta balma trobarem una petita cavitat innominada, que nosaltres anomenem coveta del Refugi, i poc més enllà trobarem la balma vora la del Cap de Gat.

Balma vora la del Cap de Gat (QP 100.15)
A curta distància de l'anterior i conservant el mateix nivell pel vessant, s'hi troba una altra balma petita, que té molt sencera una paret seca com a paravent. Havia estat ocupada com amagatall durant la guerra, però és molt possible que ho fos també en èpoques anteriors, i molt més per trobar-se a l'immediat veïnatge d'una altra balma del Cap de Gat. No és gaire gran, capacitat 4 o 5 persones. El camí que hi porta des de dalt del serrat és molt rost i s'ha de tenir força cura per baixar-hi.


Ens ha quedat pendent de localitzar la balma mitja del Puig de les Moles.







Balma de les Moles (Tavertet, Osona)

Sinònim: Balma inferior núm. 1 del Puig de les Moles
Recorregut: 6 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450721
                Y: 4649728
                Z: 915 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Del km 9,7 de la carretera BV 5507 agafarem una pista que en 800 m ens portarà al Collsaplomera, on deixarem el vehicle. Des d'aquí prendrem una altra pista que, en direcció Sud, va paral·lela al cingle pel Puig de les Balmes i que haurem de seguir durant uns 200 m. A l'alçada del segon gran bloc que veurem a la nostra dreta, haurem de desviar-nos en direcció al cingle, ara sense camí, fins que al cap d'uns 20 m en trobarem amb la balma de les Moles, a dessota del Cap de Gat.
Descripció: Balma de 20 m d'amplada. De les seves parets s'extreien rodes de molí. Encara queda una al seu interior.





Balma inferior núm. 2 del Puig de les Balmes (Tavertet, Osona)

Recorregut: 6 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450721
                Y: 4649748
                Z: 910 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Immediatament al costat N de la balma de les Moles
Descripció: Balma de 20 m d'amplada i una alçada de 4 m.






Balma inferior núm. 3 del Puig de les Balmes (Tavertet, Osona)

Recorregut: 9 m
Coordenades (UTM31N ETRS89): 
                X: 450707
                Y: 4649788
                Z: 916 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Uns 30 m al Nord de la balma núm. 2, a la meixa base del cingle.
Descripció: Balma de 20 m d'amplada i una alçada de 4 m. Al seu interior neix una petita font.







Cova mitja del Puig de les Balmes (Tavertet, Osona)

Recorregut: 7 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Oberta justament sobre la cova inferior. Nosaltres no l'hem localitzat.
Descripció: Una única galeria NE-SO del recorregut esmentat i una amplada de 2 m.




Balma del Puig de les Balmes (Tavertet, Osona)
Sinònim: Balma superior del Puig de les Balmes, balma del Cap de Gat
Recorregut: 10 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450719
                Y: 4649736
                Z: 923 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: A l'esquerra de la balma de les Moles trobarem una canal que en forta pujada ens portarà a un nivell superior del cingle, on trobarem la balma.
Descripció: Presenta un recorregut de 10 m en sentit E-O, essent la seva planta rectangular amb les entrades obertes a ambdós costats.








Coveta del Refugi (Tavertet, Osona)
Recorregut: 5,5 m
Desnivell: +1,8 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450708
                Y: 4649771
                Z: 921 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Uns 30 m al Nord de la balma del Puig de les Balmes, a la mateixa base del cingle
Descripció: Curta galeria de 5,5 m de llarg, en sentint ascendent. L'alçada de l'entrada és de 2,5 m.






Balma vora la del Cap de Gat (Tavertet, Osona)
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450708
                Y: 4649780
                Z: 916 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: A uns 10 m al N de la coveta del Refugi.
Descripció: Petita balma de planta arrodonida i poc més d'1 m d'alçada. Es conserva un mur de pedra semicircular que la tanca.





Han participat:
 -Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Daniel Mor (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)


Bibliografia
PARÈS, Q, (1985).- La despoblació rural i les masies del Collsacabra
BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 6 (Núm. 69, 70 i 71. Topografia)
AYMAMÍ, G. (2005).- "Breus notes sobre alguns molins rupestres de Catalunya" Espeleo-Cat (3):43-46
PARÈS, Q, (1985).- La despoblació rural i les masies del Collsacabra (Núm. 102.14)
VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4 (Topografia)