dissabte, 10 de novembre del 2018

El santuari i els eremitoris troglodítics de Sant Magí de Brufaganya





Text:  Gener Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
          Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)




EL SANTUARI DE SANT MAGÍ


Situació:
Seguint la carretera TV-2011 que de Santa Maria de Miralles, o de la Llacuna, duu cap a Santa Perpetua de Gaià, es troba gairebé a l'alçada de Valldeperes el trencall que duu cap al santuari de Sant Magí de Brufaganya, que pertany al municipi de Pontils.

La llegenda:
Amades (1) explica que la filla del governador de Tarragona va emmalaltir i ni cap metge ni doctor podien curar-la. Un dia una veu estranya va sortir de la noia tot dient "No me'n vull anar" i així una vegada darrera d'una altra, fins que van comprendre que el dimoni s'havia ficat dins de la noia. Tothom va estar d'acord que l'únic que podia guarir-la era en Magí i a contracor el pare va manar portar l'eremita en presència de la filla i en ser al davant va fer el senyal de la creu i la noia va restar guarida.
Així i tot el governador manà tancar-lo a la presó, però sense saber com s'escapolí i marxà cap a Brufaganya. El governador manà novament que el portessin presoner.
Un cop arribats a Brufaganya van aconseguir agafar-lo i portar-lo arrossegant muntanya avall. Assedegats pel cansament -ja que sant Magí se'ls escapà un parell de vegades- els romans van fer burla dels seus miracles i el van desafiar que trobés aigua, cosa que va fer el sant donant tres cops a terra amb el gaiato i fent brollar les deus que avui encara ragen al templet dit de les Fonts. Els seus perseguidors no li van perdonar el miracle i allí va ser mort. D'aquesta forma s'explica de manera llegendària que així va néixer el riu Gaià.
Fins a l'any 1936 fou conservada una sepultura amb una inscripció que s'hi llegia "Sepultura de Sancht Magí, l'any MXCV", tot i que hom creu que la data de la seva mort fou el 19 d'agost de l'any 369 (19).

El santuari:
La primera notícia documentada es data l'any 1204 i s'esmenta en una donació de Guerau de Montagut i la seva muller Ponceta a l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem la roca de Sant Magí. L'any 1320 ja apareix la referència documental d'una església i tot apunta que va ser bastida tan dedicada a la memòria i culte del sant com per servei dels penitents que ja en aquella època habitaven en les coves i llocs solitaris de la muntanya.
Tan bon punt s'edificà una casa annexa a aquest modest ermitatge, s'hi van instal·lar uns ermitans anomenats "Obrers de sant Magí". Es documenta que l'any 1375 dos d'aquests ermitans anomenats Berenguer Blanch i Ferrer de Tous anaven pels pobles i masies per captar almoines per a la conservació del santuari.
Sobre aquest eremitisme Fort (15) ens diu: "Durant el segle XIV i successius van ploure els donatius al santuari de sant Magí. L'afluència de devots romeus a aquell lloc començà per allunyar els anacoretes. El santuari havia pres tant d’increment que a les primeries del segle XVI, concretament l'any 1525, ja s'administrava per beneficiats que hi havien de residir per tal de complir les obligacions fundacionals dels benifets que els havien estat conferits. Llavors els anacoretes desaparegueren. La vida recollida, fins i tot practicada a les coves i llocs més o menys separats del santuari, se'ls feia impossible amb la modalitat administrativa i cultural del santuari, que els distreia del seu desitjat isolament. El santuari, amb la pèrdua dels penitents que l’havien originat i li eren el suport, conegué un segle de decandiment.
A corregir aquest estat de coses s'encaminà la cessió formal que es féu del santuari de sant Magí i de les terres properes a l'ordre de Predicadors, que s'hi establí en 1603. Els frares dominics, tot just instal·lats, s'adonaren que calia ressuscitar allí la pràctica anacorètica. (Dels primers anys del segle XVII coneixem l'adequació de diverses coves del cingle rocós de la Brufaganya a la pràctica de l'anacoretisme, així com la represa d'aquesta pràctica de vida asceta.)
A la primera meitat del segle XVII, doncs, la Brufaganya visqué un període d'intensa vida anacorètica."
A partir del segle XVI el santuari va tenir una revifalla important, s'hi fan fer obres afegint-hi tres capelles, es basti un hostal per a pelegrins, hi havia un magatzem i una botiga de queviures. S'edificà, vora la font, un hospital per atendre els malalts, que ja existia l'any 1556, i que el 1629 va ser traslladat al santuari.
El 12 d'agost de 1562 s'inaugurà la capella de les fonts.
L'església actual fou bastida entre els anys 1735 i 1776, és de planta de creu llatina, era presidida per una imatge del sant, una talla policromada del segle XIV, restaurada el 1924 i cremada en els fets de 1936. La reixa de ferro, que encara es conserva, es va posar l'any 1786.
Els ensurts, desgràcies i sotragades no van faltar en aquest indret, entre altres cal citar els següents: Per la matinada del 12 de juny de 1714, uns miquelets de Cervera van saquejar el convent.
El gener de l'any 1809 va servir de caserna als sometents i miquelets en la lluita contra l'exèrcit napoleònic.
L'any 1822 els milicians van assaltar diverses vegades a la comunitat de frares dominics. L'11 de setembre d’aquell mateix any torna a ser saquejat per miquelets de Santa Coloma i Igualada.
El 30 de juliol de 1835 va esdevenir una data tràgica pel monestir i els seus habitants, a les vuit del matí, una partida d'homes procedents de Santa Coloma de Queralt i alguns d'Igualada, van assaltar i saquejar el convent i van matar gairebé a tots els frares. 

L'aigua de sant Magí:
Sant Magí és el copatró, de la ciutat de Tarragona, la seva festivitat se celebra el dia 19 d'agost. Com ja s'ha comentat, la tradició diu que el sant amb tres cops de bastó va fer brotar aigua de la font del santuari la qual va adquirir propietats màgiques, curatives i miraculoses i Tarragona, fidel a aquesta creença, el dia del sant celebra, des de fa ja més de 150 anys, "l'arribada de l'aigua" així des del santuari es transporta l'aigua amb carros i cavalleries cap a la ciutat.

Aplecs i festes:
La devoció popular a sant Magí s'ha fet ben palesa al llarg dels anys, així ja es documenta que el 7 de maig de 1598 es duen a terme processons de Santa Coloma i la Llacuna per implorar que plogui.
Al santuari de sant Magí de Brufaganya s'hi celebra missa els diumenges a les 12 hores i a part del concorregut aplec de la diada del sant, cal citar l'aplec de les Roses que té lloc el segon diumenge de juny a les 12 del migdia i l'aplec comarcal del tercer diumenge de setembre, també s’hi celebra la missa del Gall a la vigília de Nadal i a l'estiu tenen lloc les Nits Musicals de Brufaganya
Tel. Informació del santuari 977-26-60-40.



Les ermites:
Llenas (Llenas 1980) explica que les ermites de la muntanya són les següents: Vora la font de la Salut hi havia una rica capella amb la invocació de la Verge de la Salut.
El 1606, damunt el cingle de la serra rocosa n'hi havia una altra sota l'evocació de sant Jacint.
El 1606 es construí la de Sant Ramon i el 1611 es construí l'ermita dels Apòstols, situada al coll de la serra. Era la més gran de totes.
El 1611 es va construir l'ermita de la mitja costa.
L'ermita de Sant Domènec estava situada quasi tocant a la cova del sant, dins el cingle de la serra.



El 1607 es féu l'ermita de Sant Vicenç i també la de Sant Pere Màrtir. Actualment moltes d'aquestes ermites són desaparegudes o enderrocades.
L'arxiu Gavín (16) fa esment de les següents: Sant Magí del Barretet, Sant Josep (capella troglodítica) Santa Susanna (capella troglodítica) Sant Magí de les Fonts, els Sants Apòstols, Mare de Déu de la Salut (capella troglodítica).
Pel seu costat Morant (Morant 1997) cita les ermites de la Mare de Déu de la Salut (troglodítica) que ja existia el 1590 de la qual es conserva un retaule, força deteriorat, de mitjans del segle XVI.
Sant Jacint, Sant Ramon (troglodítica), els Sants Apòstols del 1611, Mitja Costa, Santa Caterina del 1607, Sant Vicenç. Pel que fa a Sant Pere Màrtir tot i que l'any 1607 s'hi aportaren materials, no hi ha constància de la seva construcció. Sant Domènec, bastida en el cingle, Sant Magí del Barretet, Sant Josep i Santa Susagna. De totes aquestes ermites, només restaven, fins fa uns anys, la de Sant Josep, Mitja Costa, Verge de la Salut i la dels Sants Apòstols.



Podem veure que tret del santuari i de la capella de les Fonts que tots tres autors les esmenten, només coincideixen en dues ermites, la dels Apòstols i la de la Mare de Déu de la Salut. Se suposa que pel que fa a la resta, alguna ermita en un moment donat hauria canviat d'advocació i encara que surti esmentada amb dos noms deu ser la mateixa. Tot i això, a causa de la poca informació existent en aquest sentit, es fa difícil esbrinar-ho.


LES COVES




Hem vist esmentades diverses ermites a Brufaganya, però centrant-nos en les troglodítiques, trobem relacionades les següents: Sant Domènec, Sant Josep, Santa Susanna, Mare de Déu de la Salut i Sant Ramon.
Espeleològicament aquestes coves foren esmentades per primera vegada per Puig (21). De la cova de Sant Magí diu : "En la cumbre del monte en que se encuentra el santuario de San Magín de Brufaganya, cerca de la fuente que, según la tradición, hizo brotar el santo anacoreta, se halla la cueva que dió abrigo á éste durante largos años. Está a una altura de unos 770 metros sobre el mar. " i tambí cita les "Coves de lo Single, cova de San Domingo, cuevas que en gran número abren sus bocas en el monte ó tajo situado detrás de la iglesia rectoral de Brufaganya. ", tot situant-les a Santa Coloma de Queralt
Més tard són esmentades per Ferraté (14), Colominas (13), Borràs (9), i Aymamí (4) en aquest darrer treball es publiquen les topografies d'algunes cavitats i darrerament Aymamí (5).
En aquesta relació, trobem a faltar Font i Sagué, que, tot-i-.haver confeccionat el seu catàleg basant-se en el de Puig y Larraz, no menciona aquestes coves.

L'any 1993 es publiquen un parell de plantes (8) sense indicar de quines coves es tracten, solament s'explica "Planta dels ermitatges, amb els murs d'obra que s'hi van fer per a adaptar-los com a habitatge d'ermitans."
Alguna d'aquestes cavernes es va utilitzar com amagatall durant la darrera guerra de 1936. "El meu pare, juntament amb tres joves cridats a files, s'amaguen en una cova a Sant Magí de la Brufaganya" (20).

Situació: 
Seguint la carretera TV-2011 que de Santa Maria de Miralles, o de la Llacuna, duu cap a Santa Perpetua de Gaià, es troba gairebé a l'alçada de Valldeperes el trencall que duu cap al santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Les cavitats es troben en el cingle anomenat de les coves i de les capelles que veiem al damunt del santuari. Per arribar-hi cal anar fins al transformador que veiem a prop, allí es deixa una pista a la dreta i es puja per un corriol que surt a l'esquerra pel mig del bosc, i abans d'arribar a la cinglera trobem la primera cova.

Cova núm. 4 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 2,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370440
               Y: 4593795
               Z: 770 m 
Situació: La primera edificació que trobem són les restes de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, anteriorment dedicada a la Mare de Déu del Roser, troglodítica edificada a frec de la roca que forma una de les parets laterals.
En 1570 s'hi establí la confraria del Roser pels frares residents a sant Magí, en ser aquesta transferida al santuari, canvià de nom, a partir de llavors tan sols hi residí un ermità. Gavín publica una foto (6) on es diu que està en ruïnes, però conserva la part frontal on s'observa la porta i una finestra, en l'actualitat aquesta ha desaparegut i només resta en peu la paret lateral i la posterior.
Al darrere es veuen el que eren uns petits horts i una coveta de 2,5 m aprofitada com a magatzem.
Descripció: Petita cova aprofitada com a magatzem.



Cova núm. 1 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)


Nota: Desapareguda
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370432
               Y: 4593803

               Z: 789 m
Situació: Darrere hi ha la capella de Santa Caterina. 
Descripció: D'uns 3 m d'amplada per 4 m de fondària i uns 2,5 m d'alçada. S'observa la paret lateral construïda amb pedra petita unida amb morter i el sostre que fa una volta resseguint la roca de la cova."
En un angle es conserven restes de pintura de color vermell que formaven part de la decoració i en la paret frontal part d'un fris amb decoracions florals gravades". En l'actualitat no en resta cap vestigi.



Cova núm. 2 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà) 
Sinònim: Cova de Sant Domènec  
Recorregut: 7 m  
Desnivell: +1 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370411
               Y: 4593799
               Z: 790 m
Situació: Tornem cap a l'ample i empedrat que és el camí d'accés cap a les altres coves.
De seguida trobem Sant Domènec.
Descripció: Té uns 7 m de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 m d'alçada.
Es conserven uns panys de parets construïts amb morter sorrenc, ha estat emprada com habitacle, llevat d'algunes pedres el sòl és pla. La cavitat està enlairada cosa d'un metre sobre el camí. S'observa el rebaix per encaixar-hi la porta, en aquest punt el sòl és enllosat.





Cova núm. 3 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)



Sinònim: Cova de Sant Magí, Santa Cova

Recorregut: 4 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

               X: 370375
               Y: 4593806
               Z: 790 m
Situació: Situada a uns 40 m de l'anterior, al final de les escales excavades en la roca i penjada enmig de la cinglera trobem aquesta cavitat de difícil accés, ja que l'únic pas és per mitjà dels esmentats graons, la tradició diu que allí hi va viure el sant durant 30 anys fent penitència, després fou convertida en oratori.
Descripció: D'uns 9 m d'amplada, uns 4 m de fondària i 3 m. d'alçada. El sòl és pla, en un costat s'observa una paret que tancava el recinte, enmig tant al sòl com en el sostre hi ha l'arrencada d'una paret, així com un forat, aprofitant la roca, utilitzat com a fornícula. Gavín (16) l'esmenta com a Santa Susanna i publica una fotografia on s'aprecien les parets i la porta.







Cova núm. 5 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 3 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370362
               Y: 4593809
               Z: 790 m
Situació: Tornant enrere, després de les escales, trobem un corriol a la dreta que s'endinsa pel bosc, a frec de cinglera, seguint-lo podem veure tres coves més.
La primera que trobem és la que anomenem cova núm. 5.
Descripció: Es tracta d'una caverna d'uns 2 m de fondària, uns 6 d'amplada i uns 3,5 m d'alçada.



Cova núm. 6 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370294
               Y: 4593819
               Z: 775 m
Situació: Si seguim resseguint la base del cingle, trobem les dues darreres cavitats, (coves núm. 6 i 7) que des del punt de vista espeleològic són les més interessants. Estan situades una al costat de l'altre, en la núm. 6
Descripció: Hi ha restes de parets a l'entrada i tapant un forat lateral, cosa que ajuda a creure que deuria estar habitada. En la paret del fons hi ha escrits tres noms amb la data de 1890, pel tipus de cal·ligrafia creiem que molt bé poden datar d'aquesta època.



Cova núm. 7 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)



Recorregut: 15 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 370300
               Y: 4593819
               Z: 775 m

Descripció: És de majors dimensions, té uns 15 m de recorregut i mesura uns 6 m de fondària per uns 2 d'alçada.
Fort (15) esmenta a més a més les següents ermites desaparegudes aixoplugades sota balmats:
"Sant Ramon, al mateix cingle, i aprofitant una altra balma o cova natural, potser engrandida a primeries del segle XVII” possiblement és alguna de les anteriors.
Sant Vicenç, consta que en 1607 es pretenia bastir aquesta ermita, segurament  aprofitant una concavitat natural. Avui no s'identifica, la qual cosa fa suposar que no fou bastida.
"Sant Pere Màrtir. En parla la documentació dels primers anys del segle XVII, car en 1607 hi havia intenció de bastir-la en una de les coves del pujol rocós proper al santuari." (3)









Bibliografia
(0) AA (1871).- "Romería a de San Martín de la Brufagaña" La Ilustración de Madrid (38):219-220
(1) AMADES, J (1984).- Costumari Català. Salvat Editores. Barcelona.
(2) AULESIA, A (1883).- "Excursió á La Llacuna, Sant Magí de Brufaganya y Montagut" Memòria de l'Associació Catalana d'Excursions Científicas (7):32-43
(3) AYMAMÍ, G. (2001).- "Els eremitoris troglodítics de Sant Magí de Brufaganya" VIII Jornades de Literatura Excursionista, vol. I Arxiu Bibliogràfic de la UEC. Barcelona.
(4) AYMAMÍ, G. (2004).- "La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El trogloditisme a Catalunya: Estat de la qüestió" Actes 1er Cong. Cat. Espel. pp. 213-227
(5) AYMAMÍ, G. (2014).- Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
(6).AYMAMÍ, G. (2014).- Coves catalanes llegendàries
(7) AYMAMÍ, G. (2017).- "Las cuevas y las simas en la Guerra Civil en Cataluña - 1936-1939" Bol. Museo de la Espel. (20):17-22
(8) BOLÓS, J (1993).- Catalunya Romànica Vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
(9) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Núm. 44)
(10) BUSQUETS, E. (1974).- "Assassinats a la Brufaganya" a El Correo Catalán. 15 de setembre.
(11) CASALÉ, G. (2004).- "Roban piezas de arte religioso en ermites del Alt Camp y la Conca" a Diari de Tarragona. 14 de juliol.
(12) CASTELLANOS, J. (1890).- "Excursions per lo Panadés" Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 13(145-147):242-250
(13) COLOMINAS, T. (1922).- "Folk-lore espeleològic" But. Club. Munt. (2):10-13
(14).FERRATÉ, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus.
(15) FORT, E. (1965).- "L’Eremitisme a la Catalunya Nova" a Studia Monastica. Abadia de Montserrat.
(16) GAVÍN, J.M.(1984).- Inventari d’Esglésies: Anoia - Conca de Barberà – Ed. Arxiu Gavín. Valldoreix.
(17) GURRI, F. (1991).- "Un santuari i moltes gestes", a Avui, 28 d’abril.
(18) LLENAS, R. (1980).- Apunts històrics de la Llacuna. La Llacuna.
(19) MORANT, J. (1997).- Història i tradició del copatró de Tarragona Sant Magí. "Col·lecció Pau de les Postals" núm. 17. Indústries Gràfiques Gabriel Gibert. Tarragona.
(20) PUIG, M. (2009).- "La meva família: Manuel Puig Roca(18) " a l’Enllaç dels anoiencs. 23 de juliol.
(21) PUIG, G. (1896).- "Cavernas y Simas de España" Bol. Com. Map. Geol. de España (21)
(22) QUERALT, N. (2016).- "La ruta maginiana culmina entre l'olor d'alfàbrega" a Diari de Tarragona. 19 d'agost.
(23) RAMON, S. (1980).- "Un curioso documento de la Brufaganya del año 1528" a Diario Español. 15 d'agost.
(24) RUMBAU, M. (2018).- "Un any més s'ha celebrat el tradicional Aplec de Sant Magí a la Brufaganya" a l'Enllaç dels Anoiencs. 20 de setembre.





Han participat:
               Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
               Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)
               Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)