Text: Genar Aymamí
Jordi de
Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Història
Aquesta cova es
coneix com a Hospital dels Carlins perquè aquí fou portat ferit el general
carlí Cercós. Però qui era en Cercós? Per descobrir l'entramat de la història
cal remuntar-se a la meitat del segle
XIX, en els darrers anys del regnat de Ferran VII ja hi havia hagut
pugnes entre absolutistes i lliberals, els primers eren partidaris que la
successió la tingués el germà del rei Carles Maria Isidre de Borbó, persona
ideal per encapçalar un govern fort, autoritari i eficaç contra els lliberals,
aquests, per contra, s'oposaven a la successió i donaven suport a la filla del
rei Isabel II, menor d'edat, la regència de la qual l'ostentava la seva mare
Maria Cristina de Borbó.
Com que després de grans tensions s'imposà la successió al tron d'Isabel II,
els partidaris de l'infant Carles no ho van acceptar i s'alçaren en armes, així
van néixer el que es coneixen com a guerres carlines o carlinades, que es
desenvoluparen en tres etapes: la primera, anomenada dels Set Anys, va començar
l'any 1833 i durà fins al 1840. La segona, o dels Matiners, anà de 1846 al 1849
i la tercera guerra carlina durà de 1872 a 1876 i en aquesta contesa va
intervenir Cercós, el nostre general carlí que lluità a favor de la causa del
pretendent al tron Carles Maria Isidre.
Isidre Pàmies i Borràs va néixer el 16 de desembre de 1843 a la casa pairal
dels Cercós, actualment Cal Nap, situat al carrer Mitjà de la vila de
l'Aleixar. La família tenia una altra hisenda, el mas Cercós, situat a tocar el
camí de l'Aleixar a Castellvell.
La família tenia un arrelament tradicionalista molt fort, l'any 1827, un Pàmies
ja apareix com a capità dels voluntaris reialistes així com Francisco
Pàmies, l'avi d'en "Cercós" i un Isidre Pàmies, germà de l'avi,
participaren en la primera guerra carlina i fins i tot s'ha esmentat que el
pare, Francisco
Pàmies prengué part en la guerra dels Matiners.
Després de participar en operacions d'enllaç o espionatge, ja que se li
atribueix ser molt esmunyedís, a finals de 1872 ja prengué part en accions de
camp. Vilaplana, Margalef, Tivissa, la Selva del Camp, Riudoms, Garcia,
Castellvell, Montbrió, Vinyols, Prades, Vilallonga, l'Albiol, Santa Coloma de
Queralt, Mont-ral o Valls, són alguns dels pobles que patiren les accions,
ràpides i gairebé per sorpresa del guerriller "Cercós". A més a més
dels enfrontaments armats, cal comptabilitzar els segrests d'hisendats per
demanar-ne rescat i l'atac a una diligència-correu.
No se sap ben bé, si fou a Prades o a l'Aleixar, però sembla que, a causa d'una
traïció, Isidre Pàmies va ser ferit greument sobre el 20 d'octubre de 1873; va
ser traslladat, en una mula, cap al mas Joan Pau de la Mussara, però per més
seguretat l'amagaren en una balma del cingle, anomenada l'Hospital dels
Carlins, on va morir i fou enterrat al fossar de la Mussara. Tenia 29 anys i el
grau de coronel i, a títol pòstum, el pretendent Carles l'anomenà general.
Anton Agustenc en el seu llibre "Records de la Mussara" (2005) ens relata una curiosa història en relació al seu enterrament "[...] van pensar que podia ser profanat per l'enemic i se'n pensaren una. Feia pocs dies que havia mort una velleta, la qual fou desenterrada. Enfondiren el clot, van col•locar en Cercós a baix, van posar una capa de terra a sobre i, després, la velleta. Passats uns dies van veure que durant la nit havien desenterrat la fossa i, en comprovar que es tractava d'una dona, l'abandonaren..." Sobre el mateix fet una altra història llegendària diu que un grup de voluntaris lliberals el volien trobar, encara que fos mort i sortiren de Vilapana cap a la Mussara; no el van trobar ni al mas de l'Adrià, ni al de Joan Pau, ni a la balma i es dirigiren cap a la Mussara, quan ja sabien que estava enterrat, un cop allí van començar a desenterrar taüts, però la por podia més que ells i així en el darrer taüt li van etzibar unes descàrregues, a manera d'afusellament i van fugir cames ajudeu-me. En aquell taüt hi havia l'àvia Boronada i a sota, amagat, el cos del general "Cercós".
Anton Agustenc en el seu llibre "Records de la Mussara" (2005) ens relata una curiosa història en relació al seu enterrament "[...] van pensar que podia ser profanat per l'enemic i se'n pensaren una. Feia pocs dies que havia mort una velleta, la qual fou desenterrada. Enfondiren el clot, van col•locar en Cercós a baix, van posar una capa de terra a sobre i, després, la velleta. Passats uns dies van veure que durant la nit havien desenterrat la fossa i, en comprovar que es tractava d'una dona, l'abandonaren..." Sobre el mateix fet una altra història llegendària diu que un grup de voluntaris lliberals el volien trobar, encara que fos mort i sortiren de Vilapana cap a la Mussara; no el van trobar ni al mas de l'Adrià, ni al de Joan Pau, ni a la balma i es dirigiren cap a la Mussara, quan ja sabien que estava enterrat, un cop allí van començar a desenterrar taüts, però la por podia més que ells i així en el darrer taüt li van etzibar unes descàrregues, a manera d'afusellament i van fugir cames ajudeu-me. En aquell taüt hi havia l'àvia Boronada i a sota, amagat, el cos del general "Cercós".
Extret
del llibre “ Excursions per la història de Catalunya" de Gener Aymamí i
Domingo. Cossetània Edicions. 2011.
L'Hospital
dels Carlins (Vilaplana, Baix Camp)
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 336255
Y: 4569031
Z: 877 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Deixarem el cotxe al km 20,8 de la carretera T-707, a l'alçada de l'enrunat mas de Joan Pau, Des d'aquí agafarem una pista (tancada als vehicles) en direcció Sud. Al cap d'un centenar de metres agafarem un corriol a l'esquerra que ens portarà al Grau de Racons. Al cap de poc trobarem un corriol a l'esquerra que ens portarà directament a la cova.
Descripció: Es tracta d'una balma de 37 m d'amplada, però de poca fondària, un màxim de 4 m i una mitjana d'uns 2 m. Està penjada al cingle i el seu accés s'efectua per l'Oest, on trobem la part més ampla.
Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)- Hilari Moreno (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Genar Aymamí (Institut d'Estudis Penedesencs)
