dimecres, 29 d’octubre de 2014

Ruta espeleològica pel torrent de Vilacireres (Primera part)






Text: Salvador Codina



Partint de Sant Llorenç de Morunys, per la carretera local L-4241, un cop passat el km 39, per l'esquerra, entrarem a la vall del riu de Valls. Passarem per la parròquia de Guixers, on trobarem l'Ajuntament, a l'esquerra, i l'església de santa Maria de Valls, a la dreta. Continuarem per la carretera asfaltada passant tots els prats herbats. A partir d'aquí començarem a pujar al costat del torrent de la Corriu, en direcció nord-oest. Més amunt deixarem el camí que puja a la Corriu i continuarem per la dreta en pujada fins a trobar, a la dreta, un camí forestal amb un cartell informatiu de la Torre de la Corriu.

Deixarem el cotxe en un espai a l'esquerra de la carretera, i continuarem a peu pel camí, tot planejant. Més endavant el camí baixa una mica per travessar un torrent i després pujarà fins a la Torre de la Corriu del s. XIII i Casa del s. XVIII, que actualment està en runes.

Continuarem pel camí, en la mateixa direcció, ara en lleugera pujada fins a la carena; un cop a dalt baixarem sense perdre la carena per un corriol fins a la punta, on trobarem un panell informatiu. Aquest punt té una gran visió panoràmica de la vall del riu de Valls, amb el seu molí a sota mateix.

En direcció nord, baixarem per un corriol fressat amb fort pendent seguint una llarga diagonal.

Davant nostre tenim els cingles o Llitzes de cal Pelegrí, on trobarem les diferents balmes repartides en diferents estrats o nivells estratigràfics.

Més avall travessarem una rasa i passarem per sota mateix de la balma Roja de Vilacireres. Petita balma de cara sud amb una visera alta i de poca profunditat. Continuarem baixant per una altra diagonal amb forta pendent.

Travessarem el torrent de Vilacireres amb un panell informatiu, normalment amb poca aigua, a gual sense dificultat i ple d'una abundant vegetació. Seguirem pel corriol amb pujada per l'altre vessant del torrent, ple d'abundoses alzineres. Més endavant travessarem un petit torrent i acabarem d'arribar al torrent de cal Pelegrí.

Uns metres abans de travessar-lo, trobarem les primeres balmes més accessibles i de menys dificultat per arribar-hi, com són: balma del Boc, repartida amb dues grans voltes i enllaçades a través d'una petita obertura i la balma de les Cabretes, situada a sota de l'anterior. Pujant per sobre d'aquest nivell i ja dintre el torrent del Pelegrí, vessant dreta, amb grimpada inclosa per pujar-hi tenim: balma del Cabirol i, a sobre, penjada, la balma del Pelegrí.

Tornant enrere fins al corriol, en un petit replà, pujarem pel mig de les alzineres i boixos però per la vessant del torrent de Vilacireres i, al nivell de les primeres balmes mencionades, trobarem una petita balma amagada, la balma de les Orenetes, i a sobre mateix les balmes de les Cabres repartides en diferents estances. A sota, cap a occident, hi ha la balma de l'Isard, també repartida amb diverses estances.

Continuant cap a l'oest i un nivell per sobre d'aquestes trobarem: la balma dels Falciots, que a la primavera s'omple d'aquestes aus migratòries. Encara més a l'oest i passant pel peu mateix d'un esperó sobre el cingle, passant amb molta precaució, arribarem a unes balmes petites, al costat de la paret del saltant d'un torrent. Si pugem pel mig d'alzineres i boixos, a sobre la paret del torrent, trobarem la llarga balma de la Rua de Vilacireres. Aquesta balma és la més llarga d'aquesta contrada però de poca profunditat, amb un recorregut total d'uns 50 metres.

Tornant al corriol per on havíem arribat, travessem el torrent del Pelegrí, normalment sec, continuarem pujant pel corriol fins a uns 500 metres abans d'arribar a la carena divisòria de les aigües del riu de Valls i el torrent de Vilacireres, amb una gran panoràmica de les valls. A sobre uns 50 metres de desnivell i situada sota una cinglera trobarem la balma del Ramat Perdut, i amb una mica de sort, podrem trobar el ramat pasturant per aquestes contrades.

Totes aquestes balmes tenen unes característiques comunes: terreny de conglomerat massiu amb un estrat d'estratificació capbussant al nord i erosionades per l'aigua i sobretot pel vent, motllurant formes rodones, ovalades, molt semblants les unes a les altres i, en algun cas, formes capritxoses, que s'enllacen entre galeries les unes amb les altres.

Balma Roja de Vilacireres (Guixers, Solsonès)

Recorregut: 18 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 390623
                Y: 4667750
                Z: 1095 m
Terreny: Conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Situada per sobre el caminet que va del molí de la Corriu fins al Pont Quebradís, sota unes cingleres petites. A la vessant dreta del torrent de Vilacireres a uns 10´a peu del torrent pel corriol senyalitzat que puja del torrent de Vilacireres i va la Torre de la Corriu.
Descripció: Te uns 4 a 5 metres de fondo i s'obre al llarg d'uns 15m amb una visera bastant alta i solejada. El terreny es conglomerat amb una beta de arenisca o gres amb pla inclinat capbussant-se al nord. La roca de sota és de color roig. A uns 50 metres per sobre un esperó amb molt bona vista sobre el torrent de Vilacireres. Només hi trobarem cagarades de cabrit.
Dades: Salvador Codina










Balma del Boc (Guixers, Solsonès)

Recorregut: 20 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 390823
                Y: 4668945
                Z: 1080 m
Terreny: Conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Vessant dret del torrent de cal Blanc, sota els llitzes de cal Pelegrí i a 50 m per sobre de la llera del torrent del Pelegrí i 20 m per sobre del corriol fressat que travessa de la Torre de la Corriu fins al pont Quebradís.
Descripció: Es tracta d'un complex de balmes penjades al cingle, destacant dues grans balmes. La de més al nord té una petita balma plana a sota i varies en el seu costat a diferents nivells però de difícil accés. La primera balma, al sud, que s'arriba amb facilitat, és la més curiosa, perquè té unes dimensions ideals per habitar-hi. Te una base de 12 x 9 m bastant plana, ple de xerri i un sostre ovalat amb una alçada variable entre 2 m a 3 m. La característica principal que destaca, és el sostre totalment negre de sutja i amb la mullena de l'aigua crea una pasta brillant de metall com la "olivina". La segona gran balma hi arribarem a través d'una petita finestra que comunica les dues, o escalant per fora. Està dividida amb dos parts per una paret natural. Destacarem les formes de les parets erosionades de forma esfèrica com un formatge . La primera sala té una base de 6 x 6 m amb una alçada variable de 2 a 3 m. La segona sala té una base de 10 x 6 amb una alçada variable de 2 a 4 m. Trobarem les restes d'un possible forn petit, en la part més al nord-est.
Dades: Arxiu S.Codina


















 

Cap comentari: