Avenc núm. 1 d'en Gravat i avenc del Mas Grau (Begues, Baix Llobregat)

Amb motiu de repassar fitxes de cavitats del terme de Begues per a preparar el proper volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya, vam contactar amb Jaume Tornamorell del Centre Excursionista de Begues, bon coneixedor del territori.

Així doncs, sota el seu expert guiatge ens adrecem a l'avenc núm 1 d’en Gravat primer, i a l'avenc del Mas Grau després, situant-los, aixecant el plànol topogràfic i fent un petit reportatge fotogràfic, també documentem restes òssies i mesurem el nivell de gasses d’aquestes cavitats.

L'avenc núm. 1 d'en Gravat no varia gaire de les dades conegudes amb anterioritat, minvant una mica la seva fondària.

En canvi a l'avenc del Mas Grau tenim l'agradable sorpresa de trobar un pouet (P.2,60 m) i una sala inèdites, descobertes arran d’una desobstrucció feta per mans anònimes. Així mateix el recorregut inicial augmenta considerablement gràcies a la meticulosa exploració de totes les gateres, saletes i escalades possibles.

Avenc núm. 1 d'en Gravat (Begues, Baix Llobregat)

Recorregut: 11 m

Desnivell: -8 m

Coordenades (UTM 31N ETRS89):

                X: 408986

                Y: 4574025

                Z: 446 m

Terreny: Calcàries

Història: Cavitat que duu el malnom d'un bosquerol de Begues conegut com "el Gravat" per tenir la cara picada per la verola. Sembla ser que l'avenc s'utilitzava per extreure "sal de llop". La primera referència espeleològica es de la SES-CE Puigmal al 1957. Més tard al 1974, al catàleg d'en J. Borràs surt la seva fitxa amb l'única topografia coneguda fins ara (3).

Situació: Sortint de Begues per la pista que duu a la Plana Novella haurem de arribar al coll de Fe, on deixarem l'automòbil.

A l'esquerra trobarem dos camins, el de l'esquerra es el que puja a la serra de la Guàrdia, i el de la dreta, que és el que seguirem, va pel fondo del Mas Grau i fineix a la capçalera del fondo, poc abans, i a la dreta del caminoi trobarem la gran boca d'aquest avenc sense gaire problemes.

Descripció: Una boca semiel·líptica de 6,20 x 3,70 m ens aboca a un pou de 6,80 m de fondària. Hi ha dos tacs spit a la capçalera. Arribats a la base del pou, observem l'esquelet d'una vaca, i força vegetació. A l'Est trobem una petita galeria descendent que es converteis en gatera al girar a la dreta, seguidament gira a l'esquerra però el pas ja es impracticable sense desobstrucció. Aqui tenim la cota de fondària màxima: -8 m.

Avenc del Mas Grau (Begues, Baix Llobregat)

Sinònims: Cova Meva

Recorregut: 80 m

Desnivell: -11 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 408891

                Y: 4574124

                Z: 464 m

Terreny: Calcàries

Historia: Si be la cavitat deu ser coneguda des de temps immemorials, al 20 de juliol de 1898 rep la primera exploració espeleològica documentada (1) d'en Font i Sagué:

"Aquest es trova obert en calices del keuper o tries superior, y no té gran importancia actualment per haverse obstruït son fons, com passa en tants altres, amb les pedres tirades o caigudes del defora. Hi baixàrem amb el Ferret, examinantlo detigudament y seguin tots los seus recons sense cap resultat. Sa fondaria total és de 11 metres y sa disposició o forma pot veures en l'adjunt tall longitudinal”

Font publica el primer croquis de la cavitat.
Durant les campanyes que engega Rafel Amat i Carreras als avencs de Begues als anys 20, també visita la cavitat (2).

"30 de març. [1923] — Nostra primera expedició fou portada a cap la última primavera, per la Pàsqua de Resurrecció. Visitàrem í sondàrem les boques dels avencs del Clos, Puígmoltó, Mas Grau, Bruch í Mas Trabal, els quatre primers explorats ja. L'avenc de Mas Grau té tan sols 11 metres; hi poguérem davallar sense menester d'escales. Forma una gran rampa galería de pedres i al fons existeix una petita cova sense importància".

Als anys 50 membres de la SES Puigmal, creient haver trobat una cavitat nova la rebategen amb el nom de cova Meva.

No és fins al 1974 que surt publicada la primera topografia de l'avenc (3) dins del catàleg de Garraf d'en Joan Borràs.

Situació: De les masies de Coll Fe, surten 2 corriols en direcció sud. L'un, el de l'esquerra ens enfila cap a la Serra de la Guàrdia, i el segon que és el que hem d'agafar remunta pel vessant dret del fondo del Mas Grau. Arriba un moment que el camí creua el torrent i la marxa transcorre pel mateix. Caminats uns 140 m el camí fa un gir a l'esquerra i transcorreguts 50 m més, torna a girar a la dreta. Es just en aquest punt, on el camí recupera azimut inicial SE, i a on hem de deixar el corriol i enfilar-nos perpendicularment pel vessant dret del fondo, és a dir l'esquerra segons el sentit de la marxa. Per a trobar la boca de la cavitat, no sense dificultat, després d'uns 50 m.

També podríem accedir pel camí que porta a la Serra de Guàrdia, ja que ens deixa a una distància similar de la cavitat, però no hi ha tants elements de referència per a localitzar la cavitat.

Descripció: La cavitat consta de tres boques, optarem per l'entrada núm. 1 on un ressalt d'1 m ens situa a una rampa, aquesta continua cap a la dreta i cap a l'esquerra, si anem cap a l'esquerra, la rampa baixa cap a un P.2,70, dona la volta i pujant un R.+2 torna a la boca núm. 1.

La boca nº 2 és de 1,60 x 1,20 m i té una fondària de 4,60 m, va a incidir sobre la rampa esmentada de l'esquerra i l'inici del P.2,70. La seva capçalera té 2 spits.

La boca nº 3 és de 1,20 x 1 m, i a 1 m té una petita galeria orientada a l'Est d'1,85 m de llarg, i uns 0,85 m de diàmetre. Aquesta boca incideix a la rampa d'entrada de la dreta, i la seva fondària és d'uns 2 m.

Aquest circuit esta profusament decorat de formacions. Per a continuar l'exploració baixarem 1,70 m del P.2,70 per a trobar una petita galeria direcció SE que fineix als 2,20 m, al costat d'aquesta i en sentit ascendent, passarem una estretor per pujar per una petita galeria de 2,80 m de recorregut, aquesta galeria, si be no te sortida practicable, si que té dues obertures, una al final al sostre per on enllaça amb un petit pouet que hi ha a la rampa d'entrada, i l'altre una finestreta que dona al R.+2 esmentat abans.

Continuarem baixant el P.2,70, i a la seva base trobarem una gatera a la dreta, altre a l'esquerra i la rampa que va baixant girant cap a la dreta, a un 4 metres, a la pared de l'esquerra per un pas triangular de 0,50 x 0,50 m i un R.+0,40 accedim a una petita sala molt concrecionada d'uns 2 m de diàmetre i 2,30 m d'alçada.

Continuant baixant la rampa, a un o dos metres, podem fer una fàcil escalada de 3,10 m que ens porta a un parell de gateres que fineixen als 2 m.

Seguim baixant la pedregosa rampa i aquesta fineix a una estreta fissura de 0,15 m d'amplada i 0,70 m d'alçada, la cavitat continua en un meandre concrecionat, per tant aquest és un punt interessant per a desobstruir.

Tornem a la base del P.2,70, la gatera de l'esquerra és de sostre baix i acaba als 3,60 m. En canvi si baixem per la gatera de la dreta, a uns 3 m trobarem la boca d'un pouet, aquest es un P.2,60 fàcilment desgrimpable. Aquesta boca presenta signes de desobstrucció per exploradors anònims, per la qual cosa accedim a una nova sala inèdita.

Davant nostre, després de superar un R.+1 arribem a una petita galeria bellament ornamentada, per un pas d'1 x 1 m, aquesta finalitza als 2 m, l'alçada del sostre es de 1,75 m.

Si anem cap a la dreta trobem una sala d'un 4 x 5 m amb el terra ple de blocs, al seu final una estreta galeria per on s'intueix la continuació en dona la cota més fonda de la cova: -11 m.

Han participat:

- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)

- Jaume Tornamorell (Centre Excursionista de Begues)

- Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)

- Enric Porcel (Grup d'Espeleologia de Badalona)

Text: Enric Porcel

Aproximació i Història: Jaume Tornamorell

Bibliografia

(1) FONT, N. (1899).- "Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Aramprunyà" Butlletí C.E.C. (57):233-252 / (58):257-280 (Topografia)

(2) AMAT, R. (1924).- "Sota el Massís de Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya 1923" Butll. del C.E.C. (351):109-137

(3) BORRÀS, J. (1974).- Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf III (Topografia)