diumenge, 16 d’agost de 2015

Cova del Duc (Tagamanet, Vallès Oriental)




Text: Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)


Municipi: Tagamanent (Vallès Oriental)

Coordenades UTM-ETRS89: 439526 – 4621639 - 565

Recorregut: 28 m


Situació:

Als cingles situats a llevant del nucli de Tagamanent, a l'est de la Pedralba i al NE de la masia del Folló. La boca, per la seva gran mida, resulta visible de lluny des dels camins que transcorren pel vessant oposat del riu Congost.


Per arribar-hi, prendrem la pista asfaltada que de Tagamanent puja al pla de la Calma. Quan portem prop d'un quilòmetre i mig, i bastant abans d'un fort revolt a la dreta, deixarem el cotxe a un eixamplament a mà dreta d'on surt un camí ascendent. El seguirem fins arribar a un indret on hi ha un terreny enfangat, antiga font . A partir d'aquí, el camí es complica. Just passada la font, pujarem per un camí poc marcat amb algunes bifurcacions que poden ser perdedores. Quan trobem unes marques blanques (molt precàries), les seguirem ja que ens conduiran directament a la boca. Just abans d'arribar-hi, el camí transcorre per un relleix que finalitza a un passamà, ja que la cavitat es troba penjada en el cingle. Del cotxe a la cova: uns 20 minuts.



Descripció:

Boca de bona mida, 13 m d'ampla per 7 m d'alçada. Penjada al bell mig del cingle i amb privilegiades vistes cap els cingles de Bertí. La cavitat te dos trams ben definits. El primer és una gran cambra que manté unes seccions no gaire inferiors a les de la boca. De sobte, el sostre baixa i dóna pas al segon tram, una galeria bifurcada on caldrà ajupir-se per arribar al fons.

El terra és d'argila o de roca, segons el lloc, i al segon tram trobem alguns blocs de certa mida. Recorregut total: 28 metres.



Sobre el topònim "Cova del Duc"

De manera casual, varem saber perquè la cova es diu del Duc. Efectuant la topografia, ens varem adonar que al terra de la cambra d'entrada hi havia una acumulació de nombrosos ossos – potser centenars - de petits vertebrats (ocells, musaranyes i d'altres petits animalons). Just al sostre, a la seva vertical, trobem un forat on encara es poden distingir les taques dels excrements del duc que tenia aquí el seu cau. El duc (Bubo bubo) és un ocell de costums nocturns que en el seu procés digestiu regurgita egagròpiles. L'acumulació dels ossos és el resultat de la descomposició de les egagròpiles regurgitades pel duc des del seu cau. Només els ossos es conserven, per la qual cosa pensem que fa molts anys que el duc va deixar d'habitar la cova. 










Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)

1 comentari:

Tomàs Segarra ha dit...

Els passamans els en desmuntat , nomes quedant els quimics.