dimarts, 10 de febrer de 2015

Els "Forat Negre" d'Osona. Constatació d'un error de situació que s'ha perpetuat als catàlegs



Text:       Ferran Cardona

               Espeleo Club de Gràcia





Un error de situació

Als catàlegs espeleològics de Catalunya, tant el de Borrás‐Miñarro‐Talavera (1978) com de J. de Valles (2010), cataloguen una cavitat amb el nom de "Forat Negre" que situen al terme municipal de Balenyà, al cingle proper a les antenes de Castellars, a cosa d'un quilòmetre al SE del coll de la Pollosa, motiu pel qual la cavitat també és coneguda -suposadament- amb el nom de cova de la Pollosa (malgrat estar a força distància del coll)

El primer dels catàlegs inclou una topografia realitzada el 1970 per G. Íñigo i J. Marí. El segon catàleg reprodueix la mateixa topografia i afegeix una altra més recent, efectuada el 1981 per J. Pallarés, J. Daviu i J. Surroca.

El mapa "Cingles de Bertí", de l'Editorial Alpina, recull la cavitat, indicant‐la tant al mapa com al catàleg espeleològic inclòs a la guia que acompanya el mapa. En l'edició de 2013 del mapa, la cavitat figura catalogada amb el número 30 i amb el nom "Forat Negre o cova de la Pollosa", terme municipal de Balenyà i 68 m de recorregut.

Però tot es tracta d'un error que s'ha perpetuat passant de catàleg en catàleg. El Forat Negre a que fan referència les topografies publicades se situa realment a més de 3 quilòmetres de distància, en el terme municipal de Collsuspina. Afortunadament, el catàleg digital “Espeleo‐Índex” ha esmenat aquesta errada i situa la cavitat al lloc correcte.

Aprofitant aquest fet, a la vegada que dono a conèixer aquesta errada, faré un recull de les cavitats osonenques que tenen per nom "Forat Negre".



Sobre el terme "Forat Negre"

Son unes quantes les cavitats catalanes que reben el nom de "Forat Negre", "Cova Negra" o similar. L'adjectiu "negre" pot fer referència a la foscor de la cova, però sovint deriva del fet que la boca presenta unes parets negres, fumades, pel fet d'haver fet foc. Si més no, aquest és el cas de les dues cavitats osonenques de les que presentem topografia en aquest treball.

Una altra qüestió a tenir en compte és que aquests forats son coneguts pels habitants de les rodalies amb el nom de "Forat Negre", sense cap afegit més. Som els espeleòlegs els que, davant l'existència de tants "forats negres", hem d'afegir algun topònim proper per tal de poder‐los diferenciar. Tal és el cas de les dues cavitats que presentem aquí: Forat Negre de Puig‐antic i Forat Negre del Pla de Bruga.



1 – Forat Negre (o Cova de la Pollosa) (?)

Tal com ha estat esmentat, amb aquests noms és coneguda una cavitat que els catàlegs i el mapa de l'Editorial Alpina situen al cingle proper a les antenes de Castellars, a la vegada que la relacionen erròniament amb el recorregut i la topografia d'un altre forat negre: el Forat Negre de Puig‐antic.

Aquest fet fa dubtar de que aquesta cavitat existeixi en realitat. Una prospecció que vaig fer per l'indret on se suposa que ha de ser va resultar infructuosa. Podria ser, senzillament, que aquesta cavitat no existís o bé que fos una altra de les cavitats que es troben per les rodalies. El cingle que va de les antenes de Castellars direcció al Puigsagordi, i des del qual es domina bona part del sector meridional de la plana de Vic, és rica en fenòmens espeleològics: hi ha nombroses cavitats, en general de petit recorregut, que han estat batejades amb sigles del tipus PG‐X, on "PG" és l'abreviatura de Puigsagordi i "X" un número.

I, sense més dades, tanco aquí les dades sobre aquest Forat Negre per si en un futur apareixen de noves que permetin esbrinar d'una manera definitiva l'existència o no de la cavitat.



2 – Forat Negre (de Puig‐antic)

El recorregut i topografia d'aquesta cavitat és el que apareix erròniament als catàlegs, que la situen al municipi de Balenyà quan, en realitat, es troba al municipi de Collsuspina. I per poc, perquè uns metres més enllà de la seva boca passa la línia imaginària que separa aquest municipi del de Moià, ja en una altra comarca (el Bages).

La primera topografia de la cavitat apareix publicada al catàleg de Borrás‐Miñarro‐Talavera, amb la situació errònia, com hem dit.

L'any 1981, i al número 8 de la revista “Gours”, hi ha un article titulat “Tres cavitats al terme de Collsuspina” del que són autors J. Daviu i J. Pallarès. Aquí presenten una nova topografia i la fitxa de la cavitat. Curiosament, no aporten cap pista sobre la seva situació, ja que diuen textualment: “D'aquest forat no donem l'exacta situació amb tal d'evitar l'acció d'afeccionats a malmetre cavernes”. Però son els primers en afegir el topònim de Puig‐antic després de Forat Negre. Textualment diuen: “El nom de Forat Negre és força extens per la contrada (Forat Negre al torrent d'en Gai a Moià o el Forat Negre a Granera), per això hem afegit el topònim de Puigantic per a diferenciar‐lo”. Els fets de no aportar dades sobre la situació i d'afegir el topònim sens dubte ha contribuït a la perpetuació de l'error sobre la situació de la cova.

Terme municipal: Collsuspina

Coordenades ED50: 430805‐4628628‐828

Recorregut: 72 m

Situació: La cavitat es troba a menys de 200 m al ESE de la masia de Puig‐antic (terme de Moià), just al peu d'un petit cingle calcari orientat a llevant.

Descripció: La boca, de bones mides (5 x 2 m), dóna pas a una galeria recta d'uns 30 m estructurada segons una diàclasi vertical. A partir d'aquí, la galeria dibuixa diferents angles en enllaçar amb d'altres diàclasis. A mesura que avancem comencem a trobar sediments sorrencs, a la vegada que les dimensions de les seccions transversals van minvant progressivament. Cal arrossegar‐se al tram final de la cavitat, fins esdevenir impenetrable. Les parets mostren formes d'erosió pel pas de l'aigua i les formes litogèniques són molt limitades.



3 – Forat Negre (de Pla de Bruga)

Terme municipal: Sant Martí de Centelles

Coordenades UTM‐ED50: 432882‐4625885‐905

Recorregut: 11 m. / Amplada de la zona balmada: 155 m

Situació: Just a l'extrem NW del terme municipal de Sant Martí de Centelles. Al cingle del vessant meridional de l'alineació muntanyosa que va del serrat de Sant Martí al collet de la Sauva Negra, no gaire lluny i cap el sud de la casa del Pelat. El topònim pla de Bruga fa referència al pla que es troba damunt dels cingles.

Descripció: La cavitat es troba a l'interior d'una gran balma de 155 m d'amplada que es forma a un cingle orientat al sud. En ser més alta que fonda, la balma es podria definir més aviat com un llarg extraplom, amb els extrems poc definits. Tota la balma ha estat utilitzada per a guardar el bestiar, trobant‐hi un precari tancat fet amb taulons i filferros a l'extrem occidental, com també un terra cobert d'excrements.

El Forat Negre, en si, forma una coveta oberta a l'interior de la balma. Amb una amplada de poc més de 5 m, la coveta té una fondària de 7 m en relació a la paret del fons de la balma, però si tenim en compte l'extraplom d'aquesta la seva fondària és d'11 m. La paret és de roca nua i està fumada en haver fer foc. Ha estat utilitzada per a guardar material ramader.

El forat i la balma han estat utilitzats per a guardar el bestiar. Hi ha un petit tancat ramader.

La perforació realitzada a la roca en aquesta petita bauma es pot situar al l'època moderna, moment en què amb l'objectiu de trobar aigua natural, es va iniciar la tasca de perforar la roca natural, sense resultats satisfactoris. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, tot i que no es descarta la ocupació humana en època antiga d'aquests abrics o baumes.













1 comentari:

JOSE LUIS ha dit...

Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el blog plantararboles.blogspot.com
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando las semillas que producen los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud, José Luis Sáez Sáez.