dissabte, 28 de novembre del 2015

Balmes del Collsacabra (3): Les balmes del Puig de les Balmes (2)






Continuem amb la segona part del recorregut per les balmes del Puig de les Balmes, iniciat la nostra nota anterior aquesta vegada ens quedes dues balmes: la dels Bugaders i la de les Piques, aquesta última, una de les més grans del Collsacabra per la seva amplada.
Els números de referència "QP" corresponen al llibre d'en Quirze Parés (1).
 



Un cop visitades les cavitats situades al voltat del Cap de Gat, tornarem al camí i el seguirem durant 250 m. En un principi el camí segueix direcció S, però aviat gira per la base del puig de les Balmes per a dirigir-se en direcció Nord-oest. És al poc d'aquest canvi que trobarem a la nostra dreta la balma dels Bugaders. Degut a una recent esclarissada del bosc, es veuen fàcilment les roques dels Bugaders, a sota de la roca situada a la dreta es troba la balma.
Es tracta d'una petita, però interessant balma obrada, encara que les construccions estan en mol mal estat i les parets més antigues amb prou feines són distingibles i pràcticament la totalitat del terra de la balma està coberta per les pedres de l'antic mur. Fou objecte d'una campanya arqueològica per part de l'Assumpta Serra (2), els principals resultats dels quals transcrivim tot seguit:
"L'habitatge està construït dins de la balma, que té altura de 1'37 a 2'26 m., de llarg: uns 15 m., ample: 8 m. en la part ample on hi han dues estances, l'una dins la balma i l'altre descoberta que és la que forma la L. Les dimensions de les dues estances de dins de la balma són: 5'20 x 4'20 a 3'50 m. i 9'25 x 2'5 a 3 m.. En la part est a 4'50 m. es troba una gran roca que fa de tancat a l'estructura que uneix la balma amb la roca formant una L. Aquesta última part està descoberta, i per tant seria la destinada a corral. L'alçada de paret que es conserva en la part de fora i que solventa el desnivel1 del terreny és de 1'72 m. Possiblement era de 11'75 x 7'30 m. Forma constructiva s. XII. En aquest mas, la posterior reutilització esporàdica ha malmès la pervivència de les estructures en la part est de la balma, fet que implica el desconeixement de les estances d'aquesta part, que podia correspondre a dos espais diferents pera animals.
Aquest masos no estan pensats per encabir-hi gran nombre d'animals, que segurament estarien pasturant lliurament per prats i boscos"
Figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya amb el número 8063.

Balma dels Bugaders (QP.100.11)
Balma dels Bugaders, sota de la roca del mateix nom; foren habitades, grandària regular, queden restes de parets. No gaire cabuda, emplaçades al mig de l'aresta que davalla del puig de les Baumes, són d'accés bastant difícil, per ara. En la pendent de sota la balma dels Bugaders, s'hi ha trobat molta ceràmica per terra, possiblement romana i àdhuc una destral neolítica de pedra.

Tornem al camí i el seguim; la balma de les Piques està a 180 m i el camí ens hi porta directament a la part central de la balma. Poc abans trobarem un rètol que ens assenyala el camí cap a la balma. Malgrat que en Quirze Parés diu que hi ha restes de parets, nosaltres no n'hem localitat cap.
A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm. 11848), consta en següent text: "Segons la memòria de la prospecció realitzada l'any 1984 al terme de Tavertet, a la balma hi ha restes d'hàbitat, però durant la inspecció realitzada l'any 1999 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es van documentar més restes"

Balma de les Piques (QP.100.12)
Fou habitada; restes de parets i dues piques o obis posats sota la font de les Piques, que raja directament del sostre de la balma. És bastant llarga i amb bona amplada, en conjunt gran, i el sostre horitzontal li dóna una configuració regular, atorgant-li bona capacitat d'habitacle. L'accés molt dificultós per la consabuda i espessíssima vegetació. El gran penyal sota el qual hi ha la balma és grandiós, i perfectament visible des de la carretera de Tavertet. Molt a la vora, en un petit collet que puja al fil de la carena, hi ha senyals de graons oberts en la roca. Aquest collet ens portaria la puig de la Parareda.


Balma dels Bugaders (Tavertet, Osona)


Sinònim: Balma de les Roques dels Bugaders
Recorregut: 5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450675
                Y: 4649627
                Z: 889 m
Terreny: Gresos
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Del km 9,7 de la carretera BV 5507 agafarem una pista que en 800 m ens portarà al Collsaplomera, on deixarem el vehicle. Des d'aquí prendrem una altra pista que, en direcció Sud, va paral·lela al cingle pel Puig de les Balmes i que haurem de seguir durant uns 450 m. El camí gira per la base del puig de les Balmes per a dirigir-se en direcció Nord-oest. És al poc d'aquest canvi que trobarem a la nostra dreta la balma dels Bugaders. Degut a una recent esclarissada del bosc, es veuen fàcilment les roques dels Bugaders, a sota de la roca situada a la dreta es troba la balma.
Descripció: Balma de 15 m d'amplada, 5 m de fons i una alçada mitjana al voltant d'1,5 m (uns 3 m a l'extrem E). El sòl està ocupat pràcticament en la seva totalitat per les restes dels antics murs, avui difícilment recognoscibles. Al costat O hi ha una petita construcció més moderna.











Balma de les Piques (Tavertet, Osona)

Recorregut: 7 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 450534
                Y: 4649741
                Z: 894 m
Terreny: Gresos
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de la balma dels Bugaders cal tornar al camí i el seguim; la balma de les Piques està a 180 m i el camí ens hi porta directament a la part central de la balma. Poc abans trobarem un rètol que ens assenyala el camí cap a la balma.
Descripció: Es tracta d'una de les balmes més grans del Collsacabra, amb 70 m d'amplada, tot i que no és gaire fonda (màxim 7 m). L'alçada màxima és de 4 m.
A el seu interior hi ha dues grans piques rectangulars (una simple i una altra doble) excavades a la roca que recullen l'aigua que cau del sostre de la balma.







Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Daniel Mur (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)


Bibliografia
(1) PARÈS, Q, (1985).- La despoblació rural i les masies del Collsacabra
(2) SERRA, A. (1996).- "Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV) (Resultats de les campanyes de prospecció)" Acta hist. et arch. Mediaevalia (16-17):245-265
BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999).- Tavertet: El seu terme i els seus noms de llocs pp. 107-113
SEVILLA, R. (2004).- "Balmes amagades del terme de Tavertet" Els Cingles de Collsacabra (51):22-24
VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4