Cova dels Debanadors (Mura, Bages)

 

Text: Gener Aymamí 

         (Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès)

 

Sinònims: Balma o Espluga dels Venedors, font del Rossinyol

Recorregut:10 m

Coordenades (UTM 31N ETRS89):

X: 414389

Y: 4613532

Z: 806 m

Terreny: Conglomerats

Situació: Partint de coll d’Estenalles cal anar cap a la Coma d’en Vila, tot passant per sota de l’ermita de Sant Jaume i pel xalet de la Castanyeda. Se segueix en direcció a coll de Boix, fins agafar el trencall de Mura. Passats un parell de revolts, se surt per un corriol a l’esquerra. Aquest caminet, baixant per rocaters i alzinars, porta damunt mateix de la balma. Es baixa per la vessant N fins al peu del cingle.

Descripció: La balma té 23 m d’amplada i una alçada variable. Es pot dividir en tres cossos. En el primer hi ha el refugi obrat d’uns 7 m². En el segon, de major fondària, hi ha una basseta obrada i la font del Rossinyol, que s’alimenta del regalim del fons de la cavitat. Curiosament gairebé sempre és seca. Al terra de la basseta hi ha restes d’uns petits microgours. Més al S hi ha el tercer cos, d’escassa importància, on hi creix una jove figuera. (Arxiu SIS-CET)

Breus notes històriques:

Hom creu que el nom correcte és el de balma o espluga dels Venedors que amb el pas dels anys ha anat canviant el topònim. Erròniament també se l’esmenta cova dels Abanadors.

Ferrando ens explica el relat que va fer Rafael Vila, pagès de Mura en l’interrogatori que tingué lloc desprès del descobriment d’un home assassinat a la balma dels Venedors, dins de la seva propietat i prop del camí ral de Mura. L’home mort era un pelegrí de Matadepera que tornava de Sant Jaume de Galícia.

Això succeïa el 3 de novembre del 1590. 

La balma apareix en un document de venda del 1717 i ha estat aprofitada com a refugi per pastors i per carboners.

 

 

Bibliografia: 

AYMAMÍ i DOMINGO, Gener (2010) “Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages” Dovella. Centre d’Estudis del Bages. Manresa (5-15)

FERRANDO i ROIG, Antoni (1993) El mas Puig de la Balma. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona (65-66)

VALLES de, Jordi (2011) Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol 5. Federació Catalana d’Espeleologia i Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

 

 

Balma de Comaposada (Navàs, Bages)

Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

Balma de Comaposada (Navàs, Bages)

   
Recorregut: 6 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 398824
               Y: 4638863
               Z: 565 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.

Situació: Del km 8,6 de la carretera B-423 entre Súria i Castelladral surt una pista apta per a tot tipus de vehicle, que seguirem durant 250 m, lloc on deixarem el cotxe. D'aquí surt un camí en direcció SE que als 70 m gira en direcció E que ens portarà fins a una pista. Seguirem aquesta pista cap a l'E i després de 40 m baixarem cap al llit de la riera de Tordell, on trobarem fàcilment la balma.

Descripció: Balma d'uns 55 m d'amplada i una alçada mitjana d'uns 2 m, en forma de mitja lluna. Cal destacar l'existència un habitatge d'uns 20 m quadrats.

Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

La balma de les Baiones (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
                X: 408884
                Y: 4619809
                Z: 393 m
Terreny: Gres i conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials.

Situació: Des del Pont de Vilomara cal agafar la carretera BV-1224, en direcció a Rocafort. Al km 5,150 trobarem una pista a la nostra esquerra que porta a la urbanització River Park. Cal seguir-la fins al final del carrer de la Constitució, a l'extrem NE de la urbanització. Seguirem 250 m més per una pista de terra i aquí deixarem el cotxe (tot just abans d'una pista que surt a l'esquerra, en forta baixada. Seguirem a peu per la nostra esquerra, en direcció N, tot vorejant un camp de cultiu. Després de 170 m, finalitzat el camp, seguirem per un camí que al cap de poc va girant 180º per a arribar a un camí més ample que seguirem cap a la dreta. Després de recórrer 260 m haurem de desviar-nos cap a l'esquerra (X: 408978, Y: 4619821). Haurem de baixar sense camí i seguir en direcció O uns 70 m, per sota del cingle fins a localitzar la balma.

Descripció: Es tracta d'una poc fonda (màxim 4 m) i una amplada de 38 m. Llevat de la part més exterior, la major part de la bala té una alçada de més de 2 m. La part central està ocupada per una construcció rectangular d'uns 20 m² (6,5 x 3 m) amb una petita finestra arran de terra i la porta situada a l'E. Tot el terra de la balma està cobert per una capa de pols.

A l'exterior de la balma, a l'únic lloc on hi ha petit espai pla, trobem uns encaixos a la paret, que suposem serviren per a bastir un espai cobert amb fustes.

Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

Dues balmes de Talamanca (Bages)

Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

En aquesta sortida ens proposem visitar dues balmes del terme de Talamanca, de les que tenim les dades de l'Inventari  del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Sortim de Talamanca per la pista que passa per darrere del castell per a baixar després a la a riera de Talamanca, a l'alçada del molí del Menut. Aquí la pista travessa la riera per a pujar per l'altre vessant. De seguida veiem l'indicador de la balma dels Gobians. Seguim la pista i al cap de 650 m trobem una cruïlla de pistes on deixem. Seguim a peu un camí durant uns 400 m fins al lloc on està situada la balma de Rocagiberta, segons les coordenades de Patrimoni Cultura. A la dreta del camí hi ha un cingle per on tractem de localitzar-la, sense èxit; la balma no està situada en aquest lloc. Amb el mòbil ferm una consulta a la pàgina web de Patrimoni Cultural i gràcies a una fotografia veiem que la balma està davant nostre, a uns 250 m. Un cop arribat, resulta ser una balma de grans dimensions, uns 100 d'amplada per uns 30 d'alçada, però molt poc fonda i en bona part envaïda per la vegetació, que no ens deixa transitar, pel que decidim no fer la topografia.

Tornem al cotxe i anem cap a la balma dels Gobians, fem la topografia i donem per finalitzada la sortida.

Balma de Rocagiberta (Talamanca, Bages)

Recorregut: 10 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 415981
            Y: 4622200
            Z: 573 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.

Situació: Des de Talamanca cal agafar una pista que passa pel darrere del castell i baixa cap la riera de Talamanca, a l'alçada del molí del Menut. Cal seguir per la pista, que ara travessa la riera i puja per l'altre vessant. Des del molí hem de seguir durant 1200 m, on la pista es divideix en dos. Aquí deixarem el cotxe. De la cruïlla surt un camí en direcció NE que ens portarà directament a la balma després de recórrer 650 m. La balma és visible de lluny.

Descripció: La balma té una amplada d'un centenar de metres, encara que la meitat Est no l'hem pogut visitar a causa de l'espessa vegetació que l'envaeix, amb una fondària màxima d'uns 10 m, tot i que la fondària mitjana no deu superar els 3 m. És força alta, uns 30 m.

Balma dels Gobians (Talamanca, Bages)

Recorregut: 5 m
Desnivell: +4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 415371
            Y: 4621558
            Z: 436 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.

Situació: Des de Talamanca cal agafar una pista que passa pel darrere del castell i baixa cap a la riera de Talamanca, a l'alçada del molí del Menut. Cal seguir per la pista, que ara travessa la riera i puja per l'altre vessant. Des del molí hem de seguir durant 570 m. La balma es troba a la nostra dreta, al mig del torrent dels Gobians. Un corriol ens permet baixar fàcilment a la balma, que es veu des de la pista.

Descripció: Balma de planta semicircular amb una amplada de 42 m limitada a la part central per un desnivell de 4 m. El més destacable és una petita construcció per a recollir l'aigua que regalima del sostre, situada a la zona Sud de la balma.

Han participat:
- Hilari Moreno (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Genar Aymamí (Institut d'Estudis Penedesencs)