Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
La cova de la Font del Molinot (o cova del Molinot) és
una petita cova d'interès arqueològic. Tot seguit reproduïm una part de la
fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya:
Inicialment, abans de que comencessin els treballs
d'excavació a mitjans anys 1960, la cova presentava murs interiors de pedra
seca, de construcció moderna, per l'acondicionament de la mateixa com a refugi.
El descobriment d'aquest jaciment es remunta al període de la guerra civil,
quan la cavitat serví de refugi a Josep Galofré, que anys després comunicà la
seva localització a J.Ma. Mestres i Pere Giró. A partir d'aleshores es pot
distingir dues fases d'intervenció arqueològica:
A/ 1964, 1966-1970. Inici dels treballs més importants
quant al buidatge de la cavitat. El treball de camp fou dirigit per
J.Ma.Masachs i el Dr. Cuadras, sota l'aval de P. Giró i Romeu, com a delegat
del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, i amb la participació i col·laboració
de membres del Grup Universitari d'Activitats Culturals de Vilafranca del
Penedès i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca.
B/ Setembre de 1974. Davant la importància dels materials
arqueològics recuperats en la fase anterior, ja des de l'àmbit professional i
de manera sistemàtica es realitzen 2 sondeigs estratigràfics en dos sectors
intactes del jaciment. Sota la direcció de Vicenç Baldellou i Josep Mestres,
amb la col·laboració d'alumnes del Departament de Prehistòria de la Universitat
de Barcelona.
També cal esmentar que hi ha hagut d'altres
intervencions, molt esporàdiques i poc significatives, de grups excursionistes
d'ençà finals dels anys 60-principis dels 70: Agrupació Excursionista
"Talaia" (Vilanova i La Geltrú), SIRE de Sants (Barcelona), etc. Pel
que fa als resultats i de la primera fase, ja d'entrada s'identificaren l'ús
funerari de la cavitat, d'una banda, datable a l'Eneolític i l'ús habitacional
de l'altra, durant un moment anterior poc definible en aquells moments. D'altra
banda es destaca la presència de materials campaniformes (més endavant es veurà
com es tracta d'un error de classificació ceràmica). El que és important de
remarcar és que durant aquests treballs el jaciment quedà afectat en unes 3/4
parts, fins al nivell de base: el material recuperat fou ric i abundant, i a
l'engròs es determinaren 3 "nivells" (els autors sempre parlen de la
manca d'una estratigrafia clara) crono-culturals: - superficial, romà-tardà
(amb ceràmiques medievals i paleocristianes). - mitjà, enterrament col·lectiu
eneolític. - inferior, amb materials aleshores insuficientment documentats i
difícilment classificables. Cronologia, doncs, "anterior a
l'Eneolític". Com s'ha comentat anteriorment, en aquesta fase es documenta
un important conjunt material: - indústria lítica: 1 punyal de sílex de 9 cm, 1
punyal a mig treballar, 12 ganivet amb un tall retocat bifacialment, una gran
làmina-ganivet de sílex blanc de 22.5 cm, puntes de fletxa... - ornament: peces
de collaret (denes de varisicita, petxines perforades, etc.), pecten
polimentat... - indústria òssia: 1 cornamenta de cèrvol amb un extrem preparat
com a punxó (?), 8 punxons d'os, una agulla... - gran quantitat de restes
òssies humanes. - restes de fauna. Segons J.Ma.Masachs en aquests treballs
s'observa la presència de "cal viva", que és interpretada com a agent
químic per a descarnació dels inhumats, i per tant ho associa al nivell
sepulcral de la cavitat; segons sembla, l'autor va confondre els granets blancs
producte de la dissolució calcària amb cal... Totes aqueste dades materials i
d'observacions estratigràfiques i cronològiques s'ajustaren als resultats dels
sondeigs estratigràfics realitzats en la següent fase de treballs, de caràcter
sistemàtic. En la segona fase d'intervenció arqueològica es relaitzaren dues
cales de sondeig estratigràfica en dos sectors intactes i no afectats per la
intervenció anterior: la cala 1, a l'esquerra de l'entrada de la cova, contra
la mateixa paret, és la que proporcionà la sèria estratigràfica més completa
(3.25 m de potència), amb la identificació de 4 nivells fèrtils i 2 d'estèrils,
i la cala 2, a la dreta de l'entrada, en el principi d'un petita galeria, on es
documentà una potència de 2 m i on tan sols s'identificaren 2 nivells (el
primer equivalent al niv. 4 de la seqüència anterior, i el segon amb materials
barrejats de diferents èpoques i característiques). Així doncs, amb aquests
treballs es documenta la següent estratigrafia: NIVELL I. Potència: 0.95 m. No
s'identificà sobre el terreny
només es documenta a través de les dades disponibles de
la intervenció anterior, i a través dels materials recuperats. Meterials
significatius: un plat de ceràmica Derivada Sigillata Paleocristiana (Forma
Rigoir 3b/ext. vora 21cm., decoració en la superfície interna de la vora amb
punxó tipus columneta-palmeta vegetal i petites incisions en el llavi, grisa
monocroma medieval i ceràmica comuna ibèrica a torn. -NIVELL II superior:
potència 0'34m. Forta densitat de concrecions calcàries, gran quantitat de
restes òssies humanes. Color grisenc. És el nivell sepulcral eneolític; la
cavitat fou utilitzada de manera força homogènia a finals del 3er mil·leni
(2300-2100 a.C.) Ceràmica: formes carenades obertes, frgm, amb decoració incisa
de triangles amb incisions verticals i pastilles repujades a la vora (analogies
amb grup de Treilles francès). La indústria lítica és de gran qualitat i
varietat: el punyal de sílex marró descrit anteriorment, ganivet de sílex
tabular amb retoc bifacial en un dels talls (simple molt profund)làmines de
gran longitud (algunes de pàtina de cereals), puntes de segeta foliàcies, etc.
Ornament: contes de collaret (esteatita i variscita), 1 penjoll d'esquist (8cm.
de long. màx.) etc. Metall: 1 fulla de punyal de coue (ipologia poc coneguda),
1 anell...NIVELL 2 inferior: Potència 0'31 De les mateixes característiques
morfològiques que l'anteiror, es diferencia per la major abundància de pedres
fortament cimentades per la concrció calària. És estèril
arqueològicament.NIVELL 3: potència0'45. Color gris. Sediment compactat.
Dissolució calcària. Poca pedra. Correspon a un nivell d'hàbitat del Neolític
Mitjà (Cultura dels sepulcres de fossa). Bàsicament es documenta ceràmica:
superfícies ben polimentades, predomini de formes esfèriques i carenades,
seguides de les ovoides, en casquet esfèric i una cilíndrica de base plana,
presència de molt elements de prensió (petites nanses de cinat, vasos carenats,
botons, llengüetes,vasos ovoides i esfèrics), un fragment decorat amb decoració
multiperforant, 2 framgents amb decoarció gravada esgrafiada (motiu
escalariforme, atribuit primerement com a tipus Chassey, avui en dubte,
decoarció del Neolític antic?) Quant a la indústria lítica: làmines (la majoria
sense retocar), sílex melat, dues destrals polimentades (tipus rella, de
basalt) Datació radiocarbònica C14: 5450+_ 90 BP (3500 a. C.) NIVELL4:
Potència:0'25 m. sediment entre blocs calcaris de dimensions regulars. Estèril.
NIVELL 5: Potència: 0'90 m. Terra marronose, molt fosca, poc compacta, amb
alguns blocs de volum regular. estracta d'un potent nivell d'habitació, on per
primera vegada s'identifia, en el marc d'un zona del Pnedés i de Catalunya en
general, una nova fàcies cultural a partir de la variable ceràmica: Neolític
Antic Evolucionat. Pertany a un conjunt material que bàsicament s'enmarcarà en
el Penedès geogràfic (Gaià-Llobregat). Les caracteristiques principals de la
ceràmica: superfícies polimentades, allisades i raspatllades. Aquesta darrera
característica és l'element deferienciador: formes globulars amb coll i
esfèriques; casquets esfèrics, vasos oboides i carenats; elements de presió
força variats (predomini de grans nanses de cinta i botons rectangulars. Quant
a factor comú, les crestes en relleu. També s'han documentat 2 fragments amb
bandes pintades de color roig-marronós, cordons i nervadures (superficies
polimentades), 2 exemplars carenats de nansa tubular tipus Montboló...Pel que
fa a la indústria lítica: làmines retocades, perforadors, microlits
trapezoidals, raspadors, ascles, etc (sobre sílex) datació C14: 4600+_ 90BP
(=2650 a.C.) Els autors la consideren errònia i inacceptable (mostres
contaminades) Es proposa una datació a l'entorn de finals del Vè mil·leni,
principis del IV (4200-3800).
En darrer lloc cal esmentar un estudi paleoantropològic
efectuat sobre les restes òssies humanes determinables de dos nivells: nivell 5
(Neolític Antic Evolucionat) Només es va poder fer una identificació mínima de
les restes: cossos infantils i juvenils, i al menys un individu adult. nivell
2/superior (Eneolític) S'identifiquen 5 homes, 4 dones i 1 infant. L'anàlisi
aprofundida de dos individus va premetre determinar la presència de dos tipus
racials diferents: tipus mediterràni gràcil i tipus mediterrani robust amb
trets cromayoides (estudi realitzar per TURBÓN, 1980)
Cova de la Font del Molinot (Pontons, Alt Penedès)
Recorregut: 12 m
Desnivell: -2,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 375564
Y: 4586591
Z: 659 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de Pontons agafarem el carrer dels
Cups i seguirem pel carrer Major, en direcció a l'ajuntament; tot just abans
d'arribar a l'ajuntament girarem a l'esquerra fins a creuar la riera de
Pontons. Aquí girarem a l'esquerra, pel costat del Molí de la Senyora, i
seguirem durant 700 m fins a un lloc on la pista forma una mena de placeta d'on
surten quatre continuacions (una d'elles és la pista per la qual hem vingut).
Des d'aquí seguirem a peu per la pista situada més al NO. Després de caminar
uns 40 m, girarem a la dreta i ara, sense camí definit, remuntarem en direcció
N fins a trobar la cova, que està situada a 35 m per sobre de la pista.
Descripció: La boca, de 2 m
d'amplada i una alçada d'1,5 m dóna a un
ressalt de 0,7 m que es pot evitar per la dreta. L'interior està format per una
sala ovalada de 7 x 6 m i una alçada màxima de 2,2 m amb el terra totalment
cobert de petits blocs. Del NE surt una petita ramificació que finalitza als 5
m.
Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Hilari Moreno (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Genar Aymamí
