Catalunya Subterrània: 2013-11-10

dimecres, 13 de novembre del 2013

Cova de la Balma (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

Algú ha esborrat part de la "B" de BALMA i sembla dir PALMA. Foto.: J. de Valles

D'aquesta cavitat coneixíem la seva situació per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i també està situada al mapa de l'ICC. No obstant, ens han calgut dues sortides per a localitzar-la, ja que les coordenades de l'Inventari són errònies, a l'igual que la seva situació al mapa.

Recorregut: 27 m

Desnivell: +3 m

Història: Desconeixem el nom dels primers exploradors.

Coordenades (UTM31N ETRS89):

X: 404208

Y: 4577788

Z: 260 m

Situació: Anant per la carretera BV-2411 de Begues a Olesa de Bonesvalls, deixarem el cotxe al km 17,650, tot just abans de creuar el pont de l'Escalat, a l'inici d'una pista. Anirem a la carretera i baixarem a la riera de Begues per l'altre costat de la carretera Un cop a la llera seguirem uns 10 o 15 m direcció mar i veurem a la nostra esquerra un cingle de parets molt fosques. La cavitat es troba a la base del cingle.

Descripció: Es tracta d'una balma de 15 m d'amplada i una alçada màxima de 5 m. La banda N té escassa fondària, mentre que al S arriba als 6 m. Aproximadament al centre de la balma hi ha una estreta obertura que dóna pas a una saleta fosca de 3 x 4 m i sostre baix, (1 m de mitjana) on es veu la llum procedent d'una entrada molt baixa i impracticable situada a uns 2 m a la dreta de l'obertura per on hem passat. La saleta es perllonga uns 2 m cap a l'interior, però molt baixa de sostre.

Cova de la Balma. Sector N. Foto.: J. de Valles

Interior de la petita cova. Foto.: J. Cuenca

Cova de la Balma. Sector S. Foto.: J. de Valles

Vista des de l'interior de la coveta. Foto.: J. Cuenca

Han participat:

- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)

- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)

dimarts, 12 de novembre del 2013

Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Vallès Oriental)

Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra

Presentem tres petites cavitats artificials excavades en granit. Es tracta d'uns possibles ermitoris que han estat reutilitzats fins a temps recents.

La primera notícia sobre aquestes coves ens la dóna Francesc Carreras (1), que visità les coves el 27-9-1909, que les qualifica com a sepultures cristianes: "No dubtem en calificar aquella antiga construcció, de remota sepultura cristiana, segurament del temps en que s'acostumà obrirles en la penya viva, a imitació del sepulcre de nostre Redemptor." Al seu treball inclou una topografia de la cova nº 2.

Els eremites de Céllecs es poden situar a l'època carolíngia, amb una finalitat possiblement repobladora i evangelitzadora. Malgrat tot, degut a la manca de restes arqueològiques també es poden situar des de l'antiguitat tardana a l’època carolingia (s.IV al X.) (2)

Posteriorment van ser excavades l'any 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt (3). Els resultats, força minsos, foren els següents:

- Cova nº 1: "Petites restes d'esquelets i diversos fragments cd ceràmica força identificables" i "tres puntes de sageta, amb peduncle i aletes"

- Cova nº 2: "Tres fragments de ceràmica grollera" i "dos fragments de sílex atípic i un fragment de ganivet de 3 centímetres de llargada, de color blanquinós"

- Cova nº 3: "Set trossets de ceràmica grollera de la coneguda per la <de les coves>, tres fragments de sílex atípic d'entre un tres centímetres i força restes d'ossaments de diferents animals de no gaire anys enrere" i "Un parell de fragments de ceràmica eneolítica, un fragment de ganivet que no arribava als quatre centímetres, de color blanc, i dos fragments de crani humà"

Coordenades (UTM31N ETRS89):

X: 443393

Y: 4599737

Z: 343 m

Terreny: Granit

Situació: Del coll de Sant Bartomeu (per on passa la carretera que uneix la Roca amb Òrrius) prendrem la pista que transcorre pel vessant oriental del massís de Cèllecs. Més endavant prendrem el trencall a la dreta que transcorre per vessant meridional. Una vegada passat Can Pei, ja a peu, anirem a buscar la carena de la serra de Can Nadal. Just al punt més alt de la serra hi ha un dipòsit d'aigua. Prenent-lo com a referència, davallarem el vessant cap el SO i en cosa de 60 m trobarem la cova de l'Ermità, al peu d'unes roques característiques.

Cova nº 1 de Can Nadal (o cova de l'Escarpat)
Situació: Es troba 50 m més a l'E i a la mateixa cota, també sota unes roques que destaquen al paisatge.

Descripció: Es tracta d'una cambra megalítica formada per una petita cavitat de forma abalmada de 2,50 x 2 m i una alçada que no supera els 1,5 m. Davant hi ha una llosa que podria haver servit per a tancar l'entrada.

Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra

Cova nº 2 de Can Nadal (o cova de l'Ermità, o cova del Greny)

Descripció: Una entrada de forma quadrangular dóna pas a una saleta ovalada de 4,50 x 2 m i una alçada d'1,5 m.

Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra

Cova nº 3 de Can Nadal (o cova Fonda, o cova de la Gruta)
Situació: La cova Fonda, més amagada, es troba vessant avall. Aproximadament a uns 50 m al SSE de la cova de l'Ermità.

Descripció: Una entrada en rampa i amb el sostre baix, dóna pas a una cambra arrodonida de 4'50 x 2'50 y una alçada d'1,5 m.