Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 d’agost del 2018

Les cavitats de Vespella de Gaià (Tarragonès)






Text:      Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
              Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)


L'objectiu de la sortida era documentar diverses petites coves situades al turó del castell de Vespella, que ja foren visitades per en Genar l'any 1997 (1).
Vespella és una petita població a la qual es pot arribar des de Salomó amb un recorregut d'uns 6 km o bé des de la Nou de Gaià que està a uns 5 km de distància, tot passant pel nucli dels Masos de Vespella que és on està l'Ajuntament.
La carretera va prenent alçada fins a arribar als peus del turó de 202 m on s'aixecava el castell. El vehicle l'aparquen còmodament en una placeta molt ben arranjada, des d'aquí anem cap a la paret que tenim al davant i per uns bonics graons excavats a la roca arribem al primer grup de cavitats (coves B i C).
Seguim ara des de l'aparcament el camí que puja cap al castell que passa pel costat de l'embassament dels Sitjans i a tocar hi ha un forat descendent excavat en la roca que s'intueix que era una mina.
Continuem endavant i a peu del camí trobem la cova A.
Continuem en direcció a l'església de Sant Miquel que s'alça dalt del turó, que fou l'antiga capella del castell, surt esmentada l'any 1212 en una acta testamentaria de Pere de Vespella. Encara que és d'origen romànic, ha estat molt reformada, va albergar el retaule de la Mare de Déu del Roser de l'any 1579, de remarcable interès. L'església llueix un airós campanar de cadireta de tres pisos, tot i que el pis superior va enderrocar-se a les darreries dels anys seixanta del segle passat, els anys noranta es bastí de nou i es col·locaren les campanes.
Al costat de la muralla veiem l'entrada d'una cambra de 7,40 m de llargada. 3,85 d'amplada i 4,60 m d'alçada, mig excavada en la roca i que sembla que era la presó, aquest racó fou arranjat l'any 1993 i es convertí en el cementiri. En la roca del costat que dóna al camí, podem veure excavat al sòl la base d'una premsa o d'un trull, així com un canaló.
Dalt del turó hi ha un planell d'uns 25 m de longitud i una amplada d'uns 12 m on es bastí el castell, del qual en resten escassos vestigis com el basament d'una torre semicircular i uns panys de muralles que en un principi es va creure que s'aixecaven al damunt d'una obra romana, però més tard aquesta tesi es va desestimar.
El castell surt esmentat per primera vegada l'any 1167 en un document de cessió, durant les carlinades de 1875, la vila de Vespella va protagonitzar importants fets d’armes i aldarulls, ja que, dirigits pel rector es van proclamar partidaris de l'absolutisme, toparen amb els miquelets d'Altafulla i Torredembarra, foren vençuts i perderen la major part de les seves forces. El rector va ser empresonat i més tard afusellat.
Des de l'aparcament seguim ara el camí asfaltat que de seguida rep el nom de carrer del Pujol que acaba a can Virgili. El camí passa per davant de la casa i tomba cap a l'esquerra i a uns deu metres trobem la cova de Can Virgili.
Les coves A, B i C són una sèrie d'habitatges troglodítics, en el vessant S del turó del castell i és on s'esglaonarien les cases de la vila, òbviament n’hi podien haver més que han desaparegut. Encara que és molt agosarat donar una datació, degut a la manca de materials arqueològics, hom creu que poden situar-se en un moment de l'alta edat mitjana i que posteriorment han estat reaprofitats com a magatzems o petits corrals, tanmateix el tipus de roca feble i mal·leable ha facilitat el procés d'erosió ensems que ha permès que aquestes cavitats hagin estat ampliades o modificades.


Un cop finalitzada la tasca, ens dirigim cap al Catllar, localitat que està a uns 10 km de distància, per tal de localitzar dues cavitats. Una, les coves d'en Manena (2) i l'altre la Cativera (esmentada a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya) i que han resultat ser la mateixa cavitat. Les seves coordenades són: X: 360343 – Y: 4560889 – Z: 66 m). També hem localitzat una petita cavitat inèdita, que hem anomenat cova del Pont de la Cativera.





Cova A de Vespella (Vespella de Gaià, Tarragonès)


Recorregut: 6 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 362480
               Y: 4562782
               Z: 186 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de l'aparcament de Vespella continuem endavant, en direcció al castell i a peu del camí trobem la cova A.
Descripció: La cova té 5 m d'amplada, 6 m de fons una alçada mitjana de 2 m. Està tancada per una paret, la qual podia constituir un rudimentari habitacle, tot i que possiblement havia estat destinat a corral, ja que el sostre no està fumat. A l'entrada creix una ufanosa figuera.







Cova B de Vespella (Vespella de Gaià, Tarragonès)


Recorregut: 2 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 362449
               Y: 4562797
               Z: 184 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: El vehicle l'aparquen còmodament en una placeta molt ben arranjada, que hi ha al N del turó on s'aixecava el Castell de Vespella. Des d'aquí anem cap a la paret que tenim al davant i per uns bonics graons excavats a la roca arribem a la cova B.
Descripció: Ens trobem al davant d'una cova d'uns 3,5 m d'ampla i 2 m de fons, tancada per un mur i reaprofitada més modernament, ja que gairebé enmig s’hi ha excavat un dipòsit per a líquids, una mena de cup, amb boca d'entrada.







Cova C de Vespella (Vespella de Gaià, Tarragonès)


Recorregut: 3 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 362445
               Y: 4562796
               Z: 184 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Es troba a uns 6 m al  SO de la cova B.
Descripció: una amplada de 3 m d’amplada i 3 m de fons, amb una alçada màxima de 2 m. Està tancada per un mur, d'uns 40 cm de gruix, amb una porta. A la part exterior hi ha 5 forats destinats a encaixar-hi bigues i una incisió longitudinal per al suport de la coberta, cosa que faria que l'espai augmentés considerablement. En cas d'haver estat habitada el foc es faria a l'exterior, ja que dins de la cova no està fumat.






Mina de Vespella (Vespella de Gaià, Tarragonès)


Recorregut: 10 m
Desnivell: -2,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 362488
               Y: 4562798
               Z: 176 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de l'aparcament de Vespella seguirem el camí que puja cal el castell i que passa pel costat de l'embassament dels Sitjans i uns metres més endavant trobarem la mina.
Descripció: Es tracta d'una excavació artificial de pendent i alçada força regular, llevat dels 2 darrers metres, on l'amplada és de 2 m. La mina pot quedar totalment inundada, tal com es pot veure a les marques de les parets.








Cova de Can Virgili (Vespella de Gaià, Tarragonès)


Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 362502x
               Y: 4562704
               Z: 185 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de l'aparcament de Vespella seguim ara el camí asfaltat que de seguida rep el nom de carrer del Pujol que acaba a can Virgili. El camí passa per davant de la casa, tomba cap a l'esquerra i a uns 10 m trobem la cova.
Descripció: Petita cova de poca alçada, 0,5 m, i planta de forma triangular. Té 11 m d'amplada una fondària de 4 m. El terra és polsós. A l'interior hi ha dues columnes de ciment per tal d'evitar l'ensorrament del sostre.







Cova del Pont de la Cativera (el Catllar, Tarragonès)


Recorregut: 4,5 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 360426
               Y: 4560869
               Z: 78 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Del km 5,770 de la carretera T-203, tot just a un extrem del Catllar, cal seguir en direcció N per un camí asfaltat (Camí de la Cativera). Després d'1,6 km arribarem a un pont que creua el Comellar de la Cativera, riera que desguassa al Gaià. La cova se situa a la dreta, a l'extrem N del pont.
Descripció: S'inicia la cova per un desnivell de 0,5 m que dóna a una petita saleta que comunica amb l'exterior per una altra boca. A l'interior hi ha un petit sondatge, suposem que furtiu.









Bibliografia
(1) AYMAMÍ, G. (1997).- "Els habitacles troglodítics de Vespella (Tarragonès)"Excursionisme (258):196-198
(2) PORCEL, E. (1991).- "Les Coves de Manena (Tarragonès)" Cavernes (23):35
www.trogloditisme.blogspot.com






Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)
- Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
- Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)

dilluns, 2 de juliol del 2018

Coves dels Montgons (Tarragona. Tarragonès)






Text i fotografies: Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)






Recorregut: 20 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

            X: 351089

             Y: 4555169

             Z:  29 m

Història: Coneguda de temps immemorials.

Situació: De Constantí cal seguir la carretera TV-7211 en direcció a Tarragona, en entrar al polígon industrial Riu Clar, la carretera es denomina T-721, en arribar a una corba molt marcada, enfront del carrer Mercuri, trobem a la dreta l’entrada a una central elèctrica, d’aquí cal seguir la pista que voreja la tanca per l’esquerra, de seguida es torna camí de terra i en cosa d’uns 5 minuts de camí a peu, des de la carretera, veiem a l’esquerra els murs de l’església de sant Julià. Cal anar cap a la part de davant de l’edifici i ja veiem a un costat, les coves en un petit cingle.

Descripció: Es tracta de dues cavitats, situades una al costat de l’altre, que conjuntament mesuren uns 10 m de façana per uns dos metres de fondària. Al davant i al costat estan tancades per parets de pedra i com a nota curiosa, també estan unides per l’interior mitjançant una galeria artificial d’uns 16 m de llargada, menys d’un metre d’alçada i uns 80 cm d’amplada.

Breus notes històriques: Ens trobem al davant d’un poble abandonat, que es començà a despoblar a mitjans del segle XVI, del qual en queden molt pocs vestigis, un d’ells és l’església de sant Julià, que tenia les funcions de parròquia. És mencionada ja al segle XV, tot i que es creu, per la seva estructura, que pot remuntar-se la seva edificació a finals del segle XIII.

En l’actualitat presenta un aspecte força desolador, amb l’interior tot trencat i cremat, durant un temps havia estat emprat com habitatge. També trobem, en l’esplana d’un petit turó proper, alguns murs del que havia estat una fortalesa de planta rectangular, que per l’aparell constructiu es data sobre l’any 1000.

En aquest despoblat, ja esmentat en una escriptura de donació de l’any 1149, cal destacar aquestes coves, que juntament amb altres habitatges constituïen el poble, tot i que posteriorment van ser utilitzades per guardar-hi bestiar menut.

Bibliografia: Catalunya Romànica, vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995









Han participat:

            Genar Aymamní (Espeleo Cub Barcelonès)

            Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)

            Hilari Moreno (Espeleo Club Barcelonès)