Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Introducció
El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és una comarca natural situada
entre les comarques d'Osona, la Garrotxa i la Selva, amb un total d'uns 142 km2.
Les principals cavitats d'aquesta zona són la cova del Serrat del Vent,
bora-Fosca-Bora del Medalló, cova de l'Stop..., però també alberga un bon
nombre de balmes, de les quals prop d'un centenar havien estat habitades.
Aquestes balmes no han atret gaire l'atenció dels espeleòlegs. Quan es va publicar el quart
volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (2010), una de les principals fonts
d'informació va ser el Catàleg Espeleològic del Cabrerès, d'en Jordi Mor,
publicat a la pàgina web " www.cabreres.org", avui desapareguda, però les dades del catàleg han
estat traspassades a la pàgina "www.speleum.blogspot.com.es". Es
tracta únicament d'una relació de cavitats, sense més dades ni bibliografia,
motiu pel qual moltes cavitats van ser publicades al catàleg sense tenir més
dades.
Amb posterioritat
hem pogut comprovar que les dades d'aquestes cavitats es van prendre del llibre
d'en Quirze Parés i Ganyet "La despoblació rural i les masies del
Collsacabra" (2). Pel que respecta a les balmes, el llibre ofereix dades
de 98 balmes que havien estat habitades. Les dades d'aquest llibre, completades
amb diverses pàgines web que donen a conèixer diferents rutes excursionistes
pel Collsacabra, són les que ens han servit de guia.
En aquesta
primera entrega, publiquem set cavitats situades a les Roques de la Corbera,
entre les quals destaca la balma del Castell de la Fossa, impressionant balma d'uns
90 m de llargada, penjada al mig del cingle, a 50 m d'alçada.
Pel seu interès,
hem cregut convenient incloure les descripcions que, de cada balma, es fa al
llibre d'en Quirze Parés, tot indicant el número amb què les identifica.
Un
recorregut per les Roques de la Corbera
Iniciem el recorregut del km 6,730 de la carretera
BV-5207, entre Santa Maria de Cordó i Tavertet. Podem deixar el cotxe a l'inici
de la pista (tancada amb un cadenat), que porta al Noguer. Uns 30 m abans, surt
un camí que segueix, planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de poc més de
100 m el camí guanya alçada i de seguida arribem a la balma de la Corbera:
La
Corbera Vella (QP.97.4)
Vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi
havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la
Corbera. Molt prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de
gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes
identificables d'una altra balma habitada.
Si seguim per la dreta, aviat arribarem a la balma de la Visera, cavitat
ben visible des de la carretera.
Balma
de la "Visera" (QP.87.10)
Cavitats dins d'una penya, ben visible des de la
carretera de Tavertet a l'indret de la Corbera Vella, i que té una gran visera
sortint, i retallada com si es tractés d'un quepis militar. No ha estat mai
habitada, però és molt espectacular.
"Una mica ensotada i a la dreta d'aquesta balma" deu situar-se la
balma sota Subiranes, que nosaltres no hem localitzat. A la recerca d'aquesta
balma hem resseguit la base del cingle, localitzant dues petites balmes que no
estaven catalogades i que hem anomenat balmes núm. 1 i 2 de les Roques de la
Corbera.Grandiosa roca en l'aresta muntanyenca encarada al Noguer, una mica ensotada i a la dreta de la balma de la Visera. És allargada i poc ampla; molt normal i relativament gran. Ha estat habitada, i n'hi han indicis, amb resta de paret de contenció de terraplenat per nivellació del sòl intern, que seria, a l'ensems, el paravent. Sostre inclinat, seguint el tipus de balma normal. El rocatam és imponent. La gran "teulada" roquera d'aquesta balma, que forma un gran espai, està solcada d'unes canals que hi ha fet l'aigua amb els segles, enormes. Accés relativament fàcil.
Tornant a la balma de la Corbera Vella, seguirem ara per l'esquerra,
entrarem en un bosc ombrívol. Als 50 m trobarem a la dreta la balma del Secall,
i uns 70 m més endavant hi ha la cova de l'Emparrossana. Ambdues cavitats són
fàcilment localitzables. En un principi no esperaven trobar-les i no les vam
identificar. Ha estat posteriorment, consultant el catàleg (6), que hem pogut
identificar-les.
Situació: De la part O de la casa de Corbera surt un caminet que puja al peu d'una cinglera, on s'obre aquesta cavitat enmig del bosc.
Descripció: Una obertura de 9 m d'ampla dóna pas a una galeria de 9 m de recorregut, aquesta es va estrenyent progressivament fins tancar-se.
Situació: Oberta al mateix cingle que la balma del Secall, uns 60 m més endavant i 10 m per sobre seu.
Descripció: Es tracta d'una galeria que es dirigeix al NO, amb una inclinació de 36° i presenta uns blocs enclastats a la part central, tot dividint-la en dues.
Entre aquestes dues últimes cavitats citades trobem una canal que amb força
pujada ens portarà a la part superior del cingle. Seguirem en direcció NE, amb
el cingle sempre a la nostra dreta, fins a arribar a un pla. A la nostra dreta
trobaren una cornisa per la qual caldrà baixar. Al cap de poc girarem 180° i en un
centenar de metres arribarem a la balma del Castell de la Fossa.
Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma de Teixidors (?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d'una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l'inabastable "cau de la guilla". Fou una fortificació?... Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l'interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa; o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent... Certament impressionant!
Balma de la Corbera Vella (Tavertet, Osona)
Recorregut: 6 m
Amplada: 26 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449353
Y: 4650337
Z: 774 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Des del km 6,730 de la carretera BV-5207, on comença la
pista (tancada amb un cadenat) que porta al Noguer, agafarem un camí que surt uns
30 m abans, que va planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de poc més de
100 m el camí guanya alçada i de seguida arribem a la balma de la Corbera.
Descripció: Balma de 26 m d'amplada amb
restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de
7 m. Al sector NO hi ha dues estretes esquerdes remuntants.
Balma de la Visera (Tavertet, Osona)
Recorregut: 14
m
Amplada: 38 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449379
Y: 4650383
Z: 768 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Des de la balma de la Corbera Vella, seguirem per la dreta i aviat arribarem a la balma de la
Visera, cavitat ben visible des de la carretera
Descripció: Es tracta d'una gran balma de 10
m d'alçada i 38 m d'amplada amb el terra ocupat per grans blocs. A la part
central hi ha un mur de pedres, creiem que de construcció recent que configura
una estança que serveix d'aixopluc.
Balma núm. 1 de les Roques de la Corbera
(Tavertet, Osona)
Recorregut: 7 m
Amplada: 14 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449379
Y: 4650403
Z: 768 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Està situada poc metre després de la balma de la Visera.
Descripció: Petita balma de sostre alt (10 m)
i 14 m d'amplada, amb el terra en pendent cap a l'exterior, ocupat per blocs.
Balma núm. 2 de les Roques de la Corbera
(Tavertet, Osona)
Recorregut: 5 m
Amplada: 17 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449469
Y: 4650497
Z: 775 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: A poc més de 100 m al NE de la balma núm. 1, a la mateixa
base del cingle.
Descripció: Balma de poca alçada i 17 m
d'amplada.
Balma del Secall (Tavertet, Osona)
Recorregut: 11
m
Amplada: 20 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449335
Y: 4650382
Z: 778 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Des de la balma de la Corbera Vella seguirem ara per
l'esquerra, entrarem en un bosc ombrívol i als 50 m trobarem a la dreta la
balma del Secall.
Descripció: Balma de 20 m d'amplada i una
alçada mitjana de 3 m. Al sector sud hi
ha una galeria d'11 m que es va estrenyent fins a fer-se impracticable. El
terra està ocupat per blocs, en un dels quals està parcialment tallada una roda
de molí.
Cova de l'Emparrosana (Tavertet, Osona)
Recorregut: 14
m
Desnivell: -7 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449311
Y: 4650457
Z: 781 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Des de la balma del Secall cal continuar uns 60 m, fins a
trobar una canal que puja a dalt del cingle de Corbera. La cavitat es troba a
la paret de l'esquerra, una mica abans de l'inici de la pujada.
Descripció: Estrada d'una esquerda de poc més de 0,5 m d'amplada i 6 m d'alçada.
Després d'una rampa de 5 m la cavitat ens divideix en dues parts, per un costat
una acumulació de blocs formen un pouet de 2,6 mal que segueix una rampa de blocs,
fins a fer-se impenetrable, trobant aquí el punt de màxima penetració. Per
l'altre costat l'esquerda es va estretant fins a fer-se impenetrable als 3 m.
Balma del Castell de la Fossa (Tavertet,
Osona)
Recorregut: 11
m
Desnivell: -5 m
Amplada: 91 m
Coordenades
(UTM31N ETRS89):
X: 449519
Y: 4650606
Z: 821 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda
de temps immemorials
Situació: Des
de la balma de la Corbera Vella seguirem per l'esquerra i al cap d'un centenar
de metres trobarem una canal que amb força pujada ens portarà a la
part superior del cingle. Seguirem en direcció NE, amb el cingle sempre a la
nostra dreta, fins a arribar a un pla. A la nostra dreta trobaren una cornisa per
la qual caldrà baixar. Al cap de poc girarem 180° i en un centenar de
metres arribarem a la balma del Castell de la Fossa.
Descripció: L'únic punt d'accés és al sector
N, on trobem un mur de 6 m de llarg, 3 m d'alçada i 1 m de gruix que conserva
dues finestres espitlleres i dos encaixos a la part superior. És la part més
ampla de la balma. Si seguim en direcció S 16 m, per la part més propera al
cingle podem baixar per una rampa, però si ho fem per la part interior, ens
trobem a un ressalt de 4 m.
La balma segueix cada vegada més
estreta i baixa, fins que al final hi ha un tram força exposat que podem
superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns
grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.
Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Bibliografia
(1) BORRÀS,
J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.
(1982).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 6 (Núm. 67 i 68. Topografia)
(2) PARÈS, Q, (1985).- La despoblació rural i les masies del
Collsacabra
(3) BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999).- Tavertet: El seu terme i
els seus noms de llocs pp. 107-113
(4) AYMAMÍ,
G. (2004).- "La utilització
de les cavitats per l'home des d'època històrica. El trogloditisme a Catalunya:
Estat de la qüestió" Actes 1er Cong. Cat. Espel. pp. 213-227
(5) AYMAMÍ, G. (2006).- Coves fortificades de Catalunya
(6) VALLES,
J. de
(2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4
www.indretsoblidats.wordpress.com/2013/03/05/la-balma-del-castell-de-la-fossa/
www.speleum.blogspot.com.es
www.lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2012/11/castell-de-la-fossa-i-altres-balmes.html
