dissabte, 10 d’octubre del 2015

Balmes del Collsacabra (1): La balma del Castell de la Fossa i altres cavitats de les Roques de la Corbera (Tavertet, Osona)






Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)



Introducció

El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és una comarca natural situada entre les comarques d'Osona, la Garrotxa i la Selva, amb un total d'uns 142 km2.



Les principals cavitats d'aquesta zona són la cova del Serrat del Vent, bora-Fosca-Bora del Medalló, cova de l'Stop..., però també alberga un bon nombre de balmes, de les quals prop d'un centenar havien estat habitades.



Aquestes balmes no han atret gaire l'atenció dels  espeleòlegs. Quan es va publicar el quart volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (2010), una de les principals fonts d'informació va ser el Catàleg Espeleològic del Cabrerès, d'en Jordi Mor, publicat a la pàgina web " www.cabreres.org", avui desapareguda, però les dades del catàleg han estat traspassades a la pàgina "www.speleum.blogspot.com.es". Es tracta únicament d'una relació de cavitats, sense més dades ni bibliografia, motiu pel qual moltes cavitats van ser publicades al catàleg sense tenir més dades.

Amb posterioritat hem pogut comprovar que les dades d'aquestes cavitats es van prendre del llibre d'en Quirze Parés i Ganyet "La despoblació rural i les masies del Collsacabra" (2). Pel que respecta a les balmes, el llibre ofereix dades de 98 balmes que havien estat habitades. Les dades d'aquest llibre, completades amb diverses pàgines web que donen a conèixer diferents rutes excursionistes pel Collsacabra, són les que ens han servit de guia.



En aquesta primera entrega, publiquem set cavitats situades a les Roques de la Corbera, entre les quals destaca la balma del Castell de la Fossa, impressionant balma d'uns 90 m de llargada, penjada al mig del cingle, a 50 m d'alçada.



Pel seu interès, hem cregut convenient incloure les descripcions que, de cada balma, es fa al llibre d'en Quirze Parés, tot indicant el número amb què les identifica.





Un recorregut per les Roques de la Corbera



Iniciem el recorregut del km 6,730 de la carretera BV-5207, entre Santa Maria de Cordó i Tavertet. Podem deixar el cotxe a l'inici de la pista (tancada amb un cadenat), que porta al Noguer. Uns 30 m abans, surt un camí que segueix, planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de poc més de 100 m el camí guanya alçada i de seguida arribem a la balma de la Corbera:



La Corbera Vella (QP.97.4)

Vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d'una altra balma habitada.



Si seguim per la dreta, aviat arribarem a la balma de la Visera, cavitat ben visible des de la carretera.



Balma de la "Visera" (QP.87.10)

Cavitats dins d'una penya, ben visible des de la carretera de Tavertet a l'indret de la Corbera Vella, i que té una gran visera sortint, i retallada com si es tractés d'un quepis militar. No ha estat mai habitada, però és molt espectacular.



"Una mica ensotada i a la dreta d'aquesta balma" deu situar-se la balma sota Subiranes, que nosaltres no hem localitzat. A la recerca d'aquesta balma hem resseguit la base del cingle, localitzant dues petites balmes que no estaven catalogades i que hem anomenat balmes núm. 1 i 2 de les Roques de la Corbera.


Balma sota Subiranes (QP.87.11) 
Grandiosa roca en l'aresta muntanyenca encarada al Noguer, una mica ensotada i a la dreta de la balma de la Visera. És allargada i poc ampla; molt normal i relativament gran. Ha estat habitada, i n'hi han indicis, amb resta de paret de contenció de terraplenat per nivellació del sòl intern, que seria, a l'ensems, el paravent. Sostre inclinat, seguint el tipus de balma normal. El rocatam és imponent. La gran "teulada" roquera d'aquesta balma, que forma un gran espai, està solcada d'unes canals que hi ha fet l'aigua amb els segles, enormes. Accés relativament fàcil.


Tornant a la balma de la Corbera Vella, seguirem ara per l'esquerra, entrarem en un bosc ombrívol. Als 50 m trobarem a la dreta la balma del Secall, i uns 70 m més endavant hi ha la cova de l'Emparrossana. Ambdues cavitats són fàcilment localitzables. En un principi no esperaven trobar-les i no les vam identificar. Ha estat posteriorment, consultant el catàleg (6), que hem pogut identificar-les.


Balma del Secall 
Situació: De la part O de la casa de Corbera surt un caminet que puja al peu d'una cinglera, on s'obre aquesta cavitat enmig del bosc. 
Descripció: Una obertura de 9 m d'ampla dóna pas a una galeria de 9 m de recorregut, aquesta es va estrenyent progressivament fins tancar-se.

Cova de l'Emprarrosana 
Situació: Oberta al mateix cingle que la balma del Secall, uns 60 m més endavant i 10 m per sobre seu. 
Descripció: Es tracta d'una galeria que es dirigeix al NO, amb una inclinació de 36° i presenta uns blocs enclastats a la part central, tot dividint-la en dues.


Entre aquestes dues últimes cavitats citades trobem una canal que amb força pujada ens portarà a la part superior del cingle. Seguirem en direcció NE, amb el cingle sempre a la nostra dreta, fins a arribar a un pla. A la nostra dreta trobaren una cornisa per la qual caldrà baixar. Al cap de poc girarem 180° i en un centenar de metres arribarem a la balma del Castell de la Fossa.


Castell de la Fossa, i la balma de la Fossa (QP.76.11) 
Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma de Teixidors (?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d'una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l'inabastable "cau de la guilla". Fou una fortificació?... Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l'interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa; o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent... Certament impressionant!






Balma de la Corbera Vella (Tavertet, Osona)

Recorregut: 6 m

Amplada: 26 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449353

                Y: 4650337

                Z: 774 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Des del km 6,730 de la carretera BV-5207, on comença la pista (tancada amb un cadenat) que porta al Noguer, agafarem un camí que surt uns 30 m abans, que va planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de poc més de 100 m el camí guanya alçada i de seguida arribem a la balma de la Corbera.

Descripció: Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m. Al sector NO hi ha dues estretes esquerdes remuntants.












Balma de la Visera (Tavertet, Osona)

Recorregut: 14 m

Amplada: 38 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449379

                Y: 4650383

                Z: 768 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Des de la balma de la Corbera Vella, seguirem per la dreta i aviat arribarem a la balma de la Visera, cavitat ben visible des de la carretera

Descripció: Es tracta d'una gran balma de 10 m d'alçada i 38 m d'amplada amb el terra ocupat per grans blocs. A la part central hi ha un mur de pedres, creiem que de construcció recent que configura una estança que serveix d'aixopluc.












Balma núm. 1 de les Roques de la Corbera (Tavertet, Osona)

Recorregut: 7 m

Amplada: 14 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449379

                Y: 4650403

                Z: 768 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Està situada poc metre després de la balma de la Visera.

Descripció: Petita balma de sostre alt (10 m) i 14 m d'amplada, amb el terra en pendent cap a l'exterior, ocupat per blocs.








Balma núm. 2 de les Roques de la Corbera (Tavertet, Osona)

Recorregut: 5 m

Amplada: 17 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449469

                Y: 4650497

                Z: 775 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: A poc més de 100 m al NE de la balma núm. 1, a la mateixa base del cingle.

Descripció: Balma de poca alçada i 17 m d'amplada.









Balma del Secall (Tavertet, Osona)

Recorregut: 11 m

Amplada: 20 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449335

                Y: 4650382

                Z: 778 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Des de la balma de la Corbera Vella seguirem ara per l'esquerra, entrarem en un bosc ombrívol i als 50 m trobarem a la dreta la balma del Secall.

Descripció: Balma de 20 m d'amplada i una alçada mitjana de 3 m. Al sector sud  hi ha una galeria d'11 m que es va estrenyent fins a fer-se impracticable. El terra està ocupat per blocs, en un dels quals està parcialment tallada una roda de molí.  













Cova de l'Emparrosana (Tavertet, Osona)

Recorregut: 14 m

Desnivell: -7 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449311

                Y: 4650457

                Z: 781 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Des de la balma del Secall cal continuar uns 60 m, fins a trobar una canal que puja a dalt del cingle de Corbera. La cavitat es troba a la paret de l'esquerra, una mica abans de l'inici de la pujada.

Descripció: Estrada d'una esquerda  de poc més de 0,5 m d'amplada i 6 m d'alçada. Després d'una rampa de 5 m la cavitat ens divideix en dues parts, per un costat una acumulació de blocs formen un pouet de 2,6 mal que segueix una rampa de blocs, fins a fer-se impenetrable, trobant aquí el punt de màxima penetració. Per l'altre costat l'esquerda es va estretant fins a fer-se impenetrable als 3 m.













Balma del Castell de la Fossa (Tavertet, Osona)

Recorregut: 11 m

Desnivell: -5 m

Amplada: 91 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 449519

                Y: 4650606

                Z: 821 m

Terreny: Gres

Història: Coneguda de temps immemorials

Situació: Des de la balma de la Corbera Vella seguirem per l'esquerra i al cap d'un centenar de metres trobarem una canal que amb força pujada ens portarà a la part superior del cingle. Seguirem en direcció NE, amb el cingle sempre a la nostra dreta, fins a arribar a un pla. A la nostra dreta trobaren una cornisa per la qual caldrà baixar. Al cap de poc girarem 180° i en un centenar de metres arribarem a la balma del Castell de la Fossa.

Descripció: L'únic punt d'accés és al sector N, on trobem un mur de 6 m de llarg, 3 m d'alçada i 1 m de gruix que conserva dues finestres espitlleres i dos encaixos a la part superior. És la part més ampla de la balma. Si seguim en direcció S 16 m, per la part més propera al cingle podem baixar per una rampa, però si ho fem per la part interior, ens trobem a un ressalt de 4 m.

La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins que al final hi ha un tram força exposat que podem superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.












Han participat:

- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)

- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)




Bibliografia
(1) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 6 (Núm. 67 i 68. Topografia)
(2) PARÈS, Q, (1985).- La despoblació rural i les masies del Collsacabra
(3) BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999).- Tavertet: El seu terme i els seus noms de llocs pp. 107-113
(4) AYMAMÍ, G. (2004).- "La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El trogloditisme a Catalunya: Estat de la qüestió" Actes 1er Cong. Cat. Espel. pp. 213-227
(5) AYMAMÍ, G. (2006).- Coves fortificades de Catalunya
(6) VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4
www.indretsoblidats.wordpress.com/2013/03/05/la-balma-del-castell-de-la-fossa/
www.speleum.blogspot.com.es
www.lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2012/11/castell-de-la-fossa-i-altres-balmes.html










dijous, 8 d’octubre del 2015

Ruta espeleològica pel Riu de Valls (Solsonès)


Text: Salvador Codina (Centre Excursionista del Solsonès)

Partirem de Sant Llorenç de Morunys per la carretera L-4241 cap a Berga. Seguirem la carretera que puja a Montcalb. Un cop passat Sisquer ens desviarem per l'esquerra, al veïnat de cal Vall-llonga, Perilló i la Perera, i continuarem baixant fins al riu mateix de Valls. Aparcarem al lloc més adient, al costat de la resclosa del segon pantà, en el riu de Valls.
A uns 400 m abans d'arribar a la presa, per sobre el camí, trobarem la balma dels Ternals. Està situada sota mateix d'un esperó de roca rodona amb un accés relativament fàcil pujant en diagonal pel mig del
bosc. Es tracta d'una petita balma gens d'interès espeleològic. És de petites dimensions i s'ha de grimpar per entrar-hi. El més interessant és que la seva situació domina sobre el riu de Valls, en aquest tram de riu.
Riu avall, seguint el camí pel costat del riu, uns 500 m aproximadament, coincidint amb un caminet, per l'esquerra, abandonat, que puja pel mig del bosc en direcció est. El camí es converteix en corriol i passa entre antics camps de conreu, actualment abandonats, fins a sota unes roques.
Aquí trobarem la balma dels Segarra, descrita al corriol núm. 134.
Situats un altre cop al camí forestal, un cop feta la visita a la balma anterior, a l'altra banda de riu trobarem l'espluga del Riu de Valls, al peu d'un alt cingle, visible des de la balma dels Ternals.
És una llarga espluga de més de 30 m de llarg per 14 de profunditat en el seu punt més profund i una alçada mitjana de 6 m, orientada a l'est. En la part del mig és on l'espluga entra més fondo. També hi salta l'aigua de pluja formant una petita tolla amb concrecions calcàries. En la part més al sud, el nivell puja i trobem grans blocs de roca caiguts. Alguns s'han aprofitat per fer-hi un habitacle senzill de pedra seca, del qual avui dia encara es poden veure les restes. Algunes parts de la paret són negres de sutja i en el sostre està ple de nius d'orenetes.
Tornarem a la presa i seguirem la ruta del pont Quebradís, en direcció nord, darrere la roca mateixa i, a peu de la presa, veurem la gran balma de les Pintes que es va fer servir per fer formigonat en la construcció de la presa. Té una llargada d'uns 100 m per una profunditat mitjana de 10 m i una alçada màxima de 20 m. Encara trobarem la rampa de pedra.
Continuarem pel camí passant pel costat de la font de la Fam, que regalima aigua de les roques, fins que el camí s'acaba. Seguirem per un corriol pel mig del bosc fins a arribar a la llera del riu mateix. Uns metres més endavant veurem una escala per pujar. A partir d'aquí el corriol passa penjat entre la paret del cingle i el riu, on en algun punt haurem d'agafar-nos amb les mans per anar progressant i gràcies a uns passamans de corda i cadenes que ens ajudaran en els llocs més perillosos. Travessarem el torrent fondo a gual.
Un cop a sobre el Pont Quebradís, «meravella natural per excel·lència», baixarem per l'esquerra, ajudats d'un passamà de corda per superar un pas relliscós, i acabarem de baixar a la sortida del pont que travessa les aigües del riu de Valls. A sobre el pont, al vessant dret, hi ha la cova del Pont Quebradís, de poc recorregut però plena de formacions litogèniques, que acaba en un petit i estret pou que comunica amb riu mateix.
Seguirem ara pel vessant dret del riu de Valls, en sentit contrari al que hem pujat, passant per un corriol per la costa, entremig de la vegetació, que ens ajudarà per aguantar l'equilibri.
Un cop travessat el torrent de Canallonga, el corriol comença a pujar fins que passarem per la balma de Canallonga, davant el torrent Fondo, a l'altre vessant del riu. Es tracta d'una petita balma de sostre inclinat amb unes petites alzineres que han d'estar tombades cap a fora buscant la llum arran de sostre.
La ruta ara planeja i molt suaument anirà guanyant alçada, baixant per travessar els torrents i pujant per arribar a la carena.
Passarem pel costat de la balma de l'Agulla, de petites dimensions, de sostre baix i poca profunditat amb un terra inclinat amb blocs caiguts.
Continuarem i quan arribem a les envistes de la presa, la ruta es fa més ampla i a peu de cingle veurem
la balma de Cints.
El sostre és bastant alt, allargat i poc profund, suficient per aixoplugar-se, bastant fumat de color negre. Té un gran bloc caigut, situat al mig, amb una vegetació abundant. A la paret del fons, més a l'est, l'aigua s'hi filtra i ha format una esquerda que puja amunt i que va debilitant el sostre.


Balma de Canallonga (Gòsol, Berguedà)

Espeleometria: 20 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 392364
                Y: 4669796
                Z: 1072 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: La trobarem al peu de la rua que puja del pont Quebradís i va fins a la Torre de la Corriu. Un cop travessat el torrent de Canalllonga, a pocs metres més al sud la trobarem dissimulada per alzineres tombades que estan obligades a sortir de la balma per créixer.
Descripció: Té una planta de 14 m de llargada per 6 m de profunditat amb una alçada exterior de 6 m. Té un molt bon punt d'observació de la vall del riu de Valls i del torrent Fondo.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.





Balma de Cints (Guixers, Solsonès)

Espeleometria: 30 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 391818
                Y: 4669327
                Z: 1093 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: Situat al vessant dret del riu de Valls. Davant seu hi passa la rua que va de la Torre de la Corriu fins al Pont Quebradís. Està al nord de la balma dels Printers.
Descripció: Té uns 25 m de llarg, 6 m de fons per 4 m d'alçada mitjana. Té un gran bloc caigut, situat al mig, amb una vegetació abundant amb algun om. En la paret del fons, més a l'est, l'aigua si filtra i ha format una esquerda que puja amunt i va debilitant el sostre. Té una gran visió sobre el riu de Valls. A sota mateix podrem veure el pantà i la balma dels Printers. El sostre està bastant fumat, de color negre i a terra hi ha bastant vegetació cap a la banda del cingle, tapant la visibilitat. En la banda oest de la balma, veiem la gran tàpia del cingle de Sant Llobre.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.








Balma de l'Agulla (Guixers, Solsonès)

Espeleometria: 20 m de recorregut
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 392190
                Y: 4669547
                Z: 1091 m
Terreny: Conglomerat
Situació: Al vessant dret del riu de Valls. La rua que va del pont Quebradís a la Torre de la Corriu, que travessa pel torrent de Vilaciceres, i passa pel davant, una mica desapercebuda. A la banda est, a sota del cingle hi ha una agulla petita, en la mateixa vessant del riu.
Descripció: Es tracta una petita balma de 14 m de llargada, 5 m de profunditat amb 2 m l'alçada mitjana. Destacarem el sostre bastant pla ennegrit i la paret del fons amb petites surgències d'aigua que li dóna una mica de contrast amb la resta de color de les parets. Al mig del terra hi ha un petit despreniment del sostre.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.







Balma dels Printers (Guixers, Solsonès)

Sinònim: Balma de les Pintes
Espeleometria: 100 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 391800
                Y: 4669135
                Z: 990 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: Al costat mateix del camí forestal i 2ª presa del riu de Valls.
Descripció: Es tracta d'una llarga balma al peu del camí i es va aprofitar per preparar el formigó per fer la segona presa del riu de Valls. Actualment encara trobarem la rampa que servia per carregar la grava. És una alta balma, d'uns 15 m de profunditat al llarg de quasi tota la paret.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.






Balma dels Ternals (Guixers, Solsonès)

Espeleometria: 12 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 391680
                Y: 4668766
                Z: 1053 m
Terreny: Conglomerat massiu amb paleocanals d'arenisca.
Situació: A sobre el camí forestal que baixa del veïnat de la Vall-llonga, la Perera i el Perillo fins a la segona presa del riu de Valls. Situada al peu del cingle que baixa per una carena del serrat de la Palla.
Descripció: És una balma petita ficada dintre una llarga balma que dóna la volta al cingle. Per entrar-hi s'ha de grimpar uns dos metres amb dificultat. A l'interior hi ha una planta rodona d'uns 4 m de diàmetre per un metre d'alçada de mitjana. En el centre goteja aigua formant una ampla estalagmita de poca alçada. Aquesta balma està situada en un punt de molt bona observació de la vall del Riu.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.






Cova del Pont Quebradís (Gósol, Berguedà)

Espeleometria: 20 m aproximadament.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 392404
                Y: 4670270
                Z: 1030 m
Terreny: Pedra tosca o travertins.
Situació: A uns 50 m aproximadament al sud-oest des del mig del pont Quebradís mateix. Pel corriol que es baixa a la sortida del pont Quebradís, a pocs metres que comença a baixar, amb molta precaució per sota nostre trobarem l'entrada.
Descripció: cova formada en el mateix pont Quebradís, format de pedra tosca. Té poc recorregut però ple de espeleotemes que  acaba en un petit i estret pou que comunica al riu mateix.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.






Espluga del Riu de Valls (Guixers, Solsonès)

Espeleometria: 80 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
                X: 391515
                Y: 4668766
                Z: 1053 m
Terreny: conglomerats amb paleocanals d'arenisca.
Situació: Vessant dret del riu de Valls mig quilòmetre lineals, riu avall des de la 2ª presa del riu de Valls. Per arribar-hi tindrem l'inconvenient de creuar el riu pel lloc més adient amb molta precaució per la força del riu i les tolles fondes. Un cop travessat buscarem una alta cinglera amb una gran visera que amaga la llarga balma.
Descripció: Té una planta de 50 m de llarg per uns 15 m de promig de fonda. Té una gran visera, fins a uns 20 m d'alçada. A l'estiu les orenetes aprofiten a nidificar-hi. En la part més meridional el terreny puja d'alçada i trobarem encara les restes d'una paret de pedra seca, que en algun temps havia servit d'habitatge. En el mig de l'espluga encara podrem veure les restes de calç a terra que delaten un petit salt d'aigua. També observarem alguns blocs de roca caiguda del sostre repartits per terra.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº 166" del Centre Excursionista del Solsonès.