Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’abril del 2025

Avenc gran d'en Roca (Cervelló, Baix Llobregat)


 Text: Pedro Valdepeñas

 

Terme municipal: Cervelló

Terreny: Calcàries del Cretaci

Altitud: 490 m sobre el nivell del mar. Aproximadament.

Espeleometria: Uns 60 m de profunditat aproximadament. Uns 70 m de recorregut aproximadament.

Història: El diumenge anterior a la Setmana Santa de l'any 2005 es va efectuar una sortida d'espeleologia per part del S.E.O. C.E.V. a l'avenc d'en Roca. Vaig ser convidat a acompanyar-los en aquesta excursió, però no em va anar bé i no vaig poder assistir. Aquella mateixa nit, el company Naxo em va trucar per telèfon explicant-me que, quan es dirigien a l'avenc d'en Roca pel camí de terra que travessa les pedreres, havien localitzat un forat de petites dimensions pel qual, llençant pedres, es podien escoltar aquestes caient a molts metres de profunditat. Tanta obstinació va posar que anéssim a desobstruir, que em va convèncer per anar a mirar-ho el divendres següent.

Però la setmana següent va fer molt mal temps, produint-se unes pluges torrencials que no van parar fins al diumenge, així que vam decidir anar aquell dia a mirar el forat. Un cop al camí de terra de la pedrera li vaig demanar que m'indiqués on havien vist el forat, però no el podia trobar fins que de sobte ens vam adonar que el camí havia desaparegut i, en el seu lloc, hi havia un sot impressionant que ocupava tota la pista per on solien circular els camions. Ens vam quedar perplexos en veure allò, per les dimensions que tenia i per la gran profunditat que se sentia quan queien les pedres.

Vam arribar a la conclusió que devia ser el mateix forat que ells havien vist la setmana anterior i que, segurament, a causa de les fortes pluges sumades al pes dels grans camions de la pedrera en passar per aquell lloc, havien provocat l'ensorrament d'una part de la volta de la cavitat.

El forat en què estava format per un embut de terra d'uns 8 m de diàmetre i 20 m de profunditat. Més avall es fa, estret, formant una rampa que es precipita per un pou molt ampli que havia de tenir uns 40 m.

Veient que hi havia moltes possibilitats de poder baixar-lo i tement que, si tornàvem un altre dia, ja l'haguessin tapat, vam anar fins on teníem el cotxe per buscar la màquina de bateria, les cordes, els mosquetons, les plaques i els equips d'espeleologia. Després de posar un passamà amb 4 spits vaig començar a descendir per la rampa de l'embut amb molta precaució, ja que a cada pas que feia es desprenien moltes pedres. Un cop al final, vaig arribar a la capçalera del gran pou i em vaig adonar que de la corda de 30 m que havia posat no en quedaven més que 5 m, així que em vaig bloquejar per no continuar baixant i poder observar com era la cavitat.

El pou tenia un diàmetre d'uns 6 m i devia tenir uns 40 m de profunditat. La llum de l'exterior arribava fins al fons i s'hi podia veure una base coberta per enormes roques, entre les quals hi havia molts buits que semblava que podien seguir descendint molts metres més.

També tenia una galeria lateral gegantina que rondava els 70 m de recorregut i uns 25 m d'alçada. La cavitat tenia unes dimensions tan brutals que em semblava estar a la grallera del Boixaguer, en comptes de l'Ordal, per la semblança que tenia aquesta cavitat amb la del Montsec.

Nota final: Per tot l'esforç i la història associada a aquestes exploracions, hem documentat el procés d'aquest avenc com a contribució als estudis d'espeleologia catalans. Gràcies per la vostra lectura i interès en aquests fenòmens naturals.

 


 

dimecres, 27 de juliol del 2022

Un segle d'Oblit


Text: Montse Mañosa i Jordi Navarro.

 

Per ser més precisos, haurien transcorregut exactament cent tretze anys si ens cenyim a les proves més definitòries i concloents. Si per al contrari ens recolzem en proves més circumstancials i imprecises, podríem arribar fins als cent vint-i-cinc anys sense tenir notícies d'una altra cavitat oblidada.

Estem parlant de la cova Freda de Collbató, a primera vista, un relacionaria immediatament el nom a la cavitat propera a les Coves del Salnitre; no obstant això, hi ha una altra "Cova Freda" a Collbató, de la que en l'àmbit espeleològic no es té tanta informació.

La cavitat en qüestió ha passat desapercebuda entre els espeleòlegs durant el temps anteriorment comentat, possiblement "eclipsada" per la seva bessona i quedant relegada i oblidada en el temps. La cavitat està ubicada en una zona totalment salvatge i sense accés definit, on els seus únics habitants són porcs senglars i cabres que han fet d'ella el seu refugi.

Aquesta aventura de localització i documentació s'inicia com en molts casos des de la pura casualitat, sorgeix com a resultat de la recerca d'informació per documentar altres cavitats properes, que ens van portar a trobar detalls totalment inesperats. En contrastar-los van sorgir incògnites que en alguns casos tenen recompensa, com en el cas que ens ocupa.

DOCUMENTACIÓ INICIAL: Revisant un antic mapa de Montserrat (Mapa topografich revista Montserratina-1909; Joan Cabeza) advertim que existeix el topònim "Cova Freda 2" al costat de les Coves del Salnitre; ens crida l'atenció i sospitem que pot existir una altra "Cova Freda" a Montserrat, motiu pel qual revisem el mapa fins trobar l'altra Cova Freda.

Topònims Cova Freda en el mapa (Mapa topografich revista montserratina).

Als catàlegs coetanis de l'època apareix una sola Cova Freda, i per la informació publicada no es pot precisar a quina d'elles es refereix, no obstant pels recorreguts que apareixen, no hauria de tractar-se de la cavitat propera a les Coves del Salnitre, ja que aquesta supera amb escreix els publicats en aquests catàlegs.

(1897). N.Font i Sagué

 

(1907). Mossèn Marià Faura 

 

Per aquest motiu ens inclinem a pensar que en aquests primitius catàlegs, es fa referència a la Cova Freda que ens ocupa en aquest article.

Per una altra banda, només hem vist en el (Mapa topografich revista Montserratina-1909 i en una actualització del 1928 del mateix autor, representada la ubicació d'ambdues "Cova Freda", a les cartografies d'altres autors i les publicades més recentment, només apareix la cavitat ubicada al costat de les Coves del Salnitre.

De tota la informació disponible, la més concloent sens dubte és la que conté el (Mapa topografich revista Montserratina-1909; Joan Cabeza), on no només es pot extreure la informació de l'existència de les dues "Cova Freda", sinó que a més les ubica geogràficament.

UBICACIÓ DE LA CAVITAT: Segons el (Mapa topografich revista Montserratina-1909; Joan Cabeza) la cavitat s'ubica a l'E de la masia de la Vinya Nova, situada al límit dels termes municipals de Collbató i el Bruc.

 Ubicació Cova Freda en el (Mapa topografich revista Montserratina)

Una vegada interpretat el mapa antic i ubicada la possible zona a partir de les rieres i zones rocoses, va donar com a resultat de recerca teòrica següent, plantejada sobre cartografia moderna de l'ICGC.


 

Les jornades de recerca van donar resultats positius pràcticament al final de tota la zona de recerca plantejada, però en aquests casos no importa el temps i l'esforç invertit si finalment s'aconsegueix l'objectiu. En moltes altres ocasions tornem a casa sense resultats i amb més dubtes dels que inicialment es tenien.

Una vegada assolit l'objectiu, només quedava documentar la cavitat per deixar constància de la seva existència, formes i localització.

 

TOPÒNIM DE LA CAVITAT: Per documentar la història de la cavitat ens quedava un últim punt; com diferenciar ambdues "Cova Freda" de Collbató.

Evidentment, la ja coneguda cova Freda al costat de les Coves del Salnitre ja té una llarga trajectòria històrica amb aquest topònim i no seria el moment ni de substituir-lo ni de complementar-lo, llavors només queda complementar el que ens ocupa amb algun afegit que permeti diferenciar-les.

Recorrem llavors a afegir algun element singular proper a la cavitat que permeti diferenciar-les, i a la mateixa vegada pugui aportar informació de la seva localització; per això se'ns ocorre que l'element singular més proper és l'agulla del Frare de Baix. La composició evident serà "Cova Freda del Frare de Baix", d'aquesta manera podem respectar la seva toponímia històrica a la vegada que la diferenciem i la situem.

 

PRESENTACIÓ: A continuació es desenvolupa la fitxa de la cavitat en qüestió, amb tota la informació de la localització i recuperació, esperem que aquesta informació faciliti el coneixement de la cavitat i propiciï les visites en un curt període de temps, sense que passi un altre segle en ser visitada.


BONUS CAVERN: Com a resultat de la recerca de la cavitat en qüestió, es va localitzar una segona cavitat propera a la zona d'escalada de la Pastereta, i aprofitant l'ocasió també procedim a publicar la corresponent fitxa espeleològica.

 

COVA FREDA DEL FRARE DE BAIX

 MUNICIPI: Collbató (Baix Llobregat)

COORDENADES UTM-ETRS89 : 31T 401199 4603902 // 526m s.n.m.

DESNIVELL: 2 m

RECOREGUT: 14 m

 

SITUACIÓ:

Es troba a uns 160m al SW de l'agulla del Frare de Baix, en el vessant nord de la mateixa carena que la propia agulla.

Per accedir-hi sortirem de la masia de la Vinya Nova, al límit dels termes municipals de Collbató i el Bruc. Des de la masia surt una pista en direcció SE cap a Collbató que recorrerem uns 500 m, després agafarem el camí a l'esquerra que es dirigeix cap a la via ferrata de les Dames. En uns 100m deixarem el camí i circularem bosc a través en direcció NE fins arribar a la paret del penya-segat en uns 180 m, seguint-lo en direcció NE arribarem a la cova en uns 50 m.

 


DESCRIPCIÓ:
Àmplia cova de 14 m de recorregut i 11 m d'extensió, de sostre baix que obliga a passar-hi ajupit. En la seva part interior i en la paret S, hi ha algun conducte impracticable així com algunes formacions parietals; la zona N de la cavitat va perdent alçada fins a arribar a reblir de sediments i fer impracticable el seu trànsit.

 





 

BALMA DE LA PASTERETA

 

MUNICIPI: Collbató (Baix Llobregat)

COORDENADES UTM-ETRS89: 31T 401568 4604061 // 655 m

DESNIVELL: 2 m

RECORREGUT: 6 m

 

SITUACIÓ:

Es troba a uns 50 m al SW de la zona d'escalada de la Pastereta, en un petit sortint rocós sota la paret d'escalada.

Per accedir-hi sortirem des de la masia de la Vinya Nova, al límit dels termes municipals de Collbató i el Bruc. Des de la masia surt una pista en direcció SE cap a Collbató que recorrerem uns 850 m, després agafarem un camí a l'esquerra. Inicialment per uns camps d'oliveres per després remuntar entre el bosc uns 850 m i dirigir-nos cap a la zona d'escalada de la Pastereta. Uns 50 m abans d'arribar a la paret, la balma ja és visible, suspesa en el petit sortint rocós.

DESCRIPCIÓ:

Àmplia balma d'uns 19 m d'extensió i 6 m de recorregut, suspesa en un petit sortint rocós, amb el que és necessari fer una petita i facil remuntada per arribar a la seva boca.

Una vegada hi som, es poden apreciar les seves dimensions habitables, així com les formacions existents en el seu extrem N, les quals procedeixen d'una fissura al sostre al final de la cambra. També hi ha en aquesta mateixa zona, dos estrets conductes impracticables que s'obren pas entre les diferents colades.

 

 




BIBLIOGRAFIA:

-Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº27 pp143 (1897). N.Font i Sagué.

-Recull Espeleològic de Catalunya pp8 (1907). Mossèn Marian Faura.

- Mapa topografich revista Montserratina-1909; Joan Cabeza.