.bmp)
Aquesta vegada presentem tres petites cavitats conegudes com les Boques
Calentes i també com forats del Montmell, situades molt a prop de les ruïnes
del castell del Montmell.
Es tracta de tres petites esquerdes situades al
costat del camí de pujada al castell del Montmell i, per tant, conegudes de
sempre.
La primera cita correspon al catàleg de N.
Fot i Sagué (1):
FONT i SAGUÉ, Norbert (1897).- "Catàlech
Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya (29):197-202
162) — Les Boques Calentes y Forats del Montmell. -
Estàn situades en la serra de Montmell. El forat més gran, segons dir de la
gent, és la boca d'una misteriosa mina feta pels moros, dins de la qual hi ha
llebres encantades. Les altres potser tenen comunicació ab alguna fonda corrent
d'aigua calenta.
BiBLI. Intern. del Centre
Excursionista.
Font utilitza per al catàleg les dades proporcionades per Pau Teixidor,
soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Rodonyà, que indica també
altres cavitats: cova Fonda de Salomó, avenc de la Roca Llisa, avenc Carles V,
etc.
Posteriorment, l'any 1900 visita les cavitats amb
companyia d'en Pau Teixidor, publicant el resultat als butlletins del CEC núm.
68 i 69 (2,3):
En havent dinat emprenguérem ab el Sr.
Teixidor y altres amichs que anaven montats com nosaltres, l'aspra costa de
Montmell fins a la rectoria, aon férem parada; y un xich més amunt deixàrem els
animals, enfilant-nos pel dret cap a l'antiga iglesia de construcció romànica,
però molt pobra y rudimentaria. La situació d'aquesta iglesia en un lloch tant
esquerp y encinglerat crida molt l'atenció y sols pot explicar-se pel desig de
defensar-la deis enemichs ab el castell que a dalt del cingle, a sobre seu
mateix, alçava ses inexpugnables muralles, avuy quasi del tot enrunades. No
obstant y això, les visitàrem també, enfilant-nos per un corriol ab l'ajuda de
braços y carnes. Vora mateix del castell hi ha les anomenades Boques calentes,
que, en mon concepte, no tenen cap importancia, puix el fenomen que diuen s'hi
observa no té res d'extraordinari.
Nosaltres
hem localitzat tres cavitats diferents: Les dues situades a menor altura (núm.
1 i 2) que comuniquen per un pas impetrable i una uns metres per sobre (núm. 3)
.bmp)
Boca
Calenta núm. 1 (el Montmell, Baix Penedès)
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370910
Y: 4576648
Z:
762 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps
immemorials.
Situació: Des de la Juncosa del Montmell cal
agafar la pista que surt del poble i porta a l'Àrea recreativa forestal del
Montmell. Aquí deixarem el cotxe i continuarem el camí fins a la l'Església
nova de Sant Miquel, consagrada en 1598. Continuarem la ruta per un sender més
costerut fins a arribar a l'ermita vella de Sant Miquel, que
dada del segle XII. Seguirem fins al coll i aquí trobarem un cartell que ens
indica a la dreta el camí cap a la Creu del Cap de la Serra (a la dreta) i el
camí cap al castell (a l'esquerra). Nosaltres continuarem en direcció al
castell i molt a prop del camí de seguida trobarem la primera cavitat.
Descripció: Una curta
galeria en suau rampa que finalitza en un estret pas pel que surt el corrent d'aire. Comunica amb l'entrada de la núm. 2 per un pas impenetrable
per l'acumulació de blocs.
Boca
Calenta núm. 2 (el Montmell, Baix Penedès)
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370910
Y: 4576648
Z:
762 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps
immemorials.
Situació: Una mica per sobre de la Boca Calenta
núm. 1 i a uns 4 m.
Descripció: Una curta
galeria que finalitza en un estret pas pel que surt el corrent d'aire. Comunica amb l'entrada de la núm. 1 per un pas impenetrable
per l'acumulació de blocs.
Boca
Calenta núm. 3 (el Montmell, Baix Penedès)
Recorregut: 5 m
Desnivell: -1
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370897
Y: 4576643
Z:
774 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps
immemorials.
Situació: Una mica per sobre de la Boca Calenta
núm. 2
Descripció: Té una boca coberta de molsa que
dóna pas a una rampa de 6 m que finalitza en una estretor impenetrable de la
que surt el corrent d'aire. Per sobre hi ha una obertura molt estreta i
totalment impenetrable, però que deixa entrar una mica de llum.
Bibliografia
(1) FONT, N. (1897).- "Catàlech Espeleològich de
Catalunya (Continuació)" Butll. C.E.C. (29):197-202
(2) FONT, N. (1900).- "Sota terra. Excursió
espeleòlogh-geològica al Priorat, Montayes de Prades y Alt Panadès" But.
C.E.C. (68):209-226
(3) FONT, N. (1900).- "Sota terra. Excursió
espeleòlogh-geològica al Priorat, Montayes de Prades y Alt Panadès" But.
C.E.C. (69):245-256
FERRATÉ, J. (1918).- Espeleologia de les comarques
tarragonines pp. 1-133
BORRÀS, J.;
MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Nº 43)
Han participat:
-
Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
-
Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
-
Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia), (documentació)
.bmp)
.bmp)
+(topo).bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)