Nova continuació a l'Avenc de les Garses (Begues, Baix Llobregat)

Text: Jordi de Valles

El passat 23-1-2016, l'Espeleo Club de Gràcia va arribar a la cota -100 m (aproximadament) a l'avenc de les Garses. Un parell de desobstruccions ens han permès superar àmpliament la cota coneguda fins ara, que era de tan sols -3 m.

Tot just al darrere de les instal·lacions de "La bola", situada al puig Ginebró, hi ha una gran dolina, en el fons de la qual s'obren tres petites cavitats, una de les quals -la central- arriba a -100 m.

Aquestes cavitats són conegudes de sempre pels espeleòlegs, molt dels quals han anat desobstruint les cavitats, però sense deixar constància.

El 1979, el G.E. Talaia publica la primera topografia (1), assignant-li -2 i -2,5 m.

Segueixen desobstruccions esporàdiques i en 1994 l'ERE-CEC realitza un croquis, tot arribant a la cota -3,1 m, que no serà publicat fins al 2013 a l'Espeleoindex.

En el decurs de la revisió d'alguns avencs de Garraf que estem realitzant entre l'ECG i el GEB, el 13-12-2015 és visitada per dos membres de l'Espeleo Club de Gràcia, que poden arribar a la cota -5,6, on un bloc impedeix la continuació.

Un més tard el mateix equip desobstrueix el pas i arriba a la cota aproximada -11 m, on un pas estret.

En una altra sortida es desobstrueix aquest pas, arribant a la capçalera dels pous, que no es baixen per falta de material.

Per fi, el passat dia 23, un nodrit grup de l'Espeleo Club de Gràcia es dirigeix a l'avenc. Metre un equip eixampla els estrets passos inicials, un segon equip explora la cavitat, mentre que un tercer grup realitza la topografia.

Actualment la cavitat finalitza en un pas estret que caldrà desobstruir, cosa que farem aviat.

L'exploració no està finalitzada, pel que demanem que respecteu el treball en curs.

Tan aviat com donem per finalitzada l'exploració, publicarem els resultats.

Bibliografia

FERRER, J. (1971).- "Garraf-70" Soterrània (2):4-12 (Topografia)

PERILL A L'AVENC DEL CANAL NEGRE

Text: Enric Porcel i Caro (G.E. Badalona)

No fa gaire, vam fer una excursió a la recerca de l’avenc del Canal Negre, important avenc del Garraf (-120 m) amb un interessant jaciment paleontològic. L’avenc en qüestió va ser objecte d’un anterior post a aquest bloc, ja que erròniament s’informava que aquesta cavitat havia desaparegut pels treballs de la pedrera del Corral d’en Brouac al terme de Gavà.

L’equip estava format per membres dels Departaments d’Ecologia i Paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia, aquest equip multidisciplinari tenia com a objectius, a part de la seva localització per confeccionar la fitxa corresponent futur volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya, el de veure “in situ”  l’impacte mediambiental de l’esmentada pedrera, i per ultim l’estat del jaciment paleontològic descobert per l’amic Quim (1) (2).

Lloc on s'ubicaven les instal·lacions de la pedrera

Vista general

Antics rètols trobats per terra

Part superior de la Pedrera

Perillosos penya-segats

Vam deixar els automòbils a la bifurcació que entre el turó del Gall i la riera Seca es dirigeix a la Vall de Joan (abocador d’escombraries) i a la pedrera, aquí hi ha una cadena que ens barra el pas.

Continuem caminant, al cap de poc creuem el fondo del Canal Negre, on observem sota el pont el primer desastre: un pas insuficient per les aigües del torrent resta quasi reblert  per les terres arrossegades des de la pedrera, ja que han utilitzat un vessant per a abocar argiles a la riera.

Arribem a la pedrera, els edificis han desaparegut, així com totes les restes de metall i cablejats (els saquejadors han fet l’agost). Un gran esvoranc s’obra als nostres ulls, en Quim ens fa de Cicerone i ens instrueix sobre aspectes de la geologia del lloc, i ens assenyala la possible ubicació de la boca de l’avenc, a dalt de tot del front d’explotació, ens sembla força lluny i haurem de pujar per l’esquerra en penosa ascensió.

Avancem i anem veient els abocaments que arriben a la riera, és evident que aquesta s’ha vist alterada per aquest immens tal·lus d’argiles, que ha cada pluja es va desfent i tapen el llit del fondo del Canal Negre.

Zona on s'ubicava la posible cota 0 de l'avenc, a l'esquerra podem observar la capçalera del torrent escapçat per l'explotació de la pedrera

Començament de la feixa d'accés a la cavitat

Observeu les pedres que van caient de la pared

Aquest es el punt on s'ha de començar a escalar per arribar a les boques de l'avenc

El front d’explotació ha avençat fins a arribar quasi a les xarxes de protecció, i en molts llocs s’ha menjat les fites de delimitació. Després d’uns 30 minuts de caminada arribem a dalt de tot, encara ens faltarà baixar fins a la capçalera d’un torrent escapçat per la pedrera. En aquest punt trobem una cornisa practicable, però amb molts blocs caiguts, també sentim pedres que es desprenen de tant en tant. Caminem per aquesta feixa, amb una bona timba al costat i arribem al lloc on se suposa que hauria d’estar situada la cavitat. En Quim reconeix el lloc però tot està canviat ens assenyala un pedruscall gegant, pel s’intueixen algunes escletxes. Encara ens falta arribar a la boca, ens posem a escalar, és una grimpada fàcil però molt esposada en fer-se per sobre de blocs no gaire segurs.

Arribem a un primer forat, entrem una mica per sortir ràpidament, doncs no és gaire estable. Uns metres més amunt trobem un segon accés que dóna a un gran pou, donem una ullada i veiem que el sostre està fet per blocs inestables, prenem les coordenades i fem alguna foto. 

Inici de la via d'escalada

Boca inferior

Vista de vertigen des de la boca inferior

Ascensió fins la segona boca

Conducte d'accés dins de la boca inferior

Boca superior. Observeu la precarietat dels blocs.

Aquests blocs son l'actual sostre de la cavitat (!)

Boca superior: pouet que aboca a un gran pou

Coordenades: ETRS89  UTM 31N 0411404, 4570978, H=311 m.

L’exploració seria molt perillosa, pot ser suïcida, no aconsellem a cap persona que baixi aquest pou en aquestes condicions. La cavitat trigarà a estabilitzar-se, ja que les pluges van arrossegant més terres i blocs al pou.

Malgrat tot, per a preservar la cavitat i el jaciment paleontològic, s’hauria de demanar que respectessin la feixa on està ubicat l’avenc, i no arribin a reomplir del tot la pedrera. És un tema a estudiar detingudament.

Participants: Josep Cuenca, Josep Pastor, Miquel Nebot, Joaquim Guillen, Joan Madurell i Enric Porcel.

Bibliografia

(1) GUILLÉN CASTEJÓN, J. (2012).- “Canal Negre 3 i la fauna de vertebrats del trànsit del Pleistocè inferior al pleistocè mig del massís del Garraf”. Revista Exploracions, 20 Pp: 3-53. Barcelona.

(2) GUILLÉN CASTEJÓN, J. (2015).- “Canal Negre 7: Fauna i flora Rissianes de final del Pleistocè Mitjà en el massís del Garraf (Catalunya)”. Revista Exploracions, 21 Pp: 11-55. Barcelona.