Text: Pedro Valdepeñas
Terme municipal: Cervelló
Terreny: Calcàries del Cretaci
Altitud: 490 m sobre el nivell del mar. Aproximadament.
Espeleometria: Uns 60 m de profunditat aproximadament. Uns 70 m de recorregut aproximadament.
Història: El diumenge anterior a la Setmana Santa de l'any 2005 es va efectuar una sortida d'espeleologia per part del S.E.O. C.E.V. a l'avenc d'en Roca. Vaig ser convidat a acompanyar-los en aquesta excursió, però no em va anar bé i no vaig poder assistir. Aquella mateixa nit, el company Naxo em va trucar per telèfon explicant-me que, quan es dirigien a l'avenc d'en Roca pel camí de terra que travessa les pedreres, havien localitzat un forat de petites dimensions pel qual, llençant pedres, es podien escoltar aquestes caient a molts metres de profunditat. Tanta obstinació va posar que anéssim a desobstruir, que em va convèncer per anar a mirar-ho el divendres següent.
Però la setmana següent va fer molt mal temps, produint-se unes pluges torrencials que no van parar fins al diumenge, així que vam decidir anar aquell dia a mirar el forat. Un cop al camí de terra de la pedrera li vaig demanar que m'indiqués on havien vist el forat, però no el podia trobar fins que de sobte ens vam adonar que el camí havia desaparegut i, en el seu lloc, hi havia un sot impressionant que ocupava tota la pista per on solien circular els camions. Ens vam quedar perplexos en veure allò, per les dimensions que tenia i per la gran profunditat que se sentia quan queien les pedres.
Vam arribar a la conclusió que devia ser el mateix forat que ells havien vist la setmana anterior i que, segurament, a causa de les fortes pluges sumades al pes dels grans camions de la pedrera en passar per aquell lloc, havien provocat l'ensorrament d'una part de la volta de la cavitat.
El forat en què estava format per un embut de terra d'uns 8 m de diàmetre i 20 m de profunditat. Més avall es fa, estret, formant una rampa que es precipita per un pou molt ampli que havia de tenir uns 40 m.
Veient que hi havia moltes possibilitats de poder baixar-lo i tement que, si tornàvem un altre dia, ja l'haguessin tapat, vam anar fins on teníem el cotxe per buscar la màquina de bateria, les cordes, els mosquetons, les plaques i els equips d'espeleologia. Després de posar un passamà amb 4 spits vaig començar a descendir per la rampa de l'embut amb molta precaució, ja que a cada pas que feia es desprenien moltes pedres. Un cop al final, vaig arribar a la capçalera del gran pou i em vaig adonar que de la corda de 30 m que havia posat no en quedaven més que 5 m, així que em vaig bloquejar per no continuar baixant i poder observar com era la cavitat.
El pou tenia un diàmetre d'uns 6 m i devia tenir uns 40 m de profunditat. La llum de l'exterior arribava fins al fons i s'hi podia veure una base coberta per enormes roques, entre les quals hi havia molts buits que semblava que podien seguir descendint molts metres més.
També tenia una galeria lateral gegantina que rondava els 70 m de recorregut i uns 25 m d'alçada. La cavitat tenia unes dimensions tan brutals que em semblava estar a la grallera del Boixaguer, en comptes de l'Ordal, per la semblança que tenia aquesta cavitat amb la del Montsec.
Nota final: Per tot l'esforç i la història associada a aquestes exploracions, hem documentat el procés d'aquest avenc com a contribució als estudis d'espeleologia catalans. Gràcies per la vostra lectura i interès en aquests fenòmens naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada