Segona part: La troballa (destral neolítica a un avenc de Garraf)
Per veure la primera part cliqueu aquí.
Altre cop estàvem traient fang i pedres
del fons de l’avenc, prosseguint amb la lenta tasca de buidar-lo, amb
l’esperança que tal constància es veiés recompensada amb l’aparició d’un pou
lateral per on poder-se escolar cap avall, que, de sobte, la Rosa s’aturà a
examinar una pedra que li semblà peculiar.
La lliurà tan com pogué del fang que la
cobria, i en veure-la millor ja estigué segura que aquella pedra no era com les
altres. La hi ensenyà a l’Emilia, que immediatament estigué d’acord amb ella.
Allò era quelcom d’especial. Arribada a la superfície, en Jordi confirmà, sens
cap mena de dubte, davant la mirada astorada d’en Juanjo, que es tractava d’una
destral de pedra polida, i a més en un estat perfecte de conservació. Altra
cosa era a quina època pertanyia i com havia arribat fins allí, però la seva
factura era clarament neolítica.
Emocionats i impressionats perla
descoberta (tenir-la a les mans us ben asseguro que fa sensació) li férem unes
fotos i les enviarem a en Magí Miret, responsable pel Garraf de Departament
d’arqueologia de la Generalitat, que molt interessat i amb molta afabilitat
visità de la nostra mà el lloc de la troballa i examinà detingudament l’entorn.
Estigué d’acord amb les primeres
impressions, i àdhuc apuntà la possibilitat, veient la destral en les
fotografies tan ben feta i conservada, amb el fil intacte, que fos un objecte
de caràcter votiu, deixat a tall d’ofrena en un enterrament.
La seva localització dins d’un avenc
però era ben estranya, en no estar documentats enterraments en pous en aquella
època i zona. S’aventurà si no hagués caigut allí provinent del seu lloc
original, arrossegada per l’aigua o un esllavissament.
Tal vegada però, si era d’un
enterrament que venia, alguna cosa més associada amb ella s’hauria hagut de
trobar, i no era així. Fins el moment és una peça del tot isolada.
Per altra banda, donades les
característiques del terreny, es feia impensable una excavació orientada a
trobar el possible enterrament on hagués estat dipositada en el seu dia la
destral.
Així doncs, la recomanació d’en Magí
fou que la duguéssim al Museu Arqueològic de Gavà, on es farien càrrec de la
preservació i catalogació de la peça.
Ens hi posarem en contacte i
concertarem una cita, els mateixos que la vàrem trobar i el president de la
secció, en Lluís, amb en Josep Bosch, responsable del Museu, per fer-li
lliurament de la troballa.
Fórem rebuts amb molta deferència i
amabilitat, i als del Museu se’ls veia tan entusiasmats amb la destral a les
mans com a nosaltres mateixos.
Coincidiren amb les especulacions que
fins aleshores s’havien fet, però dubtaven que ho fos de votiva la destral,
puig en aquests casos acostumen a estar polides en tota la seva superfície, i
no només en la part del tall, com era el cas.
Els semblà més un objecte d’ús, i la
obliqüitat del fil així els ho semblava confirmar, produït per una utilització
continuada de l’objecte.
Un altre parer però, fora que ja fos
fabricada així intencionadament, per tal d’aconseguir major eficàcia en el
tall, dotant-la de tal ergonomia, talment com es fa avui dia.
En mateix Josep Bosch ens obsequià amb
una visita guiada al Museu ben instructiva i d’allò més interessant.
Expositivament atractiu, entenedor i didàctic, amb peces i diorames
espectaculars, és del tot recomanable la seva visita a grans i petits.
Malauradament, la informació que aporta
la nostra troballa, en ésser descontextualitzada i no haver aparegut res que la
pogués situar millor, és escassa.
Tanmateix roman el misteri de com va
arribar fins al fons de l’avenc. cal pensar que alguna riuada la hi va dur, com
la resta del sediment que colga la cavitat. Però d’on venia? Potser algú la va
perdre? Formava part d’algun aixovar fa temps desaparegut?
Fora com fora, i encara que al final
l’avenc se’ns tanqui i no li trobem continuïtat, l’haver trobat aquest bocí
d’història i treure’l a la llum ja dona per ben emprades les hores i esforços
d’excavació que hi hem esmerçat.
Cosa que ens gratifica i fa que
considerem aquesta exploració ja a hores d’ara com un èxit i del tot profitosa.
Nosaltres però seguim a la nostra com
espeleòlegs que som, i continuem les tasques de desobstrucció. A l’hora
d’escriure aquesta ressenya hem arribat al llit de pedra del segon pou, i estem
obrint pas en roca viva cap al que podria ser un pou lateral o una gatera
descendent. Totes les expectatives segueixen obertes.
SIRE
Sants 2014
