Sinònim: Espluga de la Solana d’Erdo
Situació
Lloc:
Solana d’Erdo. Riu Bòssia.
TM:
Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)
Coordenades:
UTM 31N ED50 236712/4691779
UTM 31N ETRS89 326619/4691576
Altitud: 887 msnm
Espeleometria: Recorregut: 174 m
Desnivell: 15(+7/-8)
m
Accés
La pista va per sobre dels meandres del riu Bòssia, i als 300 metres trobarem la gran Espluga de la Solana d’Erdo. El 2012, data de la nostra visita, aquesta pista està farcida de ruscos d’abelles, per la qual cosa s’haurà d’anar amb precaució.
Descripció
Ens
trobem davant una gran balma de 43 m d’amplada per 8 m d’alçada i 6
de fons com a màxim. La seva base esta plena de blocs caiguts del sostre.
La
característica més curiosa d’aquesta espluga és l’existència de 4 grans pilars,
i un de petit que semblen apuntalar el sostre de la cavitat. Els pilars són
quadrats d'1 x 1 m.
La
continuació de la cova la trobem a la dreta del tot, on un passadís descendent
ens condueix, 8 m més enllà, a una obertura que mitjançant un
ressaltet i una rampa ens aboca a una
sala de sostre baix (1 m d’alçada) on trobem una zona entollada on s’acumula
l’aigua provinent de l’exterior. Ens trobem a un estrat inclinat que resulta
ser la continuació de la balma. Avançarem una quarantena de metres cap al NE,
el sostre continua baix i les amplades són d’uns 8-10 metres aproximadament.
Ara trobem un petit esfondrament que ens porta a una saleta inferior d’uns 8 x 4
m sense cap sortida. Aquest lloc ens dóna la fondària màxima de la cova
(-8 m). Uns 10 m més enllà trobem un altre esfondrament, en aquest cas
allargassat que tampoc va enlloc. Deu metres més i la galeria fineix.
Història
Si be
Sarroca de Bellera és prolífica històries i llegendes, no hem sabut trobar
cap referència sobre aquesta espluga, tampoc sabem el perquè de la exagerada
construcció dels “Pilons”. La primera exploració espeleològica coneguda es deu
al grup SIEP a l’any 1975, atribuint erròniament la cavitat al terme de
Senterada, aixequen topografia que surt publicada al Catàleg Espeleològic de
Catalunya (1)
Josep Lluís Moldes, Julià Gonzàlez, Miquel
Nebot i Enric Porcel.
Bibliografia
(1) BORRÀS, J., MIÑARRO, J.M., TALAVERA,
F. Catàleg Espeleològic de Catalunya (el pallars jussà) vol 3. Pp 174-175.
Barcelona. 1979.