Aquesta
sortida tenia per objecte la realització de la topografia de la cova gran de
Valldecerves, de la que no coneixem cap topografia publicada.
La cavitat està mal situada al mapa de l'ICC, però afortunadament la cavitat és força coneguda per excursionistes, ja que està situada mol a prop de les pintures rupestres de la Roca Roja, així que no va ser difícil localitzar-la.
La cova de Valldecerves és coneguda de temps immemorials, però les primeres dades publicades són les que ens dóna Joan Segura (1), que visità la cova l'any 1894 i va fer la primera prospecció arqueològica:
La cavitat està mal situada al mapa de l'ICC, però afortunadament la cavitat és força coneguda per excursionistes, ja que està situada mol a prop de les pintures rupestres de la Roca Roja, així que no va ser difícil localitzar-la.
La cova de Valldecerves és coneguda de temps immemorials, però les primeres dades publicades són les que ens dóna Joan Segura (1), que visità la cova l'any 1894 i va fer la primera prospecció arqueològica:
SEGURA, J.
(1894).- "Cova
prehistorica de la Vall de Serves" Butll. C.E.C. (15):261-264
Posteriorment, en una de mes
peregrinacions al vehí santuari santuari de Sant Magí, feta en familia, y
especialment amb mon nevot reverend Esteve Puig. desde el citat santuari,
anárem a veure una de les coves situada devall de la plana d'Ancosa, en lo
trench vertical que té la plana en la banda del nort; de manera que si s'obrís
una xemeneya vertical dintre de la cova, lo cim surtiria en la mateixa plana
d'Ancosa; si bé la boca ò entrada de la cova dóna á la vall contigua á la dita
plana per la banda del nort. En aquesta visita no logràrem més resultat que
satifer la curiositat: no veniam preparats per fer cap excavació.
Finalment, lo 2 de Setembre d'aquest
any, lo citat nebot y lo que suscriu marxàrem de Santa Coloma, en companyia del
nostre amic D. Pau Guixà, decidits á escorcollar la cova mitjansant les
necessaries excavacions, que començàrem l'endemà dematí. Los tres citats,
acompanyats de dos pagesos armats de magall y axada, envers les vuit del matí
del dia 26 férem excavacions en totes direccions dintre de la cova, qu'és
coneguda ab lo nom de Vall de Serbes,
qu'és lo d'una masia propera, les quals donaren per resultat la troballa de
fragments de ceràmica y de varios óssos d'animals ...
Posteriorment el Catàlech Espeleològich de
Catalunya de Font i Sagué (2) inclou la cova amb el número 195, però no dóna
cap detalli tampoc cita la bibliografia abans citada:
FONT i SAGUÉ,
N. (1897).- "Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)"
Butlletí del C.E.C. (31):235-238
Queralt.
195) — Cova
de valldeserbes. —Està prop la parroquia d'Esblada.
Posteriorment
fou objecte de més recerques arqueològiques, però la primera topografia no fou
publicada fins l'any 1991 (3).
Segons les
nostres dades, en principi es coneixien tres cavitats a la zona, les publicades
al volum 4 de l'Inventari Espeleològic de Catalunya (4):
- Cova gran
de Valldecerves (15 m)- Cova petita de Valldecerves (10 m)
- Escletxa de Valldecerves
Però,
suposem que per error, la única referència bibliogràfica que indica és
incorrecta.
En una primera visita es localitzen la cova de Valldecerves, una petita cova marcada "VALLDECERVES Nº 17 A" G.R.E.V." i la que creiem és l'escletxa de Valldecerves.
Abans de realitzar una nova sortida, localitzem el número 27 de la revista Ancosa, en el que es publica la fitxa i topografia de la cova 17-B.
També localitzem una topografia de la cova esquerra de Valldecerves, però sense la seva localització.
Durant la segona visita realitzem la topografia de la cova gran, de la cova "A" i localitzem la cova 17-B, situada en un cingle a 5 m del terra i a la que no podem accedir.
Però abans de redactar aquesta nota, encara hem pogut obtenir més dades. En primer lloc el núm. 21 de la revista Ancosa, en el que es publica la fitxa i topografia de la cova de Valldecerves, i el "Catàleg de Cavitats del Terme de la Llacuna" realitzat pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova (inèdit), i en el que ja són 5 les cavitats de Valldecerves:
- Cova de Valldecerves
- Cova superior de Valldecerves
- Cova A de Valldecerves
- Cova B de Valldecerves
- Cova C de Valldecerves
Així que encara ens quedarà fer alguna sortida més per tal de localitzar-les. De moment publiquem les dades obtingudes.
En una primera visita es localitzen la cova de Valldecerves, una petita cova marcada "VALLDECERVES Nº 17 A" G.R.E.V." i la que creiem és l'escletxa de Valldecerves.
Abans de realitzar una nova sortida, localitzem el número 27 de la revista Ancosa, en el que es publica la fitxa i topografia de la cova 17-B.
També localitzem una topografia de la cova esquerra de Valldecerves, però sense la seva localització.
Durant la segona visita realitzem la topografia de la cova gran, de la cova "A" i localitzem la cova 17-B, situada en un cingle a 5 m del terra i a la que no podem accedir.
Però abans de redactar aquesta nota, encara hem pogut obtenir més dades. En primer lloc el núm. 21 de la revista Ancosa, en el que es publica la fitxa i topografia de la cova de Valldecerves, i el "Catàleg de Cavitats del Terme de la Llacuna" realitzat pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova (inèdit), i en el que ja són 5 les cavitats de Valldecerves:
- Cova de Valldecerves
- Cova superior de Valldecerves
- Cova A de Valldecerves
- Cova B de Valldecerves
- Cova C de Valldecerves
Així que encara ens quedarà fer alguna sortida més per tal de localitzar-les. De moment publiquem les dades obtingudes.
Cova de Valldecerves (la Llacuna, Anoia)
Recorregut: 19 m
Desnivell: 3,5 m (-2,7; +0,8)
Coordenades (UTM31N ETRS89):
Y: 4591283
Z: 604 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Del km 44 de la
carretera C-37, entre Igualada i Querol, surt una pista que porta a la masia de
Valldecerves. Desprès de recórrer un 700 m, i 100 m abans d'arribar a la citada masia trobem una
ruïlla de pistes on deixarem el cotxe. Seguirem 100 m en direcció E fins a
arribar al llit del clot de la Cova.
Seguirem per un caminet paral·lel al llit
i que en 300 m ens porta directament a la cova, situada a uns 5m per sobre del
llit de la riera.
Descripció: Entrem a la cova per una boca de 4,5 m d'alçada
per 8 d'amplada. De seguida ens trobem un ressalt d'1 m que ens porta a una
sala en sua pendent descendent i 6 m d'alçada mitja. Als 8 m de recorregut el
terra remunta fins a finalitzar la cova 6 m després.A l'esquerra del punt més baix de la sala, hi ha una gatera que dóna a una petita galeria de 5 m de recorregut que s'inicia per un pas estret.
Cova A de Valldecerves (la Llacuna, Anoia)
Recorregut: 6,5 m
Desnivell: +1,5 m)
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 373756
Y: 4591283
Z: 604 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Està situada a uns 20 m al S de la cova de
Valldecerves. Per arribar-hi, caldrà agafar un caminet que surt a la dreta, uns
20 m abans d'arribar a la cova de Valldecerves, i seguir per ell uns 30 m.
Descripció: Entrem per una boca d'1 m d'amplada i 0,40 m
d'alçada. De seguida guanya alçada (fins a 1 m) i remuntem uns blocs fins a una
petita saleta que posa fi a la cavitat.
Escletxa de Valldecerves (la Llacuna, Anoia)
Recorregut: 2 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):X: 373760
Y: 4591422
Z: 649 m
Terreny: Calcàries
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Està situada a uns 150 m al N de la cova de
Valldecerves. Des d'aquesta cova hem de remuntar en direcció N fins a
situar-nos a la base d'un cingle i seguir en direcció N (a la nostra esquerra)
fins a trobar una esquerda que solca el cingle. L'escletxa de Valldecerves es
troba a ras de terra.
Descripció: Formada per una única galeria que es pot
segur per espai d'únicament 2 m.
Bibliografia
(1) SEGURA, J.
(1892).- "Cova prehistórica de la Vall de Serves" Butll. C.E.C.
(15):261-264
(2) FONT, N. (1897).-
"Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butll. C.E.C.
(31):235-238
(3) CONESA, X.; JANSÀ, J.M.; MORMENEO, Ll. (1991).- "Cova de Valldeserves" Ancosa
21(1991):14-15 (Topografia)
(4) MIÑARRO, J.M. (2002).-
Inventari Espeleològic de Catalunya, Vol. 4 D-la Serralada Prelitoral (1ª part)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)