dilluns, 10 de juliol del 2017

Coves montserratines entre el refugi Vicenç Barbé i la cova de les Pruneres (el Bruc, Anoia) (Primera part)




Text: Genar Aymamí (Institut d'Estudis Penedesencs)


Introducció:
Des del refugi Vicenç Barbé fins a la coneguda cova de les Pruneres, pel camí del coll de les Comes, hi ha un reguitzell de coves i balmes que si bé són molt conegudes pels excursionistes i que moltes vegades serveixen per sojornar els escaladors, han passat totalment inadvertides en el món espeleològic. Només la cova de l'Esllavissada ha estat topografiada l'any 1975 per membres del GES-CMB, tot i que es refereix a la cova de la Font de l'Esllavissada.
Per catalogar i topografiar les cavitats que es relacionen a continuació hem seguit el següent itinerari. De l'aparcament de can Massana, situat al costat de la cruïlla de les carreteres BP-1101, del Bruc a Manresa, i BP-1103, de can Massana al monestir, seguim el camí que assenyala cap al refugi Vicenç Barbé, passem pel coll de Guirló, pugem cap al coll de la Portella i arribem al refugi propietat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya després de caminar 45 minuts i superar uns 200 m de desnivell. Al costat del camí i a pocs metres del refugi trobem la cova de la Partió.
Seguim ara el camí del Pas del Príncep, deixant enrere la regió d'Agulles i passem per sota dels Frares Encantats, després del coll del Pas del Príncep anem en direcció a coll de Port i a l'esquerra del camí trobem la cova de la Font de l'Esllavissada, fins aquí hi ha cosa d'una hora i quart de camí des de can Massana. A pocs metres hi ha la cova de l'Esllavissada.
En un parell de minuts més arribem a coll de Port, que també trobem escrit com coll de Porc, estem a 980 m d'altitud. Es tracta d'un pas força important que permet el pas, des de la cara nord cap a l'interior del massís montserratí. El coll separa la regió dels Ecos de la dels Frares Encantats. Pel que sembla a les darreries del segle XIX va aparèixer esmentat com a coll de Porc i hem sentit comentaris al respecte indicant que possiblement es tracta d'un antic pas de senglars, cosa que contribueix a una confusió en la toponímia. En un document de 1677 s'esmenta com a coll de Port i tot indica que el nom de coll de Porc és una deformació del llenguatge.
En aquest punt deixem el camí que davalla i que enllaça amb el Sender de Gran Recorregut GR 172, seguim cap a la dreta en direcció al coll del Miracle.
De seguida trobem a l'esquerra dues cavitats anomenades coves de Coll de Port, nosaltres les classifiquem amb els números 1 i 2. Passat el coll del Miracle seguim pel camí de les Comes i a l'esquerra trobem dues noves cavitats, una és citada com la cova de la Canal dels Cirers, i l'altra innominada, la denominem cova de la Canal dels Cirers 2, ja que estan molt a prop una de l'altre i a tocar de la citada canal.
Continuem camí endavant fins a trobar, també a l'esquerra, la cova de les Pruneres. En total hi ha una hora i mitja de camí des de can Massana.
 



Cova de la Partió (el Bruc, Anoia)

Recorregut: 6 m 
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 398764
            Y: 4606808
            Z: 895 m
Terreny: Conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Balma al costat del camí, a uns 30 m del refugi Vicenç Barbé i a sota de la roca de la Partió.
Descripció: És d'escàs recorregut i al costat hi ha una roca caiguda repenjada a la paret que forma com una mena de túnel.
Josep Fatjó i Gené en el seu llibre “Història de l'escalada a Montserrat” relata que abans, a caus de les dificultats que hi havia per arribar a les zones d'escalada, era habitual fer nit a la muntanya, qualsevol balma s'aprofitava i la cova de la Partió era una d'elles.






Cova de la Font de l'Esllavissada (el Bruc, Anoia)


Recorregut: 23 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 399579
            Y: 4606932
            Z: 978 m
Terreny: Conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Del refugi Vicenç Barbé seguim el camí que passa entre l’agulla de la Màquina de Tren i la Miranda de les Agulles fins a arribar al Pas del Príncep, coll situat entre l’agulla superior del Pas del Príncep i la zona de les agulles del Bitllat. D’aquí continuem el camí que du cap al coll de Port. La cova es troba a l'esquerra, una mica enlairada del camí.
Descripció: Cavitat de 23 m de recorregut per 5 m d'amplada. És formada sota d'unes roques despreses del cingle, d'aquí el topònim d'esllavissada. A l'interior hi ha una petita cisterna perenne d'aigua, construïda l'any 1947, i al costat hi ha una arqueta amb una font, que si bé anys enrere havíem vist en bon estat, el dia de la nostra visita estava inservible. Tot plegat afavoria el sojorn els escaladors “... hi fruïen d'una nit fantàstica sota els arbres i els estels, mentre el foc, davant de la balma, escalfava un minso sopar i les històries i projectes eren explicats amb un somriure de complicitat” explica Josep Fatjó. 









Cova de l'Esllavissada (el Bruc, Anoia)

Recorregut: 5 m 
Coordenades (UTM31N ETRS89):
            X: 399611
            Y: 4606947
            Z: 966 m
Terreny: Conglomerats
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Del refugi Vicenç Barbé seguim el camí que passa entre l’agulla de la Màquina de Tren i la Miranda de les Agulles fins a arribar al Pas del Príncep, coll situat entre l’agulla superior del Pas del Príncep i la zona de les agulles del Bitllat. D’aquí continuem el camí que du cap al coll de Port. La cova es troba a l'esquerra del camí a pocs metres de l'anterior.
Descripció: En el mapa de l'Editorial Alpina i Geo Estel que utilitzem figura la font de l'Esllavissada i més endavant la cova homònima, hem cregut convenient donar el nom de cova de la font de l'Esllavissada a l'anterior i cova de l'Esllavissada a aquesta, tot i que Jordi Oliver i Pausas en el seu llibre “Montserrat, guia itinerària!” l'esmenta com a balma del vessant de l'Esllavissada.
Es tracta d'un bloc després de la cinglera, esllavissat, que forma una petita cova, al davant hi ha un petit muret de pedra, emprat més com a paravents que altra cosa. Hi poden bivaquejar unes 3-4 persones.






Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Genar Aymamí (Institut d'Estudis Penedesencs)