Text: Jaume
Ferreres i Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Arran de la
publicació el 7-11-2015 de la nota "Revisió de dues cavitats de la serra
Carbonera (Camarasa, Noguera)",
en Lluís Pérez (q.e.p.r.) ens va indicar la situació d'una cavitat inèdita
situada prop de l'avenc Ocampo. Ens vam posar en contacte amb ell i ens va
donar aquestes dades: "Era un petit forat bufador al mateix camp de conreu
abandonat que l'Ocampo, un parell de minuts caminant, el vam desobstruir el
juny del 2011. Van davallar un pou d'uns 15 m i unes curtes ramificacions,
segons em van explicar (en aquella època ja estava malalt i no podia baixar)
Com no hi havia topògrafs a part de jo, no es va topografiar."
Hem trigat una
mica, però finalment hem trobat el moment de tornar i cercar aquesta nova
cavitat, que hem trobat molt fàcilment.
Un cop baixat el
primer pou ens trobem amb un "spit" que ens permet baixar un segon
pou de 18 m, a la base del qual encara podem recórrer 26 m d'estreta galeria
pràcticament plana. Desconeixem qui va fer la primera exploració d'aquest tram.
A punt de publicar
aquesta nota, ens assabentem de la publicació a Espeleoindex
de la fitxa d'aquesta cavitat, fruit de la visita realitzada el 25-6-2016, amb
el nom de forat de la Convocatòria.
Bufador Ocampo (Camarasa, Noguera)
Sinònim: Forat de la Convocatòria
Recorregut: 67 m
Desnivell: 32,7 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 325134
Y: 4640213
Z: 706 m
Terreny: Calcària
Història: Primera exploració GELL (2011)
Situació: Des de Camarasa cal seguir la pista
que, després de 4,5 km ens portarà a l'ermita de Sant Jordi. Des d'aquí cal
agafar una pista que ens portarà als Corrals de Sant Jordi. Tot just passat
aquest, surt a l'esquerra una pista (apta només per a vehicles tot terreny) que després de 650 m ens durà a l'avenc Ocampo,
situat al costat esquerre del camí. El bufador Ocampo es troba 80 m més
endavant, a tocar del costat esquerre del camí.
Descripció: La boca, d'1 x 0,80
m dóna pas a un primer pou de 14 m amb una amplada màxima de 0,90 cm fins
arribar a un replà de blocs encastats entre les parets i molt inestable. La
part Oest es fa més estreta, amb blocs i parets cobertes de fang sec que es
desprèn a l'intentar baixar.
La part Est segueix amb una
vertical de 18 m, molt sinuosa i més estable que el pou anterior, amb una
amplada que no sobrepassa el 0,80 m. Al fons, situat a -32 m, podem seguir en
direcció Oest durant 26 m, amb una amplada que no sobrepassa els 0,60 m, amb
alguns blocs encastats a diferents alçades que dificulten la progressió. El
terra està ocupat per petits blocs, excepte d'1,5 m amb sediments argilosos
secs. Als últims 8 m es podem observar les parets més concrecionades i farcides
d'anemolites fins que les paret s'ajunten i no permeten el pas. Els darrers 4,5
m la planta gira bruscament 90º i pren direcció Sud.
El dia de l'exploració feia
basant aire a l'exterior i a la cavitat circulava un fort corrent d'aire cap a
l'exterior, pel que suposem que existeis una altra boca d'accés, segurament
impenetrable.
Han participat:
- Hilari Moreno
Castelló (Flash Back Corb)
-
Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
-
Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)