Catalunya Subterrània: 2013-10-20

divendres, 25 d’octubre del 2013

Avenc de Mossèn Alba (Sant Pere de Ribes, Garraf)

Base dels pous d'entrada. Foto.: J. de Valles

Aquesta cavitat també és coneguda com cova-avenc del Mas de Mossèn Alba i cova-avenc del Maset d'en Quadres.

El nom genèric utilitzat en cercles espeleològics és el de "cova-avenc", que creiem que cal deixar de banda.

Amb posteriorirat a la nostra sortida ens hem assabentat que la desobstrucció de la gatonera final l'ha realitzat el SES-GER, i que encara està pendent de finalitzar. Desitgen que aquesta desobstrucció els hi dóni un bon resultat.

El mapa de l'ICC situa, uns 200 m a l'E la cova d'en Quadres, però deu tractar-se d'un altre nom de la mateixa cavitat.

Ha estat excavada i ha donat material corresponent al Bronze Final (-1200 / -650) i Romà Alt Imperi (14 / 192).

Recorregut: 25 m

Desnivell: -6,5 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

X: 401035

Y: 4568217

Z: 153 m
Història:Coneguda de temps immemorials.
Situació: Entrant a Sitges per la carretera de C.31 sortirem d'aquesta per la rotonda del km. 164 fins arribar a la carretera de les Costes, on girarem a la dreta pel camí dels Capellans i tot seguit una altre vegada a la dret pel camí de la Fita, fins a creuar per sota de l'autopista C.32 on trobaren una rotonda. Aquí agafarem la carretera que porta a la urbanització Mas Alba, on la carretera pren el nom d'avinguda de Sitges. Seguirem per aquesta fins a girar a la dreta per l'avinguda del Mas d'Alba. Girarem a la dreta pel carrer de la Fita i al final d'aquest girarem a l'esquerra pel carrer del Segre per a sortir de la urbanització. Passada la darrera casa seguirem 300 m i deixarem el cotxe. La cavitat es troba a 30 m a la nostra dreta, just quan la carena inicia el seu descens.
Descripció: La cavitat s'obre a l'exterior per quatre boques alineades i separades entre si 4 m. La situada més a l'E dóna pas a un pou acampanat de 3,4 m. Podem baixar fàcilment per a tercera o quarta entrada (la segona està bastant embrollada per la vegetació) per a situar-nos a l'inici d'una saleta de 13 m de llarg en suau pendent i il·luminada per les quatre entrades de la cavitat. Del terra han estat trets el blocs i situats als laterals per a facilitar, suposem, la recerca arqueològica. D'aquesta sala surt, sota de la segona boca, una estreta derivació exterior que baixa poc més d'1 m.
Un pas estret situat al fons de la sala, provocat per una columna estalagmítica, ens situa el una saleta de 5 m d'alçada al final de la qual trobarem al terra un pas estret amb símptomes d'estar set objecte d'una desobtrucció, punt on finalitza la cavitat.

Bibliografia

FAURA, M. (1909).- "Recull espeleològic de Catalunya" Sota Terra pp. 1-26

FAURA, M. (1923).- Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Explicació de la fulla num. 39 (Vilanova i la Geltrú) pp. 1-109
TERMES, F. (1952).- "Catálogo espeleológico de la región de Garraf (provincia de Barcelona)" Speleon 3(3):131-146

FERRER, A. (1968).- "Avenc-cova de Mn. Alba. St. Pere de Ribes" Soterrània (1):17-18 (Topografia)
BORRÀS, J. (1974).- Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf III (Topografia)
MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976).- "Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya" EspeleoSie (19):5-52

VIRELLA, J. (1978).- "Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques" Misc. Penedes. (1):241-269
MIÑARRO, J.M. (1994).- Inventari Espeleològic de Catalunya, Vol. 3 La Serralada Litoral
AYMAMÍ, G. (2003).- "Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps" Del Penedès (7):7-48

Base dels pous d'entrada. Foto.: J. de Valles

Les formacions litogèniques provoquen un estretament. Foto.: J. de Valles

Entrant a la gatonera final. Foto.: J. de Valles

Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Balma de Cal Calau (Casserres, Berguedà)

Balma de Cal Calau. Foto.: J. Cuenca

També coneguda com balma de les Set Portes, és una balma molt coneguda, però que ha passat desapercebuda als espeleòlegs.

Recorregut: 34 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 402154
Y: 4651295

Z: 610 m
Terreny: Gres
Història: Coneguda de temps immemorials.
Situació: Des de Casserres cal agafar la carretera en direcció a l'Espunyola (BV-4131). Tot just a la sortida del poble trobarem a mà esquerra el camp de futbol. Al final d'aquest comença una pista asfaltada que cal seguir durant 1500 m, fins a trobar un rètol que ens indica la situació de la balma. El camí permet la circulació en cotxe fins on ens dicti la prudència, i a partir d'aquí continuarem a peu i en pocs minuts arribarem a la balma.
Descripció: Es tracta d'una gran balma de 35 m d'amplada per 12 m de fondària màxima. Va ser habitada fins a mitjans del segle XX i conserva, en bon estat, una important construcció.
De punta a punta de la balma està tancada per una paret amb cinc portes i la resta d'una sisena situada a l'extrem N. Tot l'interior està compartimentat formant diferents estances (restes d'un forn on es coïa el pa, dependències per al bestiar, una pastera, el rebost...)