Balma de l'Espluga
Coordenades:
X = 430173 Y = 4620263 Z = 612
Amplada: 70 m Fondària: 21 m
Sinònim: Balma de Torrents (o de Can
Torrents)
Localització:
Es localitza al NE
de Sant Quirze Safaja, just al torrent de l'Espluga, al que dóna nom.
Per arribar-hi,
partirem de les proximitats de Can Torrents, situat uns 400 m a l'est del poble. Aquí
surt una pista que remunta el torrent i ens situa a la balma en menys de 10 minuts.
Història:
Coneguda de temps immemorials,
la cavitat va ser excavada arqueològicament
de manera parcial el 1960.
L'historiador Francesc Roma ens diu al seu blog:
“Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica,
potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009;
30) creu que aquest podria ser l'emplaçament del mas Espluga medieval (vers
1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la
balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents,
topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que
és l'amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.
La primera
topografia coneguda va ser feta per Lluís Auroux l'any 1980, publicada al
Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol-6 (1982), de Borràs, Miñarro i Talavera i posteriorment reproduïda al catàleg de Jordi
de Valles, Vol.-5 (2015).
Descripció:
La pista que ens porta a la balma entra a la mateixa pel cantó occidental
i transcorre parcialment pel seu interior dibuixant una curvatura.
Al poc d'entrar, un massís de concreció calcària ocupa bona part
de l'amplada de la balma. És a les seves proximitats per on es precipita
l'aigua del torrent de l'Espluga quan porta aigua.
En el sector central la balma assoleix la màxima fondària, 21 m. El terra és relativament pla, polsós, gairebé sense blocs. L'alçada mitjana es manté sobre els 6-7 metres. Un mur de pedra ha estat construït per a protegir el traçat de la pista, ja que el terreny és força inclinat cap al torrent.
Arribats al sector oriental, entrem al tram més bonic per les concrecions calcàries que hi trobem. Aquestes formen una mena de mur que arriba a obstruir els últims 20 m de la boca de la balma, originant-se una mena de cova entre la concreció i el fons de la balma. Alguns petits murs artificials fets de pedra tanquen alguns orificis que trenquen la continuïtat de la massa de concreció.
En el sector central la balma assoleix la màxima fondària, 21 m. El terra és relativament pla, polsós, gairebé sense blocs. L'alçada mitjana es manté sobre els 6-7 metres. Un mur de pedra ha estat construït per a protegir el traçat de la pista, ja que el terreny és força inclinat cap al torrent.
Arribats al sector oriental, entrem al tram més bonic per les concrecions calcàries que hi trobem. Aquestes formen una mena de mur que arriba a obstruir els últims 20 m de la boca de la balma, originant-se una mena de cova entre la concreció i el fons de la balma. Alguns petits murs artificials fets de pedra tanquen alguns orificis que trenquen la continuïtat de la massa de concreció.
Cova Xaloc
Coordenades:
X = 430034 Y = 4619989 Z = 617
Recorregut: 16
m
Localització:
A mig camí de la pista que de Can Torrents condueix
a la balma de l'Espluga surt per l'esquerra un corriol ascendent. El seguirem
cosa de dos o tres minuts i ja intuirem l'entrada de la cova, que queda a la
nostra dreta una mica enlairada sobre el camí.
Si continuéssim el corriol, arribaríem al mirador de la Campana, situat a la part alta del poble, des d'on també podem anar.
Si continuéssim el corriol, arribaríem al mirador de la Campana, situat a la part alta del poble, des d'on també podem anar.
Història:
Just a la boca de
la cova hi ha una pintada en pintura groga mig esborrada on encara es pot
llegir “Spelunca. Cova Xaloc”. La primera topografia va ser efectuada per Lluís
Auroux i reproduïda als mateixos dos catàlegs espeleològics de Catalunya
esmentats en tractar la balma.
Descripció:
Entrem a la cova
per sota d'un bloc. Tot seguit ens hem d'arrossegar fins a arribar a una
estretor a l'altra banda de la qual la galeria s'eixampla i canvia de direcció.
A una petita grimpada de metre i mig segueix immediatament un pou de 2 m, bastant estret, al fons
del qual s'inicia una galeria que esdevé impracticable als pocs metres.
La cova està
excavada en conglomerat. El terra és polsós i no hi ha formacions.
Dades: Ferran Cardona –Josep
Cuenca – F. Xavier Samarra
Fotografies - F. Xavier Samarra
Reportatge
fotogràfic
