Text: Enric Porcel i Caro
Fotografies: Estefania Cuenca i Ruiz, Josep Cuenca i ViñalsGrup d'Espeleologia de Badalona
Introducció
Presentem aquí els resultats d'una excursió matinal
pels entorns de la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Òrrius i Vallromanes.
Contrades interessants per l'existència d'unes misterioses roques foradades,
que han donat lloc a uns itineraris coneguts com a "Ruta
Prehistòrica".
Com és habitual, "l'incitador" de la
sortida va ser en Cuenca i la seva passió pels megàlits, la història i
l'arqueologia. Malgrat que de bon principi l'objectiu era només una estranya
cavitat que ens havien referenciat a prop de les antenes de comunicació del
turó Rodó d'Òrrius.Aquest turó es troba al costat del turó Gros de Céllecs on hi ha les ruïnes d'un poblat ibèric, i ens va semblar interessant catalogar aquesta cavitat i intentar esbrinar la seva relació amb l'esmentat poblat.
Com l'excursió va anar força rodada, de seguida van
trobar la cova, que va resultar ser una petita mina d'extracció de mineral. Vam
aixecar el plànol topogràfic i vam anar a visitar el poblat ibèric i unes vies
d'escalada annexes.
Encara ens sobrava temps, i llavors en Cuenca ens
va enredar per anar a veure la Roca Foradada de Can Gol i la mítica Pedra de les
Orenetes de les quals també vam fer una petita fitxa.
Més tard ens acostaríem fins a Vallromanes i per
arrodonir el matí també vam documentar la famosa Roca Foradada de Vallromanes.
Tots aquests indrets són un important patrimoni a
conservar, abans que s’acabin degradat del tot pels desaprensius de torn.
Aquí teniu les quatre fitxes:
Boca de la mina del Turó Rodó |
Saleta final |
Rampa d'entrada |
MINA DEL TURÓ RODÓ
Sinònims: Cova del
Turó Rodó
T.m.: Òrrius
(Maresme)
Lloc: Les
Encantades, Turó Rodó
Coordenades:
UTM 31N ETRS89 444861,4600361
Altitud: 521 m
Accés
Situats a
la carretera BV-5106 que va de la Roca a Òrrius, ens desviarem a la dreta
aproximadament passats uns 600 metres del km 3. Anirem per una pista que ens
porta a l'ermita romànica de Sant Bartomeu. Ací aparcarem l'automòbil.
Prenem el
camí senyalitzat en direcció al poblat ibèric de Céllecs, passarem el turó de
Céllecs i continuarem cap a les emissores ubicades al turó Rodó. La caminada és
d'uns 20 minuts.
Arribats
a les emissores, ens fixarem en l'antena petita que hi ha a l'esquerra, ja que
la cavitat s situa sota el transformador de la mateixa.
Per un
caminoi a l’esquerra i avall, fàcilment localitzem l’entrada de la mina.
Descripció
Ens
trobem davant d'una excavació artificial, encara que a primera impressió sembli
una cova natural.
Un embut
de 4 x 3 metres ens dóna accés a una rampa descendent on als 4 metres entrem a
la zona d'excavació, la rampa i fins a l'interior és una catifa de fullaraca i
una mica de capa edàfica. La cavitat acaba als 6 metres en una petita saleta de
3 x 4 metres i 1,40 metres d'alçada, amb algun petit bloc a terra.
Història
Desconeixem
l'activitat extractiva a la qual es dedicava aquesta mina, i no hem pogut
trobar cap dada documental i/o oral que ens pugui orientar sobre la seva
història.
Únicament
podem aventurar la seva relació amb el veí assentament ibèric de Céllecs.
Participants
Estefania
Cuenca, Josep Cuenca i Enric Porcel
Accés a la Saleta |
Entrada a la cavitat |
ROCA FORADADA DE CAN GOL
Sinònim: La Roca Foradada
T.m.: Vilanova del Vallès (Vallès
Oriental)Lloc: Bosc de Ruscalleda
Coordenades: UTM ETRS89 31N 443123,4601545
Altitud: 210 m
Accés
Des de la carretera de la Roca (BV-5001), al km 23, ens desviarem per l'entrada de la urbanització de Les Roquetes cap a munt. L'itinerari es troba senyalitzat, ja que forma part de la Ruta prehistòrica I Can Gol-Cèllecs (PR C-36). Aquesta ruta es troba dins del Parc de la Roca Prehistòrica (1).
Pujarem pel carrer de la Ruta Prehistòrica, per girar a l'esquerra pel carrer Camí de la Roca Foradada, fins a arribar a un cadenat (aquí deixarem l'automòbil).
Continuarem caminant uns 180 metres on agafarem un desviament cap a la dreta, que ens portarà amb facilitat a la pedra anomenada La Roca Foradada, l'afegitó de "Can Gol" és força recent, i es va anomenar així per a diferenciar-la d'altres roques foradades properes.
Descripció
Ens trobem amb un roc granític amb un cubicle buit al seu interior. A aquesta minúscula cavitat s'accedeix per una porta de 0,90 metres d'amplada per 1 metre d’alçada. Dins trobem un reduït espai irregularment circular on el seu diàmetre màxim és d'1,89 metres, i la seva alçada d'1,27 metres. Al fons trobem una estranya discontinuïtat a la roca, de forma ovalada i de paret fosca.
La roca on està excavada té formes arrodonides. Per davant s'alça fins als tres metres, i per darrera 2,70 metres. La seva llargada és de 4 metres.
Història
Pensem que d'aquesta roca encara resta molt per esbrinar, sobretot, la seva utilitat a l'antigor i la seva construcció.
Si bé la creença general és que el cubicle existent dins de la roca va ser buidat a èpoques prehistòriques (1), també hi ha altres que diuen que es tracta d'un fenomen natural dels blocs granítics (2).
Les divergències també es donen a l'hora d'establir l’ús de la roca per les cultures antigues, per similitud a altres rocs es va difondre la idea que es tracta d'un enterrament, però que com que no hi ha constància, la datació es força aleatòria i fantasiosa (calcolític, edat del Bronze, Ibers).
Ens sembla que fins que no es faci un estudi seriós i acurat no és podrà resoldre el misteri d'aquesta roca foradada.
El 1946 és descoberta pels insignes arqueòlegs de Granollers Josep Estrada i Felicitats Miyares (3).
L'any 1961 la roca surt citada al "Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona" a l'apartat de "Cavidades artificiales": “4.- ROCA FORADADA. Término municipal: Vilanova de la Roca. Situada en la cuerda que separa el valle del rio Mogent del pequeño torrente de Els Batlles, en el flanco que mira hacia el turó de Cellecs. Se trata de un gran bloque de granito vaciado artificialmente." (4).
Bibliografia
(1) http://www.laroca.cat/projectes/parc/ruta_perque.php
(2) ROQUÉ, C.; LINARES, R.; RODRÍGUEZ, R. i ZARROCA, M. . "Granite caves in the north-east of the Iberian Peninsula: Artificial hypogea versus tafoni" Revista Zeitschrift für Geomorphologie. Vol. 55,3, 341–364. Stuttgart. 2011.
(3) PARDO, Jordi. "Josep Estrada, Arqueòleg i Historiador". Monografia 61, Revista Lauro 22-23. Granollers.2002.
(4) GES-CMB. "Catálogo Espeleológico de la provincia de Barcelona (I)". Pp 87. Barcelona. 1961.
La Roca Foradada a l'actualitat
PEDRA DE LES ORENETES
Sinònim: Cova de la Pedra de les Orenetes
Tm: La Roca del Vallès (Vallès Oriental)Lloc: Bosc de Ruscadella
Coordenades: UTM 31N ETRS89 443676,4601889
Altitud: 219 m
Accés
Des de la
carretera de La Roca (BV-5001), al km 23, ens desviarem per l'entrada de la
urbanització de Les Roquetes cap a munt. L’itinerari es troba senyalitzat, ja
que forma part de la Ruta prehistòrica I Can Gol-Cèllecs (PR C-36). Aquesta
ruta es troba dins del Parc de la Roca Prehistòrica (1).
Pujarem pel
carrer de la Ruta Prehistòrica, per girar a l'esquerra pel carrer Camí de la
Roca Foradada, fins a arribar a un cadenat (aquí deixarem l'automòbil).
Continuarem pel
camí senyalitzat, passarem el desviament que va a la roca foradada de can Gol i
fàcilment trobarem la Pedra de les Orenetes després d'uns deu minuts de
passejada.
Descripció
Es tracta d'un
gran bloc granític d’uns 11 metres de llarg per tres d’alçada i 3,50 metres
d’amplada. Amb una morfologia inusual, ja que conté un cubicle que permet
passar la roca per dins, lloc on es troben les pintures rupestres.
Història
Important bloc
granític, degut a les seves pintures rupestres, descobertes per Josep Estrada i
Garriga al 27 d'octubre de 1946 (1) (2).
Es tracta de les
primeres troballes de l'art rupestre llevantí a les comarques de Barcelona.
L'any 1961 surt
referenciada al "Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona" (3)
Malgrat que l'any
1998 va ser declarada Patrimoni Mundial de l'UNESCO dins del conjunt d’art
rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica (4), l'estat del conjunt
és força lamentable. Fa anys que diverses entitats demanen el seu tancament,
una bona senyalització, una bona neteja de les bretolades (pintades amb spray),
una acurada restauració i delimitar un entorn de protecció.
La datació ens
remet al calcolític (-2200/-1800).(2) ESTRADA, J. (1949) "Las pinturas rupestres de la Pedra de les Orenetes a Céllecs". Revista Museu, 61 vol. 11. Pp:70-73. Mataro.
(3) GES-CMB (1961). Catálogo Espeleógico de la provincia de Barcelona. Pp: 81-82. Barcelona.
(4) http://whc.unesco.org/en/list/874/multiple=1&unique_number=1026
Estat actual de les pintures |
ROCA FORADADA DE
VALLROMANES
Situació
T.m.: Vallromanes (Vallès Oriental)Lloc: Coll de cal Cabrit
Coordenades: UTM 31N ETRS89 442539,4598226
Altitud: 273 m
Accés
A Vallromanes,
sortirem de la plaça de l’església direcció a la urbanització de cal Tabac,
passarem davant de l'ambulatori, seguirem per l’avinguda de Vilassar.
Pujarem el carrer
Consol Balet, i en iniciar la baixada pel carrer Mare de Déu de Montserrat
veurem una pista en mal estat (aconsellable 4x4) a la dreta que ens porta al
poc, al coll de cal Cabrit. Aquí trobem una esplanada on deixarem l’automòbil.
Llavors seguir uns metres pel camí que mena a can Maimó i de seguida veurem la
roca foradada.
Descripció
Amb l'aparença
externa de forn de pa àrab, ens trobem una roca amb un petit buit al qual s'accedeix
per una boca arrodonida d'1 metre de diàmetre. Aquest reduït lloc té unes
dimensions d'1 metre de fons per 1,38 metres d'ampla i 0,86 metres d'alçada.
Història
Aquest roc, no ha
estat encara degudament estudiat, i les teories, com en el cas de la roca
foradada de can Gol, són força dispars. Als anys 30 consideraven que el roc era un Altar prehistòric (1), més tard parlen d'un enterrament, i fins i tot de que va fer de "presó". Al respecte recomanem la
lectura de la web de Toni Ibáñez:
http://www.freewebs.com/tonibanez/rocaforadada.htm on hi ha una completa
explicació de les probables utilitzacions d’aquesta roca i de les del seu
entorn.
Tant la roca
foradada com l'entorn immediat són protegits legalment, ja que el 2003 va ser
declarada BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) per l’Ajuntament de Vallromanes.
Fotografia apareguda a la revista la Ilustración Hispanomericana a 1935. |
Bibliografia
(1) La Ilustración Hispanoamericana. Barcelona.1935.