Text: Jordi de Valles
(Espeleo Club de Gràcia)
Seguint amb les noves exploracions a la Falconera, en Ferran
Marqués va proposar realitzar una exploració detallada a l'avenc de la Riera de
la Falconera, amb la intenció de localitzar alguna possibilitat de continuació,
ja que es troba per sobre de les galeries de la surgència.
Així que vam realitzar una visita durant la qual vam aprofitar per
a realitzar una nova topografia. Durant la revisió es va localitzar una estreta
esquerda a l'últim pou, de la que semblava sortir un lleuger corrent d'aire. Es
va realitzar alguna sortida més per eixamplar l'esquerda, però finalment es va
descartar en verificar que realment no hi havia corrent d'aire.
Avenc de la Riera de la Falconera (Sitges, Garraf)
Recorregut: 54 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 407042
Y: 4567141
Z: 61 m
Terreny: Calcàries
Història: La primera exploració fou realitzada a finals del s. XIX pels minaires
que, a les ordres d'Eusebi Güell, cercaven un accés a l'aigua que surt per la
Falconera, tal com ho testifiquen els taulons que resten a l'avenc i les
barrinades, principalment per eixamplar l'accés al pou final.
D'aquesta exploració no va quedar constància
fins a la publicació l'any 1897del
Catàlegh
Espeleològich
de Catalunya (1), en què se citen quatre avencs (números 199 a 202): Avenc Ample
(-32 m), avenc de la Figuerota
(-31 m), avenc de la Fragata (-15 m) i avenc de la Falconera (-42 m) dels que
dóna una explicació conjunta: "Tots aquestos
avenchs
foren explorats pels minaires que buscaven l'aigua que surt sota la Falconera, y
segons diuen els trobaren tots obstruits
y
sense cap comunicació."
L'avenc Ample i l'avenc de la Fragata són prou
coneguts, però dels altres dos no coneixem amb exactitud a quins avencs es
refereix. L'avenc de la Falconera podria tractar-se de l'avenc que ens ocupa,
tot i que dóna una fondària un xic exagerada.
No tindrem més notícia de la cavitat fins a
l'exploració per part de la SIEP
realitzada l'any 1968 (2,3), però recentment l'Espeleoíndex
ha publicat una topografia, inèdita fins ara, realitzada per l'ERE-CEC
l'any 1966.
Durant un temps fou regularment visitada, fins
a la construcció de l'Autopista Pau Casals, que passa per sobre de la boca
d'entrada i per això es donà per desapareguda. No serà fins a l'any 2000 que
membres del GERP tornen a localitzar l'avenc, però no l'entrada original, que
es troba sota l'autopista, sinó un túnel de formigó que dóna accés al què,
anteriorment, era la base del primer pou. Els enginyers de l'autopista van salvar
l'avenc? L'enigma va quedar resolt gràcies a un comentari d'en Josep Pastor a
una entrada del bloc Espeleobloc que ens informa que "La salvació de l'avenc la devem als
propis treballadors de l'obra de l'autopista; casualment, en un
curs a Vilanova ara farà un any, vaig conèixer a un company de classe que
treballava a Fomento
i em va estar explicant la "gran descoberta" que ell i uns companys
van fer de l'avenc. Resulta que van decidir de protegir-lo amb tota la bona fe
del món(em
va explicar que a casa tenia unes formacions meravelloses de l'avenc, que eren
una passada...) i van construir el túnel d'accés voluntàriament aprofitant
la maquinària que tenien en aquell moment a disposició."
Situació: Situats al poble de Garraf, ens dirigirem cap a l'entrada del port de Garraf, on deixarem el cotxe. Des d'aquí ens dirigirem a peu cap a les instal·lacions de la pedrera (avui inactiva) i ens dirigirem en direcció O fins a trobar un pont que ens permet creuar per sota l'autopista. Uns 10 m després de passar el túnel trobarem l'entrada a la nostra esquerra, un parell de metres per sobre del llit de la riera.
Descripció: L'entrada actual està tapada per una reixa d'1 x 1 m que caldrà
retirar i així poder instal·lar una escala d'alumini que ens permetrà baixar
1,8 m fins a la base del túnel de formigó d'11 m que ens durà al primer pou, de
2,8 m amb una de les parets de formigó. Segueix un P.12, al fons del qual podem
remuntar uns metres per a trobar una curta galeria de 2 m. Segueix un P.14,4
que ens deixa en una planta que antigament donava pas a dos pous, un d'uns 2 m,
que actualment ha quedat tapat per enderrocs, i un altre pou de 4,6 que ens
portarà al fons de l'avenc.
Bibliografia
(1) FONT, N.
(1897).-
"Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butlletí del
Centre Excursionista de Catalunya (31):235-238(2) MARGALLO, R.; MONTSERRAT, A. (1971).- "A modo de biografia" Ildobates (1):8-12
(3) COMAS, J. (1973).- "Avenc de la Riera" Ildobates (3-4):78-85 (Topografia)
- David Balart (Espeleo Club de Gràcia)
- Daniel Mur (Espeleo Club de Gràcia)
- Ferran Marqués (Espeleo Club de Gràcia)
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Vinyet Baques
- Felipe Miguel Pérez
