Catalunya Subterrània: Cova dels Ossos (Collsuspina, Osona)

Presentem una nova cavitat que tot i que és coneguda, no havia estat citada en medis espeleològics.

La cova ha estat excavada, i tot seguit reproduïm els resultats (informe arqueològic):

Durant l'excavació realitzada l'any 1991 es delimitaren 3 espais ben diferenciats: la cova i el seu passadís d'accés, la balma i l'acumulació exterior de terres provinents del buidatge de la cova. 1.- LA COVA i EL PASSADÍS D'ACCÉS: Tenen una superfície total aprox. de 13 m2. Tot i que un dels objectius de la intervenció era establir l'estratigrafia interna de la cova per tal de poder resituar les troballes aconseguides pels aficionats, es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original. Cal destacar l'absència gairebé total de restes materials provinents de l'excavació d'aquesta àrea, destacant-se tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. L'única evidència de la possible estratigrafia d'aquesta cova són les informacions facilitades pel Sr. Casas. Segons aquestes informacions, sembla que el material estaria acumulat majoritàriament en el sector més oriental de la cavitat. 2.- LA BALMA que dóna accés a la cova està oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada (91 m2) i està orientada a migdia. Tan sols s'observà una petita quantitat de sediment davant del passadís d'entrada a la cova, on es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant, és difícil poder afirmar o negar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. 3.- LA ZONA EXTERIOR correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats de l'interior de la cova. Aquest sediment segurament fou llençat des de la boca de la balma configurant-se un terraplenament de secció triangular i cònic al peu d'aquesta. El dipòsit presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Quant a les restes arqueològiques, s'han recuperat un total de 453 restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien en la seva pràctica totalitat a restes de talla (ascles sense retocar), havent-se localitzat tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta de sílex i una ascla de sílex amb retoc abrupte. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i no es pogué situar en un context cronocultural. Es localitzà un únic element d'ornamentació: una dena de collaret cilíndrica feta en calcària i fragmentada en un dels seus extrems. Quant a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). CRONOLOGIA I FUNCIONALITAT DE LA COVA: L'absència de restes arqueològiques "in situ" no ha permès determinar amb precisió l'abast temporal i funcional de la presència humana a la Cova dels Ossos. En aquest sentit, cal recórrer als estudis dels especialistes i a les dades que puguin aportar les restes materials recuperades. Segons les restes faunístiques recuperades, es poden plantejar diverses hipòtesis alternatives de funcionament de la cova: a) Utilització de la cova com a lloc d'habitació per part de grups de caçadors-recol·lectors. Cal dir que el tipus d'associació faunística de la Cova dels Ossos és similar al documentat en jaciments amb cronologies del Paleolític Superior-Mesolític (en el marc de Catalunya). b) Funcionament de la cova com un espai especialitzat en el qual es desenvolupen activitats vinculades a la consecució de pells (carnívors, conills), sense que això exclogui la seva possible utilització com a lloc de refugi o habitació esporàdica o com a indret d'enterrament. c) Les restes faunístiques recuperades són el resultat de diverses ocupacions-utilitzacions d'aquest indret per part de diferents grups humans. Segons les restes humanes recuperades, s'ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 BC) (sense calibrar). Aquesta adscripció cronològica sembla reforçada per les característiques generals de les restes arqueològiques trobades i, en particular, per un botó d'os piramidal de perforació en "V" i base quadrada recuperat pel Sr. Casas. Així doncs, sembla que globalment es pot parlar d'una utilització funerària de la Cova dels Ossos, amb un ritual d'enterrament múltiple que es situaria a l'entorn del 2000 BC (sense calibrar).

Recorregut: 16 m

Coordenades (ETRS89):

X: 432633

Y: 4630146

Z: 970 m

Terreny: Calcàries

Situació: Al cinglet que es forma al cantó oriental del pla de Querol.

Anant per la carretera de Tona a Collsuspina, i a cosa de 1,5 km abans d'arribar a la població, surt una pista asfaltada que en cosa de 400 m ens situa en una masia. D'aquí parteix una pista secundària que seguirem cosa de 300 m. La cova es troba en un cingle de forma característica que tenim a la dreta.

Descripció: La boca és una bauma, d'uns 10 m d'amplada per uns 3 m de fondària mitja. Del seu extrem occidental surt una galeria estreta que, una vegada superada, ens deixa a una cambra de 4 x 2 m amb evidents senyals d'haver estat excavada.

Dades: Ferran Cardona

Bibliografia

VALLES, J. de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 4 (Topografia)