Presentem tres petites cavitats artificials excavades
en granit. Es tracta d'uns possibles ermitoris que han estat reutilitzats fins
a temps recents.
La primera notícia sobre aquestes
coves ens la dóna Francesc Carreras (1), que visità les coves el 27-9-1909, que
les qualifica com a sepultures cristianes: "No dubtem en calificar aquella antiga construcció, de remota sepultura cristiana,
segurament del temps en que s'acostumà obrirles en la penya viva, a imitació
del sepulcre de nostre Redemptor." Al seu treball inclou una
topografia de la cova nº 2.
Els eremites de Céllecs es poden
situar a l'època carolíngia, amb una finalitat possiblement repobladora i
evangelitzadora. Malgrat tot, degut a la manca de restes arqueològiques també
es poden situar des de l'antiguitat tardana a l’època carolingia (s.IV al X.)
(2)
Posteriorment van ser excavades l'any
1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt (3). Els resultats, força minsos,
foren els següents:
- Cova nº 1: "Petites restes
d'esquelets i diversos fragments cd
ceràmica força identificables" i "tres puntes de sageta, amb peduncle
i aletes"
- Cova nº 2: "Tres fragments
de ceràmica grollera" i "dos fragments de sílex atípic i un fragment
de ganivet de 3 centímetres de llargada, de color blanquinós"
- Cova nº 3: "Set trossets de
ceràmica grollera de la coneguda per la <de les coves>, tres fragments de
sílex atípic d'entre un tres centímetres i força restes d'ossaments de
diferents animals de no gaire anys enrere" i "Un parell de fragments
de ceràmica eneolítica, un fragment de ganivet que no arribava als quatre
centímetres, de color blanc, i dos fragments de crani humà"
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 443393
Y: 4599737
Z: 343 m
Terreny: Granit
Situació: Del coll de Sant Bartomeu (per
on passa la carretera que uneix la Roca amb Òrrius) prendrem la pista que
transcorre pel vessant oriental del massís de Cèllecs. Més endavant prendrem el
trencall a la dreta que transcorre per vessant meridional. Una vegada passat
Can Pei, ja a peu, anirem a buscar la carena de la serra de Can Nadal. Just al
punt més alt de la serra hi ha un dipòsit d'aigua. Prenent-lo com a referència,
davallarem el vessant cap el SO i en cosa de 60 m trobarem la cova de l'Ermità,
al peu d'unes roques característiques.
Cova nº 1 de Can Nadal (o cova de l'Escarpat)
Situació: Es troba 50 m més a l'E i a la mateixa cota, també sota unes roques que destaquen al paisatge.
Situació: Es troba 50 m més a l'E i a la mateixa cota, també sota unes roques que destaquen al paisatge.
Descripció: Es
tracta d'una cambra megalítica formada per una petita cavitat de forma abalmada
de 2,50 x 2 m i una alçada que no supera
els 1,5 m. Davant hi ha una llosa que podria haver servit per a tancar
l'entrada.
Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 2 de Can
Nadal (o cova de l'Ermità, o cova del Greny)
Descripció: Una entrada de
forma quadrangular dóna pas a una saleta ovalada de 4,50 x 2 m i una alçada d'1,5
m.
Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 3 de Can
Nadal (o cova Fonda, o cova de la Gruta)
Situació: La cova Fonda, més amagada, es troba vessant avall. Aproximadament a uns 50 m al SSE de la cova de l'Ermità.
Situació: La cova Fonda, més amagada, es troba vessant avall. Aproximadament a uns 50 m al SSE de la cova de l'Ermità.
Descripció: Una entrada en rampa i amb el sostre baix, dóna
pas a una cambra arrodonida de 4'50 x 2'50 y una alçada d'1,5 m.
Cova nº 3 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Cova nº 3 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra |
Bibliografia
(1) CARRERAS, F. (1909).- "Primitius seculcres cristians a
Cèllechs" Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
(5):199-202
(2) Maresme Medieval. Bloc d'en
Quim Graupera
(3) UBACH, P. (1994).- Memòries etno-arqueològiques: 6.000 anys
d'història en el Maresme: Vilassar de Dalt: 1934-199
(4) La mirada de l'òliba
Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de
Badalona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada