Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)
EL SANTUARI DE SANT MAGÍ
Seguint la carretera TV-2011 que de Santa Maria de Miralles, o de la
Llacuna, duu cap a Santa Perpetua de Gaià, es troba gairebé a l'alçada de
Valldeperes el trencall que duu cap al santuari de Sant Magí de Brufaganya, que
pertany al municipi de Pontils.
La llegenda:
Amades (1) explica que la filla del
governador de Tarragona va emmalaltir i ni cap metge ni doctor podien curar-la.
Un dia una veu estranya va sortir de la noia tot dient "No me'n vull anar" i així una vegada darrera d'una altra,
fins que van comprendre que el dimoni s'havia ficat dins de la noia. Tothom va
estar d'acord que l'únic que podia guarir-la era en Magí i a contracor el pare
va manar portar l'eremita en presència de la filla i en ser al davant va fer el
senyal de la creu i la noia va restar guarida.
Així i tot el governador manà tancar-lo a la
presó, però sense saber com s'escapolí i marxà cap a Brufaganya. El governador manà novament que el
portessin presoner.
Un cop arribats a Brufaganya van aconseguir
agafar-lo i portar-lo arrossegant muntanya avall. Assedegats pel cansament -ja
que sant Magí se'ls
escapà un parell de vegades- els romans van fer burla dels seus miracles i el
van desafiar que trobés aigua, cosa que va fer el sant donant tres cops a terra
amb el gaiato i fent brollar les deus que avui encara ragen al templet dit de
les Fonts. Els seus perseguidors no li van perdonar el miracle i allí va ser
mort. D'aquesta forma s'explica de manera llegendària que així va néixer
el riu Gaià.
Fins a l'any 1936 fou conservada una sepultura amb una inscripció que
s'hi llegia "Sepultura
de Sancht Magí, l'any MXCV", tot i
que hom creu que la data de la seva mort fou el 19 d'agost de l'any 369 (19).
La primera notícia documentada es data l'any 1204 i s'esmenta en una
donació de Guerau de Montagut i la seva muller Ponceta a l'ordre de l'Hospital
de Sant Joan de Jerusalem la roca de Sant Magí. L'any 1320 ja apareix la referència
documental d'una església i tot apunta que va ser bastida tan dedicada a la
memòria i culte del sant com per servei dels penitents que ja en aquella època
habitaven en les coves i llocs solitaris de la muntanya.
Tan bon punt s'edificà una casa annexa a aquest modest ermitatge, s'hi
van instal·lar uns ermitans anomenats "Obrers de sant Magí". Es documenta que l'any 1375 dos d'aquests ermitans anomenats
Berenguer Blanch i Ferrer de Tous anaven pels pobles i masies per captar
almoines per a la conservació del santuari.
Sobre aquest eremitisme Fort (15) ens
diu: "Durant el segle XIV i successius van ploure els
donatius al santuari de sant Magí. L'afluència
de devots romeus a aquell lloc començà per allunyar els anacoretes. El santuari
havia pres tant d’increment que a les primeries del segle XVI, concretament l'any 1525, ja s'administrava per beneficiats que hi havien
de residir per tal de complir les obligacions fundacionals dels benifets que
els havien estat conferits. Llavors els anacoretes desaparegueren. La vida
recollida, fins i tot practicada a les coves i llocs més o menys separats del
santuari, se'ls feia impossible
amb la modalitat administrativa i cultural del santuari, que els distreia del
seu desitjat isolament. El santuari, amb la pèrdua dels penitents que l’havien
originat i li eren el suport, conegué un segle de decandiment.
A corregir aquest estat de coses s'encaminà la cessió formal que es féu del
santuari de sant Magí i de les terres properes a l'ordre de Predicadors, que s'hi establí en 1603. Els frares dominics, tot
just instal·lats, s'adonaren
que calia ressuscitar allí la pràctica anacorètica. (Dels primers anys del
segle XVII coneixem l'adequació
de diverses coves del cingle rocós de la Brufaganya a la pràctica de l'anacoretisme, així com la represa d'aquesta pràctica de vida asceta.)
A la primera meitat del segle XVII, doncs,
la Brufaganya visqué un període d'intensa
vida anacorètica."
A partir del segle XVI el santuari va tenir una revifalla important, s'hi
fan fer obres afegint-hi tres capelles, es basti un hostal per a pelegrins, hi
havia un magatzem i una botiga de queviures. S'edificà, vora la font, un
hospital per atendre els malalts, que ja existia l'any 1556, i que el 1629 va
ser traslladat al santuari.
El 12 d'agost de 1562 s'inaugurà la capella de les fonts.
L'església actual fou bastida entre els anys 1735 i 1776, és de planta
de creu llatina, era presidida per una imatge del sant, una talla policromada
del segle XIV, restaurada el 1924 i cremada en els fets de 1936. La reixa de
ferro, que encara es conserva, es va posar l'any 1786.
Els ensurts, desgràcies i sotragades no van
faltar en aquest indret, entre altres cal citar els següents: Per la matinada
del 12 de juny de 1714, uns miquelets de Cervera van saquejar el convent.
El gener de l'any 1809 va servir de caserna als sometents
i miquelets en la lluita contra l'exèrcit
napoleònic.
L'any
1822 els milicians van assaltar diverses vegades a la comunitat de frares dominics.
L'11 de setembre d’aquell
mateix any torna a ser saquejat per miquelets de Santa Coloma i Igualada.
El 30 de juliol de 1835 va esdevenir una
data tràgica pel monestir i els seus habitants, a les vuit del matí, una
partida d'homes procedents de Santa
Coloma de Queralt i alguns d'Igualada,
van assaltar i saquejar el convent i van matar gairebé a tots els frares.
L'aigua de sant Magí:
L'aigua de sant Magí:
Sant Magí és el copatró, de la ciutat de Tarragona, la seva festivitat
se celebra el dia 19 d'agost. Com ja s'ha comentat, la tradició diu que el sant
amb tres cops de bastó va fer brotar aigua de la font del santuari la qual va
adquirir propietats màgiques, curatives i miraculoses i Tarragona, fidel a
aquesta creença, el dia del sant celebra, des de fa ja més de 150 anys, "l'arribada de l'aigua" així des del
santuari es transporta l'aigua amb carros i cavalleries cap a la ciutat.
Aplecs i festes:
La devoció popular a sant Magí s'ha fet ben palesa al llarg dels anys,
així ja es documenta que el 7 de maig de 1598 es duen a terme processons de
Santa Coloma i la Llacuna per implorar que plogui.
Al santuari de sant Magí de Brufaganya s'hi celebra missa els
diumenges a les 12 hores i a part del concorregut aplec de la diada del sant,
cal citar l'aplec de les Roses que té lloc el segon diumenge de juny a les 12
del migdia i l'aplec comarcal del tercer diumenge de setembre, també s’hi
celebra la missa del Gall a la vigília de Nadal i a l'estiu tenen lloc les Nits
Musicals de Brufaganya
Tel. Informació del santuari 977-26-60-40.
Les ermites:
Llenas (Llenas 1980) explica que les ermites de la muntanya són les
següents: Vora la font de la Salut hi havia una rica capella amb la invocació
de la Verge de la Salut.
El 1606, damunt el cingle de la serra rocosa n'hi havia una altra sota
l'evocació de sant Jacint.
El 1606 es construí la de Sant Ramon i el 1611 es construí l'ermita
dels Apòstols, situada al coll de la serra. Era la més gran de totes.
El 1611 es va construir l'ermita de la mitja costa.
L'ermita de Sant Domènec estava situada quasi tocant a la cova del
sant, dins el cingle de la serra.
El 1607 es féu l'ermita de Sant Vicenç i també la de Sant Pere Màrtir. Actualment moltes d'aquestes ermites són desaparegudes o enderrocades.
L'arxiu Gavín (16) fa esment de les següents:
Sant Magí del Barretet, Sant Josep (capella troglodítica) Santa Susanna
(capella troglodítica) Sant Magí de les Fonts, els Sants Apòstols, Mare de Déu
de la Salut (capella troglodítica).
Pel seu costat Morant (Morant 1997) cita les ermites de la Mare de Déu
de la Salut (troglodítica) que ja existia el 1590 de la qual es conserva un
retaule, força deteriorat, de mitjans del segle XVI.
Sant Jacint, Sant Ramon (troglodítica), els Sants Apòstols del 1611,
Mitja Costa, Santa Caterina del 1607, Sant Vicenç. Pel que fa a Sant Pere
Màrtir tot i que l'any 1607 s'hi aportaren materials, no hi ha constància de la
seva construcció. Sant Domènec, bastida en el cingle, Sant Magí del Barretet,
Sant Josep i Santa Susagna. De totes aquestes ermites, només restaven, fins fa
uns anys, la de Sant Josep, Mitja Costa, Verge de la Salut i la dels Sants
Apòstols.
Podem veure que tret del santuari i de la capella de les Fonts que tots tres autors les esmenten, només coincideixen en dues ermites, la dels Apòstols i la de la Mare de Déu de la Salut. Se suposa que pel que fa a la resta, alguna ermita en un moment donat hauria canviat d'advocació i encara que surti esmentada amb dos noms deu ser la mateixa. Tot i això, a causa de la poca informació existent en aquest sentit, es fa difícil esbrinar-ho.
LES COVES
Hem vist esmentades diverses ermites a Brufaganya, però centrant-nos
en les troglodítiques, trobem relacionades les següents: Sant Domènec, Sant
Josep, Santa Susanna, Mare de Déu de la Salut i Sant Ramon.
Espeleològicament aquestes coves foren esmentades per primera vegada
per Puig (21). De la cova de Sant Magí diu : "En la cumbre del monte en que se encuentra el santuario de San Magín de
Brufaganya, cerca de la fuente que, según la tradición, hizo brotar el santo
anacoreta, se halla la cueva que dió abrigo á éste durante largos años. Está a
una altura de unos 770 metros sobre el mar. " i tambí cita les "Coves de lo
Single, cova de San Domingo, cuevas que en gran número abren sus bocas en el monte ó tajo situado
detrás de la iglesia rectoral de Brufaganya. ", tot situant-les a Santa Coloma de
Queralt
Més tard són esmentades per Ferraté (14),
Colominas (13), Borràs (9),
i Aymamí (4) en aquest darrer treball es publiquen
les topografies d'algunes cavitats i darrerament Aymamí (5).
En aquesta relació, trobem a faltar Font i Sagué, que, tot-i-.haver confeccionat
el seu catàleg basant-se en el de Puig y Larraz, no menciona aquestes coves.
L'any 1993 es publiquen un parell de plantes (8) sense indicar de
quines coves es tracten, solament s'explica "Planta dels ermitatges, amb els murs d'obra
que s'hi van fer per a adaptar-los com a habitatge d'ermitans."
Alguna d'aquestes cavernes es va utilitzar com
amagatall durant la darrera guerra de 1936. "El meu pare,
juntament amb tres joves cridats a files, s'amaguen en una cova a Sant Magí de la
Brufaganya" (20).
Seguint
la carretera TV-2011 que de Santa Maria de Miralles, o de la Llacuna, duu cap a
Santa Perpetua de Gaià, es troba gairebé a l'alçada de Valldeperes el trencall
que duu cap al santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Les cavitats es troben en el cingle anomenat de les coves i de les
capelles que veiem al damunt del santuari. Per arribar-hi cal anar fins al
transformador que veiem a prop, allí es deixa una pista a la dreta i es puja
per un corriol que surt a l'esquerra pel mig del bosc, i abans d'arribar a la
cinglera trobem la primera cova.
Cova núm. 4 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Recorregut: 2,5 m
Coordenades (UTM31N
ETRS89): X: 370440
Y: 4593795
Z: 770 m
Situació: La primera edificació que trobem són les restes de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, anteriorment dedicada a la Mare de Déu del Roser, troglodítica edificada a frec de la roca que forma una de les parets laterals.
En 1570 s'hi establí la confraria del Roser pels frares residents a sant Magí, en ser aquesta transferida al santuari, canvià de nom, a partir de llavors tan sols hi residí un ermità. Gavín publica una foto (6) on es diu que està en ruïnes, però conserva la part frontal on s'observa la porta i una finestra, en l'actualitat aquesta ha desaparegut i només resta en peu la paret lateral i la posterior.
Al darrere es veuen el que eren uns petits horts i una coveta de 2,5 m aprofitada com a magatzem.
Descripció: Petita cova aprofitada com a magatzem.
Cova núm. 1 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Nota: Desapareguda
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370432
Y: 4593803
Z: 789 m
Situació: Darrere
hi ha la capella de Santa Caterina.
Descripció: D'uns 3 m d'amplada per 4 m de
fondària i uns 2,5 m d'alçada. S'observa la paret lateral construïda amb
pedra petita unida amb morter i el sostre que fa una volta resseguint la roca
de la cova."
En un angle es conserven restes de
pintura de color vermell que formaven part de la decoració i en la paret
frontal part d'un fris amb decoracions florals gravades". En l'actualitat
no en resta cap vestigi.
Cova núm. 2 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Sinònim: Cova de Sant Domènec
Recorregut: 7 m
Desnivell: +1 m
Coordenades (UTM31N
ETRS89): X: 370411
Y: 4593799
Z: 790 m
Situació: Tornem cap a l'ample i empedrat que és el camí d'accés cap a les altres coves.
De seguida trobem Sant Domènec.
Descripció: Té uns 7
m de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 m d'alçada.
Es conserven
uns panys de parets construïts amb morter sorrenc, ha estat emprada com
habitacle, llevat d'algunes pedres el
sòl és pla. La cavitat està enlairada cosa d'un metre sobre el camí. S'observa el
rebaix per encaixar-hi la porta, en aquest punt el sòl és enllosat.
Cova núm. 3 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Sinònim: Cova de Sant Magí, Santa Cova
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N
ETRS89):
X: 370375
Y: 4593806
Z: 790 m
Situació: Situada
a uns 40 m de l'anterior, al final de les escales excavades en la roca i
penjada enmig de la cinglera trobem aquesta cavitat de difícil accés, ja que l'únic
pas és per mitjà dels esmentats graons, la tradició diu que allí hi va viure el
sant durant 30 anys fent penitència, després fou convertida en oratori.
Descripció: D'uns 9 m d'amplada,
uns 4 m de fondària i 3 m. d'alçada. El sòl és pla, en un costat s'observa una paret que tancava el recinte, enmig tant
al sòl com en el sostre hi ha l'arrencada d'una paret, així com un forat, aprofitant la roca,
utilitzat com a fornícula. Gavín (16) l'esmenta com a Santa Susanna i publica una fotografia
on s'aprecien les parets i la porta.
Cova núm. 5 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Recorregut: 3 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370362
Y: 4593809
Z: 790 m
Situació: Tornant
enrere, després de les escales, trobem un corriol a la dreta que s'endinsa pel
bosc, a frec de cinglera, seguint-lo podem veure tres coves més.
La primera que trobem és la que anomenem cova núm. 5.
Descripció: Es tracta d'una caverna d'uns 2 m de fondària, uns
6 d'amplada i uns 3,5
m d'alçada.
Cova núm. 6 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370294
Y: 4593819
Z: 775 m
Situació: Si seguim resseguint la base del cingle, trobem les dues darreres cavitats, (coves núm. 6 i 7) que des del punt de vista espeleològic són les més interessants. Estan situades una al costat de l'altre, en la núm. 6
Descripció:
Hi ha restes de parets a l'entrada i tapant un forat lateral, cosa que ajuda a creure que deuria estar
habitada. En la paret del fons hi ha escrits tres noms amb la data de 1890, pel
tipus de cal·ligrafia creiem que molt bé poden datar d'aquesta època.
Cova núm. 7 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)
Recorregut: 15 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 370300
Y: 4593819
Z: 775 m
Descripció: És de
majors dimensions, té uns 15 m de recorregut i mesura uns 6 m de fondària per
uns 2 d'alçada.
Fort (15) esmenta a més a més les següents ermites desaparegudes
aixoplugades sota balmats:
"Sant Ramon, al mateix cingle, i aprofitant
una altra balma o cova natural, potser engrandida a primeries del segle XVII”
possiblement és alguna de les anteriors.
Sant Vicenç, consta que en 1607 es pretenia
bastir aquesta ermita, segurament
aprofitant una concavitat natural. Avui no s'identifica, la qual cosa fa suposar que no
fou bastida.
"Sant Pere Màrtir. En parla la documentació dels
primers anys del segle XVII, car en 1607 hi havia intenció de bastir-la en una
de les coves del pujol rocós proper al santuari." (3)
Bibliografia
(0) AA
(1871).- "Romería a de San
Martín de la Brufagaña" La Ilustración de Madrid (38):219-220
(1) AMADES,
J (1984).- Costumari Català. Salvat Editores. Barcelona.
(2) AULESIA, A (1883).- "Excursió á La Llacuna, Sant Magí de
Brufaganya y Montagut" Memòria de l'Associació Catalana d'Excursions Científicas
(7):32-43
(3) AYMAMÍ,
G. (2001).- "Els eremitoris
troglodítics de Sant Magí de Brufaganya" VIII Jornades de Literatura Excursionista,
vol. I Arxiu Bibliogràfic de la UEC. Barcelona.
(4)
AYMAMÍ, G. (2004).- "La utilització de les cavitats per l'home des
d'època històrica. El trogloditisme a Catalunya: Estat de la qüestió" Actes
1er Cong. Cat. Espel. pp. 213-227
(5) AYMAMÍ,
G. (2014).- Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de
Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
(6).AYMAMÍ,
G. (2014).- Coves catalanes llegendàries
(7)
AYMAMÍ, G. (2017).- "Las
cuevas y las simas en la Guerra Civil en Cataluña - 1936-1939" Bol. Museo
de la Espel. (20):17-22
(8) BOLÓS,
J (1993).- Catalunya Romànica Vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
(9)
BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.
(1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Núm. 44)
(10) BUSQUETS,
E. (1974).- "Assassinats a la
Brufaganya" a El Correo
Catalán. 15 de setembre.
(11) CASALÉ,
G. (2004).- "Roban piezas de
arte religioso en ermites del Alt Camp y la Conca" a Diari de
Tarragona. 14 de juliol.
(12) CASTELLANOS, J. (1890).- "Excursions per lo Panadés"
Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 13(145-147):242-250
(13)
COLOMINAS, T. (1922).-
"Folk-lore espeleològic" But. Club. Munt. (2):10-13
(14).FERRATÉ,
J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus.
(15) FORT,
E. (1965).- "L’Eremitisme a la
Catalunya Nova" a Studia
Monastica. Abadia de Montserrat.
(16) GAVÍN,
J.M.(1984).- Inventari d’Esglésies: Anoia - Conca de Barberà – Ed. Arxiu
Gavín. Valldoreix.
(17) GURRI,
F. (1991).- "Un santuari i
moltes gestes", a Avui, 28
d’abril.
(18) LLENAS,
R. (1980).- Apunts històrics de la Llacuna. La Llacuna.
(19) MORANT,
J. (1997).- Història i tradició del copatró de Tarragona Sant Magí. "Col·lecció Pau de les Postals" núm. 17. Indústries Gràfiques Gabriel Gibert.
Tarragona.
(20)
PUIG, M. (2009).- "La meva família: Manuel Puig Roca(18) " a l’Enllaç dels
anoiencs. 23 de juliol.
(21) PUIG, G. (1896).-
"Cavernas y Simas de España" Bol. Com. Map. Geol. de España (21)
(22) QUERALT, N. (2016).- "La
ruta maginiana culmina entre l'olor d'alfàbrega" a Diari de Tarragona. 19 d'agost.
(23) RAMON, S. (1980).- "Un
curioso documento de la Brufaganya del año 1528" a Diario Español. 15 d'agost.
(24) RUMBAU, M. (2018).- "Un
any més s'ha celebrat el tradicional Aplec de Sant Magí a la Brufaganya"
a l'Enllaç dels Anoiencs. 20 de setembre.
Han participat:
Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)
Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada