Catalunya Subterrània: Balma del Molí de la Codina (Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Text: Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)

Sinònim: Balma de les Llobateres

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 430097
                Y: 4646808
                Z: 705 m
Situació:

A poc més d'un quilòmetre i mig al SW de Sant Bartomeu del Grau, al bell mig de la riera de les Llobateres, aigües avall del molí de la Codina.

Per arribar-hi, sortirem de Sant Bartomeu del Grau per la carretera direcció nord. Al poc surt per l'esquerra una carretera secundària. La seguirem poc més d'un quilòmetre per a deixar-la just en un marcat revolt a la dreta, del cantó esquerre del qual surt una pista. La seguirem cosa de 400 m per a deixar el cotxe just abans d'una masia. Aquí surt un camí que creua la riera per a continuar paral·lela a ella pel vessant esquerre. Seguirem les marques d'un camí d'interès local. Passarem pel molí de la Codina. Més endavant el camí comença a fer unes marrades descendents per anar a buscar el fons de la riera, que aquí s'intueix enclotada. Abans d'arribar al fons, surt per la dreta un corriol amb un cartell indicador de les balmes que, al poc, ens situarà a la cavitat.

Descripció

Gran balma excavada a la base d'un estrat calcari per on es precipita la riera de les Llobateres. El retrocés erosiu del torrent ha generat una morfologia de circ, de manera que la balma s'adapta a ella tot adquirint una forma de ferradura, amb la branca nord més llarga que la sud. El torrent supera la balma formant un salt d'aigua aeri a la base del qual hi ha un toll d'uns 15 m de diàmetre.

La balma té un desenvolupament de 211 m, amb una fondària màxima de l'ordre dels 16 m, en general de bona alçada. La branca nord és més regular i transitable, mentre que la sud presenta un terra amb fort pendent i amb grans blocs entre els quals creix una vegetació exuberant.

Observació

Popularment, la cavitat és coneguda en plural, "balmes del Molí de la Codina" o, senzillament "balmes del Molí". Les seves grans mides i els diferents ambients que s'hi formen poden haver propiciat la denominació en plural, però en realitat es tracta d'una única balma sense cap solució de discontinuïtat.