Partirem de Sant Llorenç de Morunys per la carretera L-4241 cap a Berga.
Seguirem la carretera que puja a Montcalb. Un cop passat Sisquer ens desviarem
per l'esquerra, al veïnat de cal Vall-llonga, Perilló i la Perera, i
continuarem baixant fins al riu mateix de Valls. Aparcarem al lloc més adient,
al costat de la resclosa del segon pantà, en el riu de Valls.
A uns 400 m abans d'arribar a la presa, per sobre el camí, trobarem la balma
dels Ternals. Està situada sota mateix d'un esperó de roca rodona amb un accés
relativament fàcil pujant en diagonal pel mig del
bosc. Es tracta d'una petita balma gens d'interès espeleològic. És de petites
dimensions i s'ha de grimpar per entrar-hi. El més interessant és que la seva
situació domina sobre el riu de Valls, en aquest tram de riu.
Riu avall, seguint el camí pel costat del riu, uns 500 m aproximadament, coincidint
amb un caminet, per l'esquerra, abandonat, que puja pel mig del bosc en
direcció est. El camí es converteix en corriol i passa entre antics camps de
conreu, actualment abandonats, fins a sota unes roques.
Aquí trobarem la balma dels Segarra, descrita al corriol núm. 134.
Situats un altre cop al camí forestal, un cop feta la visita a la balma anterior,
a l'altra banda de riu trobarem l'espluga del Riu de Valls, al peu d'un alt
cingle, visible des de la balma dels Ternals.
És una llarga espluga de més de 30 m de llarg per 14 de profunditat en el seu
punt més profund i una alçada mitjana de 6 m, orientada a l'est. En la part del
mig és on l'espluga entra més fondo. També hi salta l'aigua de pluja formant
una petita tolla amb concrecions calcàries. En la part més al sud, el nivell
puja i trobem grans blocs de roca caiguts. Alguns s'han aprofitat per fer-hi un
habitacle senzill de pedra seca, del qual avui dia encara es poden veure les
restes. Algunes parts de la paret són negres de sutja i en el sostre està ple
de nius d'orenetes.
Tornarem a la presa i seguirem la ruta del pont Quebradís, en direcció nord,
darrere la roca mateixa i, a peu de la presa, veurem la gran balma de
les Pintes que es va fer servir per fer formigonat en la construcció de la
presa. Té una llargada d'uns 100 m per una profunditat mitjana de 10 m i una
alçada màxima de 20 m. Encara trobarem la rampa de pedra.
Continuarem pel camí passant pel costat de la font de la Fam, que regalima
aigua de les roques, fins que el camí s'acaba. Seguirem per un corriol pel mig
del bosc fins a arribar a la llera del riu mateix. Uns metres més endavant
veurem una escala per pujar. A partir d'aquí el corriol passa penjat entre la
paret del cingle i el riu, on en algun punt haurem d'agafar-nos amb les mans
per anar progressant i gràcies a uns passamans de corda i cadenes que ens
ajudaran en els llocs més perillosos. Travessarem el torrent fondo a gual.
Un cop a sobre el Pont Quebradís, «meravella natural per excel·lència», baixarem
per l'esquerra, ajudats d'un passamà de corda per superar un pas relliscós, i
acabarem de baixar a la sortida del pont que travessa les aigües del riu de
Valls. A sobre el pont, al vessant dret, hi ha la cova del Pont Quebradís, de
poc recorregut però plena de formacions litogèniques, que acaba en un petit i
estret pou que comunica amb riu mateix.
Seguirem ara pel vessant dret del riu de Valls, en sentit contrari al que
hem pujat, passant per un corriol per la costa, entremig de la vegetació, que
ens ajudarà per aguantar l'equilibri.
Un cop travessat el torrent de Canallonga, el corriol comença a pujar fins
que passarem per la balma de Canallonga, davant el torrent Fondo, a l'altre
vessant del riu. Es tracta d'una petita balma de sostre inclinat amb unes
petites alzineres que han d'estar tombades cap a fora buscant la llum arran de
sostre.
La ruta ara planeja i molt suaument anirà guanyant alçada, baixant per travessar
els torrents i pujant per arribar a la carena.
Passarem pel costat de la balma de l'Agulla, de petites dimensions, de
sostre baix i poca profunditat amb un terra inclinat amb blocs caiguts.
Continuarem i quan arribem a les envistes de la presa, la ruta es fa més ampla
i a peu de cingle veurem
la balma de Cints.
El sostre és bastant alt, allargat i poc profund,
suficient per aixoplugar-se, bastant fumat de color negre. Té un gran bloc
caigut, situat al mig, amb una vegetació abundant. A la paret del fons, més a l'est,
l'aigua s'hi filtra i ha format una esquerda que puja amunt i que va debilitant
el sostre.
Balma de Canallonga (Gòsol, Berguedà)
Espeleometria: 20 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 392364
Y: 4669796
Z: 1072 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: La trobarem al peu de la rua
que puja del pont Quebradís i va fins a la Torre de la Corriu. Un cop travessat
el torrent de Canalllonga, a pocs metres més al sud la trobarem dissimulada per
alzineres tombades que estan obligades a sortir de la balma per créixer.
Descripció: Té una planta de 14 m de
llargada per 6 m de profunditat amb una alçada exterior de 6 m. Té un molt bon
punt d'observació de la vall del riu de Valls i del torrent Fondo.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Balma de Cints (Guixers, Solsonès)
Espeleometria: 30 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 391818
Y: 4669327
Z: 1093 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: Situat al vessant dret del riu
de Valls. Davant seu hi passa la rua que va de la Torre de la Corriu fins al
Pont Quebradís. Està al nord de la balma dels Printers.
Descripció: Té uns 25 m de llarg, 6 m de fons
per 4 m d'alçada mitjana. Té un gran bloc caigut, situat al mig, amb una
vegetació abundant amb algun om. En la paret del fons, més a l'est, l'aigua si
filtra i ha format una esquerda que puja amunt i va debilitant el sostre. Té
una gran visió sobre el riu de Valls. A sota mateix podrem veure el pantà i la
balma dels Printers. El sostre està bastant fumat, de color negre i a terra hi
ha bastant vegetació cap a la banda del cingle, tapant la visibilitat. En la
banda oest de la balma, veiem la gran tàpia del cingle de Sant Llobre.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Balma de l'Agulla (Guixers, Solsonès)
Espeleometria: 20 m de recorregut
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 392190
Y: 4669547
Z: 1091 m
Terreny: Conglomerat
Situació: Al vessant dret del riu de
Valls. La rua que va del pont Quebradís a la Torre de la Corriu, que travessa
pel torrent de Vilaciceres, i passa pel davant, una mica desapercebuda. A la
banda est, a sota del cingle hi ha una agulla petita, en la mateixa vessant del
riu.
Descripció: Es tracta una petita balma de
14 m de llargada, 5 m de profunditat amb 2 m l'alçada mitjana. Destacarem el
sostre bastant pla ennegrit i la paret del fons amb petites surgències d'aigua
que li dóna una mica de contrast amb la resta de color de les parets. Al mig
del terra hi ha un petit despreniment del sostre.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Balma dels Printers (Guixers, Solsonès)
Sinònim: Balma de les Pintes
Espeleometria: 100 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 391800
Y: 4669135
Z: 990 m
Terreny: Conglomerat massiu.
Situació: Al costat mateix del camí
forestal i 2ª presa del riu de Valls.
Descripció: Es tracta d'una llarga balma al
peu del camí i es va aprofitar per preparar el formigó per fer la segona presa
del riu de Valls. Actualment encara trobarem la rampa que servia per carregar
la grava. És una alta balma, d'uns 15 m de profunditat al llarg de quasi tota
la paret.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Balma dels Ternals (Guixers, Solsonès)
Espeleometria: 12 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 391680
Y: 4668766
Z: 1053 m
Terreny: Conglomerat massiu amb
paleocanals d'arenisca.
Situació: A sobre el camí forestal que
baixa del veïnat de la Vall-llonga, la Perera i el Perillo fins a la segona
presa del riu de Valls. Situada al peu del cingle que baixa per una carena del
serrat de la Palla.
Descripció: És una balma petita ficada
dintre una llarga balma que dóna la volta al cingle. Per entrar-hi s'ha de
grimpar uns dos metres amb dificultat. A l'interior hi ha una planta rodona d'uns
4 m de diàmetre per un metre d'alçada de mitjana. En el centre goteja aigua
formant una ampla estalagmita de poca alçada. Aquesta balma està situada en un
punt de molt bona observació de la vall del Riu.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Cova del Pont Quebradís (Gósol, Berguedà)
Espeleometria: 20 m aproximadament.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 392404
Y: 4670270
Z: 1030 m
Terreny: Pedra tosca o travertins.
Situació: A uns 50 m aproximadament al
sud-oest des del mig del pont Quebradís mateix. Pel corriol que es baixa a la
sortida del pont Quebradís, a pocs metres que comença a baixar, amb molta
precaució per sota nostre trobarem l'entrada.
Descripció: cova formada en el mateix pont
Quebradís, format de pedra tosca. Té poc recorregut però ple de espeleotemes
que acaba en un petit i estret pou que
comunica al riu mateix.
Bibliografia: Llibre l'Alt Solsonès, rases i
cims, nº 111, ruta nº 26 camins del pont Quebradís. Revista "Corriol nº
166" del Centre Excursionista del Solsonès.
Espluga del Riu de Valls (Guixers, Solsonès)
Espeleometria: 80 m de recorregut.
Coordenades (UTM ETRS89):
X: 391515
Y: 4668766
Z: 1053 m
Terreny: conglomerats amb paleocanals d'arenisca.
Situació: Vessant dret del riu de Valls mig
quilòmetre lineals, riu avall des de la 2ª presa del riu de Valls. Per
arribar-hi tindrem l'inconvenient de creuar el riu pel lloc més adient amb molta
precaució per la força del riu i les tolles fondes. Un cop travessat buscarem
una alta cinglera amb una gran visera que amaga la llarga balma.
Descripció: Té una planta de 50 m de llarg
per uns 15 m de promig de fonda. Té una gran visera, fins a uns 20 m d'alçada.
A l'estiu les orenetes aprofiten a nidificar-hi. En la part més meridional el
terreny puja d'alçada i trobarem encara les restes d'una paret de pedra seca,
que en algun temps havia servit d'habitatge. En el mig de l'espluga encara
podrem veure les restes de calç a terra que delaten un petit salt d'aigua.
També observarem alguns blocs de roca caiguda del sostre repartits per terra.
Toponímia: En alguna ocasió aquest poc freqüent topònim de Cabradís ha estat traduït per Quebradís (potser amb la bona intenció, encara que pot reeixida, de donar un significat semblant a trencadís).
ResponEliminaConsultada l'extraordinària obra de Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. III, ens dóna la següent etimologia: “Del llatí CAPR-ARICIUM, que deriva de CAPRA 'cabra', amb dissimilació, aplicat a un engorjat on només passen les cabres”.
*)Extret d'EspeleoÍndex (El Pont Cabradís).
F.Rubinat
La toponímia deu ser "Quebradís" però aquí al Solsonès també he vist escrit "Cabradís",
ResponEliminacrec que les dues seriant correctes.