Crònica d'una visita a la serra de Lleràs (II): Descobriment de noves galeries a l'espluga Llorna (Tremp, Pallars Jussà)

Galeria de l'Entrada Inferior

Text: Enric Porcel i Caro (G.E. Badalona)

Climàtica i Bioespeleologia: Joan Pallisé i Coflent (GIEM/SIS)

Fotografies: Joan Pallisé (GIEM/SIS), Enric Porcel i Emilia Doña (GEB)

Tal com explicàvem a l'anterior post, l'endemà ens vam acostar a veure si trobàvem l'espluga Llorna. Per la mateixa pista que anava a l'Esplugafreda, ens vam desviar a l'esquerra per anar cap a El Castellet, passat aquest i direcció a l'Espluga de Serra hi trobem la font dels Capellans, i efectivament, ja des de la font es veu la gran boca de la cavitat i amb les dades de l'antiga fitxa anem sense problemes a la cova.

Espluga Llorna (Tremp, Pallars Jussà)

Situació

Tm: Tremp (Pallars Jussà)

Lloc: Espluga de Serra. Els Graus. Serrat La Tenda.

Coordenades:   UTM    ETRS89 

Boca superior:    322530,4682782  Altitud: 1456 m

Boca inferior:     322476,4682677  Altitud: 1424 m

Espeleometria: Recorregut: 221 m

                        Desnivell:  -33,50 m

Accés

L'accés recomanat es fa des del nucli d'Espluga de Serra, al que s'accedeix per una estreta carretera asfaltada que surt del km 104 de la N-230, passat el poble d'Orrit, si venim del sud.

Sortirem de l'Espluga de Serra direcció a El Castellet, la via continua asfaltada, i a uns 400 metres, trobarem sense dificultat la font dels Capellans a la nostra esquerra. Indret on deixarem el vehicle. Des d'ací ja albirem la boca inferior de la cova. Som al Serrat La Tenda.

Darrere de la font anirem pels Graus, començarem una suau pujada pel mig del bosc, i per la dreta hidrogràfica del barranc de Llavaner, arribarem a uns camps abandonats, que anirem travessant cap a la dreta. Acabats aquests,  trobarem un coster i una canal situada sota la gran entrada de la cova, pugem per la canal i fem un últim tram de pujada fins a arribar a l'espluga Llorna. Uns quaranta minuts de trajecte.

L'accés a la boca superior es fa per l'esquerra. Si bé també ho vam fer, no és gaire recomanable, ja que te llocs exposats i es triga força.

 

Font dels Capellans

Tot l'equip a la canal d'accés a la cova

Ramon arribant a l'espluga

Panoràmica des de la boca inferior

Boca inferior de la cavitat

Els dos capitans

Descripció

Ens trobem davant d'una boca gran d'11 metres d'alçada i 8,50 metres d'amplada, orientada al SO.
A la dreta i penjada veiem altra boca, a la mateixa diàclasi, que queda pendent d'explorar, ja que no portem estris d'escalada.

El primer que observem, és una paret de pedra seca que ens indica la funció de cleda de la primera galeria que transitem, amplia, lluminosa, amb unes dimensions constants de 10 metres d'amplada i una alçada que va baixant progressivament fins als 3 metres. Aquesta galeria d'entrada té un recorregut de 66 metres. Al cap de poc veiem una gran excavació de furtius.

Seguidament la galeria es torna ascendent amb una interessant colada, a la dreta trobem una estalagmita de bones dimensions. Als 20 metres arribem a una sala, aquí el sostre arriba fins als 5,50 metres, a la nostra esquerra hi ha una gran formació/colada i una alçada de sostre de 7,50 metres. Trobem una petita galeria de 6 metres, molt concrecionada però sense continuació. Seguint la galeria principal uns 8 metres més, l'alçada és de 6,30 m i l'amplada d’uns 10 metres. A l'esquerra trobem una petita galeria descendent de 7,50 metres de recorregut, i per on es podria continuar fent una mica de desobstrucció. A la dreta albirem una curiosa colada que seria interessant escalar en properes visites, ja que sembla que tingui continuació.
Seguim ascendint per una galeria de 3 metres d'alçada i 5 metres d'amplada durant 27 metres fins a arribar a una sala circular d’uns 6 metres de diàmetre amb una xemeneia a la seva dreta, l'alçada és de 4,20 metres.
Continuem 8 metres més fins a arribar a altra sala circular, anomenada per nosaltres Sala Cerimonial i dels Banquets. És la sala més curiosa i intrigant de tota la cavitat, està plena de sots amb ossos d'animals, sala molt polsosa amb un sostre de 7 metres d'alçada, a la dreta altra colada sembla susceptible de ser escalada. Aquesta sala és la considerada terminus, a les topografies anteriors de la SIE de Barcelona, encara que ja dibuixaven una incipient gatera a l'extrem NE.
Un corrent d'aire provinent d'aquesta gatera ens va fer treure pedres fins a obrir una obertura practicable, que va resultar ser una gatera ascendent d'uns 10 metres de recorregut. Aquest petit corredor va a sortir, per un forat d'1 x 0,50 metres, al terra d'una galeria força amplia que dóna a l'exterior.
Aquesta galeria és de 23 metres de recorregut, i el sostre comença a la gatera i va pujant fins a la boca on arriba als 5 metres d'alçada. Aquesta boca superior té uns 5 metres d'amplada, i a la dreta una petita xemeneia ascendent, per on es veu una possible continuació aplicant tècniques d'escalada.

 

Gatera final a mitja desosbtrucció

Treient terra a la gatera

Entrada a la gatera

Joan i Jordi a la boca superior

Galeria de la boca superior, el llum més baix és per on surt la 
gatera que es va desobstruir

Història

Cavitat emblemàtica i coneguda pels habitants de la contrada des de temps immemorials.
Citada molt breument al "Catalech Espeleologich de Catalunya" amb una breu nota a l'apèndix (1):

Espluga Liorna. 313)—COVA D'ESPLUGA D'ESCORÁ.- A mitja hora al SE. del poble”

La cita esdevé força enigmàtica i no estem del tot segurs de que es tracti de la mateixa cova, doncs tracta el terme "Espluga Liorna" com si fos el terme municipal, i el nom de la cova: Espluga d'Escorà. Per una banda, entenem que Liorna és Llorna, ja que a la època aquest error tipogràfic es donava sovint, la resta es ens incomprensible.

A la contrada s'explica una llegenda que ve a dir:

"Diu la llegenda que en aquesta cova van viure els primers pobladors d'Espluga de Serra que amb el temps van anar baixant fins construir el poble, allà on se situa actualment. També diu que era refugi pels pobladors de la vall, en el temps dels sarraïns, que venien a fer incursions per aquestes terres, a l'edat mitjana".

La primera resenya espeleològica amb topografia inclosa és obra de la SIE, l’exploració la van fer al 1966:

"Esta cavidad esta formada prácticamente por una sola galería de dirección SE-NW, de grandes dimensiones, siendo utilizada como refugio de ganado, a juzgar por la gruesa capa de excrementos que cubren su suelo, pasando lentamente de los 17 mts. de altura de la boca a unos 3 mts., una vez recorridos 40 mts., donde la galería asciende en fuerte rampa, ganado anchura hasta formar una sala de 25 mts. de anchura por unos 14 de altura, prosiguiendo la galería en rampa más suave, hasta la pequeña sala final, de baja altura, donde la cavidad tiene su fin en una corta "gatera"(2).  

En aquesta exploració li assignen a la cova 185 metres de recorregut.

Més tard, al 1973, es donen a conèixer troballes de ceràmica, i una topografia més detallada de X. Tomás i E. Grego (3).

També al 2006 es fa la fitxa arqueològica i la cavitat entra a formar part del Patrimoni Arqueològic de Catalunya:

Tipus de jaciment: 02.01.01.01.-Cova natural d'habitació sense estructures
Cronologia: -1200 / -650 / 07.03.-Bronze Final /(4).

Cala clandestina

Emília sortint de la sala Cerimonial

Sortint per la boca inferior

Climàtica i Bioespeleologia

Fauna: una desena d'exemplars del coleòpter Stygiophyes latebricola  (aquesta és la seva localitat típica) i un opilió força interessant.

Dades climàtiques: Temp. ext. davant la boca inferior de la cavitat a les 11 h. 22,5ºC; a l'interior de la cavitat 11ºC. D'antuvi la cavitat ens semblava més freda del que correspondria a la seva latitud i situació geogràfica, si bé no coneixíem encara la segona boca i en conseqüència el sistema de circulació d'aire estiuenc descendent des de la boca més septentrional (N o NW) a la boca SW  que podria originar aquesta diferència de dos, tres graus de temperatura.  

Participants

Joan Pallisé (GIEM/SIS), Enric Porcel, Ramon Sendra, Emilia Doña i Jordi Llorca (GEB)

Bibliografia

(1) Font, N. (1897).- "Catalech Espeleològich de Catalunya" Apèndix. Pp. 320. Butlletí del C.E.C. núm 35.
(2) FOLCH, M.; VICTORIA, J.MN.; FERRO, A. (1967).- "El Karst de la Sierra de Lleras” Espeleosie (1):16-21.
(3) TOMÀS, X. (1973).- "Descripción y estudio de los fragmentos cerámicos hallados en la cueva Espluga Llorna" Espeleosie (14):35-45. SIE-CEA. Barcelona.
(4) AA (2006).- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.