Avencs d'en Pasant i de les Aranyes Roges (Begues, Baix Llobregat)

Seguint a la revisió d'algunes cavitats, toca aquesta vegada una visita al conegut avenc d'en Pasant.

Pel seu fàcil accés, és un avenc prou conegut i visitat i molt utilitzat per a cursets. Fou explorat per primera vegada pel GES-CEM, millor que ens ho expliqui un dels primers exploradors, en Lluís Muntan (4):

"L'avenc Rafel Pasant (que no Passant) ens el va ensenyar un pastor, que voltava amb el seu Ramat de cabres pel Campgràs, el dia 17 de juny de 1954.
Hi vàrem anar (Compta, Muntan i Subietas) a veure-lo i vam baixar el primer pou, sondejant el segon.
El cap de setmana següent, En Gazulla, en Guillamón, en Pasant, en Riera i en Muntan van anar al Campgràs amb l'intenció de fer la seva exploració.
Era el cap de setmana entre sant Joan i Sant Pere.
Un cop feta l’exploració, en Guillamon que tocava el piano al club "De Siete a Nueve" a les galeries Maldà i en Gazulla vàren tornar a Barcelona. Els altres tres van decidir anar a passar la nit i el dia següent a la platja.
Vàrem baixar per la Pleta i la Serra dels Pins a Garraf i d'allí, tot seguint la via del tren vam anar a la cala Morisca.
L'endemà, en Rafel Pasant es va ofegar.
Es per aixó que li vàrem dedicar l'avenc que haviem explorat un dia abans."

D'aquesta cavitat existeixen dues topografies, una realitzada per Salvador Vives (1), que l'hi assigna un desnivell de -32 m i una segona, realitzada per Lluís Muntan (2) que l'hi dóna -31 m.
Durant una primera visita, realitzem la topografia, i un cop passades les dades ens dóna un desnivell de -34,5. Davant del dubte, realitzem una segona visita de comprovació, a la vegada que millorem el dibuix de l'avenc. El resultat és el mateix: un desnivell de -34,5 m.

També hem aprofitat la primera sortida per a realitzar una nova topografia de l'avenc de les Aranyes Roges. Aquesta cavitat fou localitzada pel Grup Geogràfic de Gràcia a la dècada dels 70, sense que puguem precisar més.

Com que no es va publicar cap notícia de la cavitat, va passar totalment desapercebuda i no va ser fins al 2004 que fou relocalitzada pel GES-CMB, que van facilitar les dades de situació a l'ERE-CEC, que va realitzar la topografia l'abril de 2015 (3).
A principis del 2014 fou localitzada per l'Espeleo Club de Gràcia, que va realitzar tasques de desobstrucció, que es van abandonar per falta de perspectives de continuació.
Els primers exploradors no van donar cap nom a la cavitat, i va ser el GES-CMB els que donares aquest nom a la cavitat.

Avenc d'en Passant (Begues, Baix Llobregat)

Desnivell: -34,5 m

Recorregut: 55 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
        X: 408478 
        Y: 4570838 
        Z: 467 m 
Terreny: Calcàries. 
Història: Primera exploració GES-CMB (1954). 

Situació: Des de l'aparcament del pla de Querol seguirem per la carretera en direcció al pla de Campgràs. Just en el punt que s'uneixen els dos accessos, trobem a l'esquerra un camí que en uns 200 m ens portarà a l'avenc, passant per una característica dolina. 

Descripció: Comunica a l'exterior per mitjà de dues boques, una superior d'uns 30 cm de diàmetre i una inferior d'1,4 per 1,5 m. L'entrada superior dóna a un únic pou de 33 m que ens porta fins al fons de la cavitat. Entrant per la boca inferior, la més utilitzada, trobem un pou de 6 m que ens deixa en una saleta. El terra, en fort pendent ens porta fins a un segon pou, de 21,6 que és part del P.33  de la boca superior. La planta té unes mides de 10 per 4 m.

Tota la cavitat està recoberta per un important procés quimiolitogènic.

Avenc de les Aranyes Roges (Begues, Baix Llobregat)

Desnivell: -5 m 
Recorregut: 7 m 
Coordenades (UTM31N ETRS89):
        X: 408455 
        Y: 4570897 
        Z: 457 m 
Terreny: Calcàries 
Història: Primera exploració GGG la dècada de 1970. 
Situació: Des de l'avenc d'en Pasant seguirem en direcció N, cap al fondo de Valgrassa. Trobarem l'avenc, envoltat per vegetació pocs metres per sobre de la llera. 
Descripció: Per una boca entre blocs no gaire gran baixem 1,6 m fins a una acumulació de blocs. Aquí un estret pas ens permet davallar 3 m més fins al fons de la cavitat, d'1,8 per 1 m.

Bibliografia 

(1) VIVES, S. (1972).- "Topografies subterrànies al C.E. de Terrassa" Com. II Simp. Espel. (Topografia) 

(2) BORRÀS, J. (1973).- Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf I (Topografia)
(3) www.espeleoindex.com
(4) www.garrafblog.blogspot.com.es

Han participat:
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)