Presentem la fitxa d'una gran
cavitat de Catalunya, malauradament desapareguda per l'acció d'una de les
moltes pedreres del massís de Garraf.
El nostre company Joaquim
Guillén va poder fer una única exploració en solitari i molt amablement ens ha
facilitat la fitxa i la topografia. Gràcies.
.bmp)
Desnivell: -120 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 411405
Y: 4571045
Z: 330 m
Terreny: Calcàries
cretàciques
Història: Primera exploració Joaquim Guillén (ECG) en 2006. Es realitza una única exploració en la que se'n obté un croquis i unes dades bàsiques. La inestabilitat de la capçalera i les següents voladures, cada cop més properes a la cavitat, no van permetre major precisió descriptiva.
Història: Primera exploració Joaquim Guillén (ECG) en 2006. Es realitza una única exploració en la que se'n obté un croquis i unes dades bàsiques. La inestabilitat de la capçalera i les següents voladures, cada cop més properes a la cavitat, no van permetre major precisió descriptiva.
Situació: La cavitat va
aparèixer en el front de la pedrera del Corral d'en Bruach (Gavà), que és
paral·lel al torrent de Canal Negre. La boca estava en el marge sud-est del Pla
de les Basses, i a 100 m a l'esquerra de la confluència de dos torrents
tributaris del de Canal Negre. Dins del que actualment és el perímetre d'explotació
de la pedrera. Va desaparèixer en diverses fases d'explotació l'any 2003 i en
una ampliació els anys 2006 i 2007.
Descripció: No hi han
dades exactes de les característiques dels primers 20 m. Aquesta zona de la
cavitat va desaparèixer en procedir a l'obertura de la pedrera. És probable que
la boca no tingués dimensions importants ni que estigués en el fons de cap dolina,
sinó que passaria desapercebuda en el rascler superficial, i estaria totalment reblerta.
A partir dels 20 m es succeïa una intricada connexió de pous de curt desenvolupament.
Estaven reblerts de blocs de dimensions mètriques i entre ells hi havien
importants dipòsits d'argiles de descalcificació que conservaven un interessant
registre fòssil pliopleistocè. Aquesta part caòtica estava recolzada sobre una
fractura que tenia una inclinació de entre 70º i 50º. Es desenvolupava en una
longitud aproximada de 20-30 m seguint la direcció NE-SO de la fractura i
atenyia la fondària de 50 m. A partir d'aquesta cota, i un cop travessada la
fractura, l'aspecte de la cavitat passava a ser totalment vertical. Un gran pou
d'uns 80 m assolia la fondària màxima. A 20 m de la seva base s'havia de
superar una cornisa de blocs, tot seguint la direcció d'una diàclasi i una
estretor fins a recuperar la vertical i descendir els darrers 10 m. Un segon
pou, menys profund, connectava amb el anterior a mitja alçada a través d'una
finestra i un estret meandre inferior. Al seu cop, els darrers pous de la zona
caòtica connectaven a la capçalera d'aquest segon pou.
Dades: J. Guillén
.bmp)
Bibliografia:
DAURA, J.; SANZ, M.; GUILLÉN, J. (2007-2009).- "Memòria
de la intervenció arqueològica en els sediments procedents de la pedrera del
Corral d'en Bruach". Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia
i Paleontologia. 67 p. (+ inventari dels materials).
GUILLÉN, J. (2010).- "Canal Negre 1, un jaciment
càrstic de vertebrats del Miocè, Pliocè i Pleistocè de Catalunya"
Exploracions (19): 7-87.