Avenc del Canal Negre (Gavà, Baix Llobregat)

Presentem la fitxa d'una gran cavitat de Catalunya, malauradament desapareguda per l'acció d'una de les moltes pedreres del massís de Garraf.

El nostre company Joaquim Guillén va poder fer una única exploració en solitari i molt amablement ens ha facilitat la fitxa i la topografia. Gràcies.

Desnivell: -120 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 411405

                Y: 4571045

                Z: 330 m

Terreny: Calcàries cretàciques 
Història: Primera exploració Joaquim Guillén (ECG) en 2006. Es realitza una única exploració en la que se'n obté un croquis i unes dades bàsiques. La inestabilitat de la capçalera i les següents voladures, cada cop més properes a la cavitat, no van permetre major precisió descriptiva.

Situació: La cavitat va aparèixer en el front de la pedrera del Corral d'en Bruach (Gavà), que és paral·lel al torrent de Canal Negre. La boca estava en el marge sud-est del Pla de les Basses, i a 100 m a l'esquerra de la confluència de dos torrents tributaris del de Canal Negre. Dins del que actualment és el perímetre d'explotació de la pedrera. Va desaparèixer en diverses fases d'explotació l'any 2003 i en una ampliació els anys 2006 i 2007.

Descripció: No hi han dades exactes de les característiques dels primers 20 m. Aquesta zona de la cavitat va desaparèixer en procedir a l'obertura de la pedrera. És probable que la boca no tingués dimensions importants ni que estigués en el fons de cap dolina, sinó que passaria desapercebuda en el rascler superficial, i estaria totalment reblerta. A partir dels 20 m es succeïa una intricada connexió de pous de curt desenvolupament. Estaven reblerts de blocs de dimensions mètriques i entre ells hi havien importants dipòsits d'argiles de descalcificació que conservaven un interessant registre fòssil pliopleistocè. Aquesta part caòtica estava recolzada sobre una fractura que tenia una inclinació de entre 70º i 50º. Es desenvolupava en una longitud aproximada de 20-30 m seguint la direcció NE-SO de la fractura i atenyia la fondària de 50 m. A partir d'aquesta cota, i un cop travessada la fractura, l'aspecte de la cavitat passava a ser totalment vertical. Un gran pou d'uns 80 m assolia la fondària màxima. A 20 m de la seva base s'havia de superar una cornisa de blocs, tot seguint la direcció d'una diàclasi i una estretor fins a recuperar la vertical i descendir els darrers 10 m. Un segon pou, menys profund, connectava amb el anterior a mitja alçada a través d'una finestra i un estret meandre inferior. Al seu cop, els darrers pous de la zona caòtica connectaven a la capçalera d'aquest segon pou.

Dades: J. Guillén

Bibliografia:

DAURA, J.; SANZ, M.; GUILLÉN, J. (2007-2009).- "Memòria de la intervenció arqueològica en els sediments procedents de la pedrera del Corral d'en Bruach". Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 67 p. (+ inventari dels materials).

GUILLÉN, J. (2010).- "Canal Negre 1, un jaciment càrstic de vertebrats del Miocè, Pliocè i Pleistocè de Catalunya" Exploracions (19): 7-87.