L'avenc d'Ordal (Subirats, Alt Penedès)

 

Pel seu fàcil accés, la cavitat és coneguda de temps immemorials. La primera cita espeleològica la trobem al Cagtàlech Espeleològich de Catalunya, de Norbert Font (1), que la cita simplement com "l'avench" Tot i que no cita la font de les dades, cal suposar que l'hi foren aportades per March Mir.

FONT i SAGUÉ, Norbert (1897).- "Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (29):197-202

Subirats. 186) — L'Avench. — Cavitat de grans dimensions situada en la propietat de can Ros. Son fons està tapat pels esfondraments.

ITINER. Sant Sadurní, estació; camins vehinals. — TER. G. Cretaci Aptense.

El mateix any, Norbert Font realitza la primera exploració espeleològica, que publicarà al diari La Renaixensa (2). Al principi de l'article no dóna cap nom, però més endavant l'anomena avenc de ca'n Ros, nom d'una masia situada a poc més d'1 km a l'Oest.

En aquesta publicació també cita una altra cavitat: L'Espirall de l'avenc, de la que actualment no tenim cap dada i que no hem pogut localitzar.

Aquest article ha passat desapercebut dins l'àmbit espeleològic, tot i que hi ha una ressenya publicada per l'amic Paco Miret a l'any 2009 (aquí), de manera que s'atribueix erròniament la primera exploració a la realitzada per la SIE-CEA i GEP-AEP l'any 1972, que publica la primera topografia a la revista EspeleoSie (3).

FONT, N. (1897).- "Sota Terra. Escursió espeleológiva a las serras de ca 'n Ros" La Renaixensa (7245):1527-1530

En la desgraciada Espanya, totas las empresas en bé de la ciencia ó en bé dels particulars, no poden comptar ab cap mena de protecció per part del gobern central, y gracias encara que las Diputacions s' hi interessin una mica ab tot y 'ls migrats recursos ab que comptan. Ben al revés de lo que passa á Alemanya y Fransa hont, referintnos sols á la Espeleología, M. Martel es subvencionat espléndidament. Pero no cal desanimarse, puig lo que no 's puga fer ab un any procurarém ferho ab dos ó tres, y ademes tením la sort de que la Diputació de Barcelona es sens dupte entre totas las d' Espanya, la que mes s' interessa per totas las cuestions ó problemas que pugan resultar en benefici del Comú. Donats aquestos antecedents, no dupto que 'l dia que sabrá 'ls nostres travalls y resultats práctichs y positius ja obtinguts, y 'l gran nombre dels que's poden obtindre, sobretot en favor de la agricultura, aquest dia 'ns concedirá una subvenció pera poguer comprar material apropósit é instruments pera fer las observacions. Quan será aixó no ho sé, pero 'm crech que travallant ab constancia podrém conseguirho aviat.

No obstant y la falta de material apropósit y de tota protecció tant oficial com particular, podém estar satisfets dels travalls é investigacions fets durant los tres mesos d' istiu, puig s' han recullit molts datos interessants per la ciencia espeleológica catalana y está ja preparat lo terreno pera 'l dia en que poguém comptar ab aquell.

Ademes de las escursions ja descritas en articles anteriors n' he fetas moltas altras d' interessants que ja aniré publicant, especialment á la Banco, Barbotas y singles de Berti y 'l resultat de totas las verificadas en lo Plá d' Ardenya y serras de Vallirana que 's publicará ab lo títol de «Teoría de la font d'Armena, (Vallirana)». Aquesta será interessant per la importancia y trascendencia del descubriment, anant també acompanyada d' un plano.

Avuy sols pretench ressenyar una esploració aislada deixant las anteriors pera millor ocasió. A primers de Septembre, trobantme á Sant Sadurní de Noya, vaig anar junt ab lo distingit agricultor é íntim amich meu en March Mir á las serras de «Ca 'n Ros», terme de Subirats, á fí d' inspeccionar l' Avench, l' Espirall del Avench y una rocassa que ressona al passarhi per sobre.

Respecte al Avench, me digué 'l senyor Mir que entre 'Is papers dels seus antepassats hi havía trobat la relació, feta per un d' elLs, d' una esploració al esmentat avench. Diu que hi trobaren unas grans salas y que sentiren un soroll d' aygua que 'ls espantá y 'ls feu recular; pero avans volgué enjegar la pistola de pedra que portava y á la seva detonado aparegué un núvol de grossas ratas pinyadas que 'ls feu fugir mes que depressa. Avans d' admetre com á certs tots los detalls d' esploracions de covas fets per gent del poblé ó poch acostumada als fenómenos y maravellas de sota térra, s' ha d' anar ab molt cuydado, rebutjant sempre las exageracions fillas d' una imaginació calenta. L' antepassat del senyor Mir, crech qu' era 'l besavi, diu que sentí una forta remor d' aygua. No vull negar aquest fet perqué no tinch datos, pero crech mes probable que dita remor fou produhida per l' aleteig de las numerosas ratas-pinyadas que després vegeren, puig realment quan aquestas son en gran número y poden volar lliurement per una gran cavitat, produheixen una remor sorda que s' assembla molt á una llunyana corrent d' aygua.

Lo que crech molt cert es lo que diu lo besavi del Sr. Mir, que pogué ficarse molt endintre térra trobant grans cavitats; pero avuy dia es impossible fer lo mateix. Ab en March Mir examinaren detingudament tots los recons de la gran caverna que avuy forma l'

avench pero fou inútil, tot está tapat per una verdadera inundació de rocas arrastradas sens dupte per un petit torrent que passa á dos metros de Ja boca. Desde 'l moment que s' hi engolfa una massa tan gran d' aygua com suposa l' arrastre de tantas pedras, algunas d' ellas molt grossas, es induptable una comunicació interior. La veu popular ho creu també aixís, y, pera demostrarho, diu que una vegada uns cassadors furonaren lo fons del avench hont se 'is havía amagat un conill, pero la fura no torna á sortir, trobantla al cap d' uns quants días vora «Ca 'n Pinya», ó sia al peu de la montanya en qual cim s' obra l' avench. Desembrossar lo fons d' aquest á fí de buscar las galerías que sens dupte hi ha, sería potser una empresa una mica costosa, per lo que 'l senyor March Mir se proposá y crech que á horas d' ara ja ho haurá realisat, abocar altra vegada dintre l' avench lo torrent que, com he dit, passa á dos metros de la seva boca. Aixó será una obra de no res y en cambi pot donarnos molta llum y fins reportar utilitats per l' agricultura; donchs una de dos: ó be l' aygua seguirá las galerías interiors y, no trobant dificultáts, sortirá defora per un costat ó altre, ó be trobará grans cavernas que 's veurá obligada á omplenar. En lo primer cas sabrém desseguida la existencia de la suposada comunicació y será mes práctich intentar un desembossament; pero en lo segon cas potser passarán alguna anys sense sapiguer ahont va l' aygua que las grans plujas abocarán dintre l' avench, fins que un cop plenas las cavitats interiors comensarán á rajar, potser regularisadas per un sifó, produhini una font que será de tanta mes durada quant mes grans sían los dipósits internos.

No cal dir la importancia que aíxó tindría pels terrenos situats en lasvessants de las serras de Ca 'n Ros y Subirais. Prou be las sap lo propietari en March Mir.

Després del avench anárem cap al espirall del avench, pujg per mes que 'l senyor Mir me digué qu' era un forat sense gayre importancia, lo seu nom me cridá la atenció per la senzilla rahó de que crech que Ms noms posats pel poble tenen alguna relació ó altra ab la cosa significada, si be pot succehir que la relació ó fonament que 'ls hi dona nom, avuy dia ja no existeixxi ó sia desconeguda. Lo trobarse dit forat vora I' anterior avench y l' anomenarse espirall del avench, me feu sospitar que potser trobaría alguna comunicado entre 'Is dos, pero no fou aixís per desgracia.

La entrada del espirall está formada per un forat de mitj metro escás de diámetro per dos de fondaria. No teníam noticia de que may s' hi bagues ficat níngú pera esplorarlo; sols sabíam que moltas vegadas los conills, al véures perseguits d'aprop pels gossos, s' hi tiravan y que si s' hi baixava la fura al cap d' un rato, aquets tornavan á sortír fent un bot. No cal dir que al sapiguer aquest dato ja vaig perdre la esperansa de trobar comunicacions importants, pero ab tot, després d' alleugerirme de roba, vaig saltar al fons trobant lo de sempre, un grandiós cono de pedras qual cúspide corresponía á la boca d' entrada; encés lo llum, vaig comensar á baixar, y, vegent una petita galería á la má esquerra,m' hi fico de genollons. puig no podía d' altra manera y, després de seguir uns cuatre metros en semblant posició que fou per mí una verdadera penitencia, donchs, la roca de térra estava verdaderament erissada d' estalagmitas del tamany d' un sigró las quals me feyan malbé els genolls, me trobo que la galería s' estreny quedant reduhida á una esquerda de mitj pam. A la entrada d'aquesta hi havía uns quants ossos que pertanyían, segons las pessas dentarias, á una guineu y á un cunill. Al peu d' aquell cono de pedras vaig divisar un altre forat lo qual me porta á una galería mes ampia que la anterior, pero de molt poca fondária també, la qual termina ab un petit aixamplament tot revestit d' estalagtitas y complertament obstruhit per las pedras que hi han rodolat desdela boca.

Deduccions: I.° La formació del Avench de ca'n Ros y del Espirall del avench s' esplica per l' ensorrament de las voltas de duas cavitats interiors,sense 'l qual haurían passat desapercebudas, com hi passan avuy las que sens dupte hi ha en aquell macis creteri tan dislocar y tan poch resistent á las erosionsde la naturalesa.

2. ° Crech molt probable la prolongacio del Avench per l'interior de la montanya y fíns la seva comunicado ab l' Espirall. Potser d'aquí un quant temps, quan s'haja vist lo curs de l'aygua que s'abocará al Avench, podré donar datos mes precisos y deduccions de mes importancia.

En la mateixa montanya de ca 'n Ros, y prop la Masía d' aquest nom, se troba la rocassa que, com ja he dit, ressona al passarhi per sobre. Ab en March Mir la picárem en diferents llochs convencenmos de que l' estensió que ressona es molt petita y de que la cavitat, en cas d' existir, no 's troba á gayre profunditat.

Y dich en cas d'existir, puig aixís podría trobarse allí una gran caverna com un petit espay vuyt entre roca y roca. A fí de sortir de duptes, en March Mir me prometé que la faría foradar y que en cas de trobarhi una caverna de regulars dimensions la convertiría en cisterna, lo qual resultaría sumament beneficiós per la masía, puig en temps de sequedat quasi no tenen aygua pera abeurar lo bestiar.

Dona gust tractar ab propietaris com lo senyor March Mir, que 's mostran entussiastas y protectors decidits de tot lo que puga resultar en benefici de las ciencias ó de las arts y que en lo que depén d' ells no escatiman res pera arribar á un resultat del que potser no serán ells los beneficiáris. Si tots los nostres propietaris y pagesos ho fessen aixís, podrían ferse esploracions y obtenirse resultats sumaments beneficiosos per ells mateixos. Pero consti que si no 's fa es per culpa seva, puig los socis del Centre Excursionista, aficionats á la Espeleologia, están disposats á travallar sense que ls mogui 'l lucro, sino l' amor á laciencia y al próxim.

N. FONT Y SAGUÉ

L'avenc d'Ordal (Subirats, Alt Penedès)

Sinònims: L'avenc, avenc de Subirats, cova de l'Avenc, avenc de Can Ros.

Recorregut: 38 m

Desnivell: -12,5 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

                X: 402642

                Y: 4584426

                Z: 514 m

Història: Coneguda de temps immemorials

Terreny: Calcàries del Cretaci.

Situació: A la carretera N-340, passats el coll d'Ordal i el poble del mateix nom, trobem una llarga recta i just passat el km 1225 trobem a la dreta una pista asfaltada que porta a un grup de cases (Can Ravella). Un cop passades aquestes, la pista es converteix en pista de terra en no gaire bon estat, però factible per a qualsevol vehicle. Després de recórrer 1,7 km la pista passa per sota d'una línea elèctrica i 350 m més enllà trobem un pla i un encreuament de pistes. L'avenc es troba al costat esquerre de la pista.

Descripció: Una boca arrodonida, d'uns 6 m de diàmetre dóna accés a una única sala d'uns 30 m de llarg i una amplada màxima de 16 m, en suau inclinació cap al fons (uns 20° de mitjana). Té una alçada constant, entre 3 i 4 m. Tota la sala està coberta per sediments i blocs disseminats, de major mida cap al fons.

A la part més baixa trobem una gatera, producte d'una desobstrucció realitzada per espeleòlegs anònims, que dóna a una petita saleta i continua fins a fer-se, de moment, impracticable. Treballs de desobstrucció en curs.

Bibliografia

(1) FONT, N. (1897).- "Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butll. C.E.C. (29):197-202

(2) FONT, N. (1897).- "Sota Terra. Escursió espeleológiva a las serras de ca 'n Ros" La Renaixensa (7245):1527-1530

(3) TOMÀS, X. (1972).- "La Cova de 'La Beng" EspeleoSie (12):83-87 (Topografia)

Han participat:

- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)