Catalunya Subterrània: Cinc cavitats de la Morella (Begues, Baix Llobregat) (Segona part)

Avenc del Bufí i avenc del Purgatori

En aquesta segona part de la nota sobre cavitats de la Morella (primera nota), presentem les dues últimes cavitats: l'avenc del Bufí i l'avenc del Purgatori (o del Pirata).

L'avenc del Bufí fou desobstruït i explorat per primera vegada per la SIRE-UEC, però únicament van donar a conèixer unes curtes notes a les relacions d'activitats publicades a la revista Senderos, sense arribar publicar ni la topografia ni la situació:

9-4-1967 - Avenc del Bufi (primera exploración) Garraf, de 17 m.p., con posible continuación. Exploración efectuada por J. Samartin, J. Amades, A. Cruz, Alfons, J. de la Vega (1)

23-7-67 - Avenc de Llambrics, de 107 m.p., y Avenc del BUFI (primera), de 26 m.p., por A. Riera y A. Cruz (2)

D'aquestes notes podem deduir que en primer lloc van explorar únicament el pou d'entrada i en una segona exploració van desobstruir la gatera, però la cota que donen (-26 m) és força exagerada.

No tindrem més notícies de la cavitat fins a la publicació del primer volum del Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (3), en què surt un croquis realitzat per J. Borràs, tot assignant-li un desnivell de -19 m.

Durant la nostra exploració hem pogut seguir una mica més la diàclasi final, sense guanyar fondària, gràcies a una desobstrucció realitzada per espeleòlegs anònims.

L'avenc del Purgatori (o del Pirata) té una història un xic més complicada, ja que desconeixem els primers exploradors. Durant una sortida realitzada pels grups GIE-CEG, GEB, SIE-CEA i GEP-AEP, realitzada el 24-3-2011, localitzen la cavitat, sense arribar a explorar-la.

Durant la nostra sortida, realitzada el 21-4-2013, vam fer la topografia d'aquesta i d'altres cavitats situades a la rodalia, algunes d'elles les que formen la primera part d'aquesta nota.

El 19-6-2013, la SES-GER, desconeixedors de la nostra topografia (encara no l'havíem publicat) realitza la topografia (veure), donant-li a la cavitat el nom d'avenc del Pirata.

Avenc del Bufí (Begues, Baix Llobregat)

Recorregut: 26 m

Desnivell: -17,5 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

X: 409369

Y: 4572053

Z: 539 m

Terreny: Calcàries

Història: Primera exploració SIRE-UEC (1967)

Situació: Des del pla del Campgràs pujarem per la pista situada a la cua de l'abocador que va cap a Begues. Al cap d'uns minuts veurem a la nostra un marcat camí que porta al coll Sostrell. El seguirem uns 80 m fins a travessar una riera, en aquest punt deixarem el camí i seguirem obliquament al camí, tot guanyant alçada fins a trobar la cavitat, després de recórrer uns 90 m. No hi ha gaires referències sobre el terreny, llevat el pal indicador del parc.

Descripció: L'avenc s'obre a l'exterior per mitjà de dues boques separades 3 m, que donen a sengles pous que s'uneixen a -7 m. Penetrant per la bona situada al N (l'altra és impenetrable) accedim a un pou de 15 m amb la base formada per petits blocs. En direcció E trobem una estreta diàclasi a què accedim per una gatonera situada sota dos blocs encaixats i que dóna una pas a un parell de pujades i baixades fins a finalitzar a la cota de màxima penetració de l'avenc.

Un parell de metres per sota de la unió dels dos pous d'entrada trobem la part superior d'aquesta diàclasi, penetrable uns pocs metres.

Dades: J. Ferreres, J. de Valles

Avenc de Purgatori (Begues, Baix Llobregat)

Recorregut: 14 m

Desnivell: -6 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

X: 409098

Y: 4572017

Z: 563 m

Terreny: Calcàries

Història: Desconeixem en nom dels primers exploradors.

Situació: Cavitat per sobre de l'avenc de l'Infern, des d'aquest anirem cap al SE, i al final d'una dolina allargassada amb una pineda, quan comencem a pujar cap a l'estació d'AENA, trobarem fàcilment la cavitat.

Pot ser, el trajecte més fàcil és anant per la pista, quan superem la desviació del camí que puja a la Morella (dreta) avancem uns 60 m i sortirem de la pista a l'esquerra direcció SE cap a la pineda esmentada, i a uns 60 m trobem l'avenc.

Descripció: Avenc amb dues boques, la superior, força emmascarada per la vegetació, és de 0,40 x 0,60 m i consta d'un R.1,90, i un R.0,70.

L'entrada d'elecció serà la boca principal en forma de cova, situada sota una lloca de pedra molt característica, una galeria d'un parell de metres ens porta a uns ressalts (R.0,60, R.0,50). En aquest punt enllacem amb la base dels ressalts del pou de boca anterior, i observem tres continuacions en forma de petits pous.

Si continuem en la direcció de la diàclasi d'entrada, hi ha dos pouets, el primer és practicable (0,50 x 0,60 m), però no el segon (0,30 x 0,80), tots dos s'uneixen més a baix.

Baixem pel primer per un R.1,60, on una petita rampa descendent finalitza a una cota de -5 m.

Tornant amb la tercera continuació, es tracta d'un pou situat a la dreta que accedeix a una altra diàclasi paral·lela a l'anterior. La boca d'aquest pou és de 0,70 x 0,40 m, té 2,80 m de fondària, és fàcilment desgrimpable, i ens situa a una estreta galeria meandriforme d'uns 0,60 m d'amplada. Es va tancant als 2 m fins a fer-se impracticable.

Dades: Carles Miranda, Jordi de Valles i Enric Porcel