A rel de la
visita realitzada a les coves de la Riera de Pontons vam veure el que semblava
una cova (la mina nº 1 de la Riera de Pontons). Ràpidament ens vam adonar que
es tractava d'una mina i vàrem decidir topografiar-la. Seguint el camí que
porta a la mina es va localitzar una segona mina que també hem topografiat. I posats
a fer també hem topografiat la mina més gran i possiblement la primera en ser
explotada: la Mina Esperança (Mina de les Calaveres segons l'ICC).
El conjunt miner de Pontons es troba situat a la riera de Pontons, a l'alçada de l'anomenat pont de les Mines. Està format per una sèrie de boques que s'uneixen interiorment per a formar un conjunt format per tres mines i dues petites cales d'uns 10 m (pendents de topografiar).
De les dues mines situades a la riba dreta no coneixem el seu nom i les hem anomemat mines nº 1 i 2 de la Riera de Pontons. La tercera és la situada al costat mateix de la carretera i segons l'ICC és la mina de les Calaveres. El nom l'hi ve donat pel fet que a finals dels segle XIX es van localitzar unes suposades "calaveres d'homes prehistòrics"quan els miners van topar amb un buit natural dins de la mina, però nosaltres preferim respectar el nom que ja tenia (Mina Esperança) i que és el més utilitzat actualment. Un curt sector d'aquesta mina ha queda separat per un enfonsament de la volta, és el que anomenem "Mina Esperança II".
Les mines, avui abandonades, varen explotar galena i esfalerita (també anomenada blenda) que es localitza en calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior que han sofert un processos de carstificació.
Tot i que es dóna per segur que van ser explotades per l'home prehistòric i posteriorment pels fenicis i romans, el cert és que ho hem localitzat dades fiables que confirmin aquestes afirmacions, pel que la data més antiga que podem confirmar és la concessió del privilegi d'extreure mineral donat pel rei Joan II al monestir de Santes Creus l'any 1297.
A finals del s. XIX les mines tenien una escassa activitat, fins que l'any 1912 la societat anglesa "The Pontons (Spain) Zinc and Lead Mines Limited", també amb pobres resultats, però l'inici de la Primera Guerra Mundial va fer que l'agost de 1914 es paralitzessin els treballs. La societat es va liquidar definitivament l'any 1918. Tot sembla indicar que no es va tornar a reprendre l'activitat minera.
Tot seguit inserim un resum de les dades de recorregut i desnivell de les diferents mines:
El conjunt miner de Pontons es troba situat a la riera de Pontons, a l'alçada de l'anomenat pont de les Mines. Està format per una sèrie de boques que s'uneixen interiorment per a formar un conjunt format per tres mines i dues petites cales d'uns 10 m (pendents de topografiar).
De les dues mines situades a la riba dreta no coneixem el seu nom i les hem anomemat mines nº 1 i 2 de la Riera de Pontons. La tercera és la situada al costat mateix de la carretera i segons l'ICC és la mina de les Calaveres. El nom l'hi ve donat pel fet que a finals dels segle XIX es van localitzar unes suposades "calaveres d'homes prehistòrics"quan els miners van topar amb un buit natural dins de la mina, però nosaltres preferim respectar el nom que ja tenia (Mina Esperança) i que és el més utilitzat actualment. Un curt sector d'aquesta mina ha queda separat per un enfonsament de la volta, és el que anomenem "Mina Esperança II".
Les mines, avui abandonades, varen explotar galena i esfalerita (també anomenada blenda) que es localitza en calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior que han sofert un processos de carstificació.
Tot i que es dóna per segur que van ser explotades per l'home prehistòric i posteriorment pels fenicis i romans, el cert és que ho hem localitzat dades fiables que confirmin aquestes afirmacions, pel que la data més antiga que podem confirmar és la concessió del privilegi d'extreure mineral donat pel rei Joan II al monestir de Santes Creus l'any 1297.
A finals del s. XIX les mines tenien una escassa activitat, fins que l'any 1912 la societat anglesa "The Pontons (Spain) Zinc and Lead Mines Limited", també amb pobres resultats, però l'inici de la Primera Guerra Mundial va fer que l'agost de 1914 es paralitzessin els treballs. La societat es va liquidar definitivament l'any 1918. Tot sembla indicar que no es va tornar a reprendre l'activitat minera.
Tot seguit inserim un resum de les dades de recorregut i desnivell de les diferents mines:
Nom
|
Recorregut
|
Desnivell
|
Mina Esperança
|
1.414 m
|
-31 m
|
Mina Esperança
II
|
40 m
|
-3,4 m
|
Mina nº 1 de la
Riera de Pontons
|
320 m
|
+7,7 m
|
Mina nº 2 de la
Riera de Pontons
|
860 m
|
-10 m
|
En aquest moment estem recopilant dades i esperem poder publicar properament el resultat.
Segons ens han informat, no fa gaire els Agents Rurals van
posar una reixa a l’accés junt a la riera de Pontons per protegir una colònia de rat-penats, i caldrà fer la gestió de demanar permís. (Nota afegida el 27-12-2013).
Fantàstica i de ben segur feixuga feina de topografía, però quin gran resultat previ!!! Felicitats. Demano autorització per reproduir aquesta topo al meu bloc, per completar l'entrada que tinc també de les mines de Pontons a mineralCAT.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari. La realització de la topografia ha estat força complicada. Pots incloure la topo al teu bloc indicant la procedència. Nosaltres hem localitzat aquestes mines i un parell de registres d'uns 10 m. Coneixes altres mines de Pontons?
EliminaGràcies per l'autorització, citaré la font corresponent amb un text i un vincle directe al vostre bloc.
ResponEliminaAquesta topo reflexa perfectament la zona de mineralització i com aquesta es troba també a l'altra banda de la riera.
En quant a les mines de Pontons, nomès coneixo aquestes que heu descrit vosaltres, essent la Mina Esperança Ia que més m'ha sorpres amb els 1414m de recorregut topografiat, doncs mai he passat mes enllà de la galería de connexió entre Esperança I i Esperança II (massa recorregut...)
Salut i gràcies
Hola Jordi, m´han agradat molt les fotografies de les mines de Pontons. Aquest correu es per demanar-te permís per publicar en la meva página web de turisme rural una d´aqueste fotos. www.lescanyes.com. Com que serà una cara rural cervesera esteu convidats a unes birres artesanes en la vostra pròxima expedició a les profunditats. Per cert, coneixeu l´avenc del batlle vell??? es troba pujant a l´ermita de sant joan i no es gaire conegut. És accesible i sense dificultat però té el seu encant. Cal destacar les grans estalagmites, bueno, el que queda, per desgracia aixó és una costum que personalment fà molta pena.
ResponEliminaPer cert, encara avuí a Pontons es poden veure els actics riells de les vagonetes que hi havien a les mines. Una abraçada d´un enamorat del desconogut!!!!