Text i fotografie: Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
Coordenades: X: 277680- Y: 4587292 - Z: 105 m
Situació:
A uns 2 km de
la població, seguint la carretera en direcció a Mequinensa hom troba un
trencall a l’esquerra que puja cap al turó on hi ha l’ermita de sant Jaume, al
costat hi ha la cova.
Descripció:
Es tracta
d’una cavitat orientada al sud, de 9 metres de llargada per 5,20 d’amplada i 2
m d’alçada. A l’interior es pot veure, al davant de la porta una
fornícula-altaret d’1 metre d’amplada, 1,20 d’alçada i uns 80 cm de fondària.
Al costat est hi ha dues fornícules de 40 per 50 cm i al costat de la porta una
altra fornícula d’uns 30 per 30 cm. A l’exterior, un mur de pedra unida amb
argamassa recorre tota la cavitat, amb la porta com a única obertura.
Al costat de
ponent hi ha restes d’un pany de paret que tancava el recinte, que aprofitava
un espai de 3 per 2 m i uns 1,50 m d’alçada.
Breus notes històriques:
Aquest indret enlairat
des d’on es gaudeix de bones panoràmiques tant cap a Ponent com cap al nord on
es pot apreciar la confluència del Segre i el Cinca i a prop de la barrancada
del torrent de sant Jaume, oferia un bon lloc per la vida eremítica, com ho
corroboren les diverses fornícules de l’interior de la cavitat. Sembla que a
les terres d’aquesta cova se’ls atribuïa propietats miraculoses i curatives.
Es diu que aquest
indret es podria relacionar amb un camí de Sant Jaume que pugés per l'Ebre
i el Segre
fins a trobar el camí de Saragossa, desviant-se per la Granja
d'Escarp i Massalcoreig.
L’ermita de
sant Jaume sembla datar de finals del segle XVII i en el segle XVIII es va
ampliar afegint l’absis quadrat reforçat per un contrafort. En 1910 es
restaurà, durant la guerra de 1936 es destruí en bona part i a finals del 2017
es netejà l’interior.
Bibliografia:
Aymamí, Gener:
Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael
Dalmau editor. Barcelona 2014, p 159-160.
Trogloditisme.blogspot.com