Municipi: Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Sinònim: Cova dels Ullals
de MoragoCoordenades: X = 273856 Y = 4527296 Z = 579
Localització:
Al Parc Natural
dels Ports, al vessant esquerre del riu Estrets, aigües amunt de l’àrea
recreativa del Mas de la
Franqueta, a la qual s’arriba per una pista asfaltada de 12 km que neix de la
carretera C-111 en les rodalies del trencall a Horta de Sant Joan.
Sortint de l’àrea recreativa, continuarem la pista tenint el riu Estrets a
mà dreta, al cap de poc deixarem a l’esquerra el camí que mena a la “Marbrera”,
antiga pedrera que ha estat condicionada per a poder ser visitada. Més endavant
trobarem una bifurcació on hi ha un pal indicador on llegirem “Cova Picasso, 150 m”. Seguirem el camí, que
creua el riu i continua paral.lel a ell en sentit oposat al que veníem, fins a
trobar la cavitat, uns metres per damunt del nivell del camí. De l’àrea
recreativa a la cova, uns 20 minuts. Hi ha un itinerari senyalitzat que passa
per la cova.
Aquesta cavitat,
coneguda tradicionalment com a cova dels Ullals de Morago i utilitzada en altre
temps per pastors per aixoplugar-se, hagués passat sense pena ni glòria atès
que les seves minses dimensions farien que, probablement, els espeleòlegs no la
tinguessin ni tan sols en consideració per a catalogar-la.
Però un fet li hauria de donar un protagonisme inusitat. Pablo Ruiz Picasso
va triar aquesta cova per fer llargues estades a la natura, essent el seu habitatge i refugi. Aquest
protagonisme ha arribat fins al punt de què el Parc ha habilitat un recorregut
senyalitzat, “Itinerari de Picasso”, que
passa per la cova, cosa que fa que sigui molt visitada, essent un dels punts
d’interès turístic que ofereix el municipi d’Horta de Sant Joan, ja que es tracta
d’un “indret Picassià”
Amb motiu de les estades del pintor, la cavitat va començar a ser coneguda com a “Cova
Picasso”, de manera que actualment
aquest nom és més utilitzat que el nom original, “Cova dels Ullals de Morago”,
que va caient en desús.
En un capítol més avall, es detallen les relacions de Picasso amb la cova
que porta el seu nom.
Es tracta d’una balma de petites dimensions. Uns 5 m d’ample per una fondària
màxima de 3 m,
amb un sostre inclinant que va perdent alçada de manera que no es pot estar
dret a la seva meitat més interior. La superfície aixoplugada està envoltada
d’un mur de pedra baix, de manera que forma un “habitacle” de forma gairebé
semicircular. Una línia de pedres divideix bastament l’habitacle en dues
“cambres”, essent la “cambra” NE la més planera, on podrien dormir tres
persones sense masses comoditats.
No deixa de sorprendre que aquesta cova fos escollida per Picasso com a
precari hàbitat per a passar llargues temporades. Probablement, la proximitat
del riu i de l’aigua jugaren un paper important en prendre la decisió.
Els ullals de Morago
El nom original de la cova el pren
d’un naixement d’aigua situat a la llera del riu Estrets, uns 200 m aigües amunt de la
cova. Es tracta dels ullals de Morago. El seu cabal ha estat captat per abastir
d’aigua potable el poble d’Arnes. Per aquest motiu, hi ha una conducció feta
amb formigó que resulta molt visible a tot el llarg del curs del riu. En el
tram que ens ocupa, la conducció ha estat aprofitada per a fer passar part del
camí per on transcorre l'“Itinerari de Picasso”. Unes baranes de fusta
impedeixen que puguem caure al riu.
Picasso arriba a Horta d’Ebre (nom
del poble fins a 1910, quan va passar a ser Horta de Sant Joan) l’any 1898. L'aleshores
jove pintor (tenia 17 anys) hi va arribar de la mà del seu amic Manuel Pallarès,
un jove artista del poble uns anys més gran que ell, que li oferí casa seva per
tal que es recuperés de l’escarlatina, una malaltia infecciosa caracteritzada
per produir unes erupcions cutànies, motiu pel qual alguns biògrafs varen
pensar –sembla que erròniament– que es tractava del collar de Venus, un dels
símptomes de la sífilis.
Al mas de Tafetans, la masia dels pares de Manuel Pallarès, Picasso
va conèixer en primera persona com era el treball dels camperols, cosa que es
traduí en l’elaboració de dibuixos i esbossos de la vida de pagès, com també
dels animals de granja o per a treballar el camp.
Va ser en aquestes circumstàncies
quan Picasso i el seu amic decidiren anar al Port a fer llargues estades, on es
dedicarien a pintar. Varen triar com a habitatge per a dormir, cuinar i viure
la cova que ara porta el seu nom, Amb
uns pocs queviures i uns llenços per pintar, hi varen passar tot un mes vivint
en un estat gairebé salvatge. Per a dormir, es feien un jaç d’herba dins la
cova. En aquell temps, l’indret era molt més inaccessible que a l’actualitat perquè
no existien les pistes que ara ens apropen, i tan sols algun caçador podria
passar de manera molt esporàdica. Per aquest motiu, varen viure gairebé com
salvatges, anant despullats i banyant-se al riu. Picasso no oblidarà mai
aquesta experiència i la seva amistat amb Manuel durarà 75 anys.
Va ser també en aquestes muntanyes i
en aquesta cova on – sembla ser - Picasso va tenir una breu experiència
homosexual:
“Gidel lo recoge de “una biógrafa”, y
ésta, a su vez, dice haberlo oído de boca de Françoise Gilot, una de las
compañeras de Picasso. Stassinopoulos dice se trataba de “un joven pintor
gitano, un muchacho de unos quince años, los acompañaba, conduciendo la mula
cargada con el equipaje”. En otra publicación (cuyo nombre ahora no recuerdo)
leí que se trataba de un pastor de cabras que tenía por una parte de la zona de
los Ports del Maestrat su área de trabajo, sus pastos.
“Entre él y Picasso se
entabla primero una amistad ardiente, que sin duda llegó mucho más lejos. Los
dos chicos sancionan su unión con un ritual que se remonta a la noche de los
tiempos: el gitano, empuñando el cuchillo del que no se separa nunca, se hace
un corte en la muñeca y pide a Pablo que haga lo mismo. Entonces mezclan su
sangre en señal de eterna fidelidad. Pero el gitano, que comprende enseguida lo
imposible de una relación profunda con un muchacho que no es de su raza,
prefiere desaparecer. Una mañana, en la gruta, Pablo ya no lo encuentra a su
lado… su lecho de hierbas y hojas está vacío. Se queda estupefacto. Su pena es
muy grande. Regresa entonces a Horta con Pallarès”.
Gidel explica esta
experiencia, por otro lado natural entre la juventud todavía no definida
sexualmente, por el estado de exaltación del pintor, la naturaleza salvaje,
ausencia de mujeres. Una experiencia que, según
discurrió la vida de Picasso, no tuvo vocación duradera.
Aquesta estada en
Horta d’Ebre va durar 9 mesos, però els
Pels lligams del
pintor amb el poble, Picasso va ser nomenat “Fill adoptiu d’Horta” par part de
l’Ajuntament.
Ferran Cardona
Carme Bañolas
