Podem triar dos itineraris per acostar-nos cap al bonic paratge de Sant
Bartomeu de Fraguerau, situat a 520 metres d'altitud, ambdós són seguint el
sender de gran recorregut GR-65-5-1 d'Ulldemolins a la Venta de la Serra la
Llena.
Si sortim de la Venta de la LLena, que és a prop del km 26 de la carretera
de Reus a Fraga per la Granadella, el camí passa pel costat de la balma del
Queralt i pel camí dels Blocs i s'arriba a l'ermita, en total hi ha uns 50
minuts de camí.
Nosaltres vam optar per l'altre camí, així doncs vam sortir d'Ulldemolins
pel camí de les ermites, que és una pista asfaltada, fins a l'ermita de Sant
Antoni, aquí vam aparcar tot i que es pot continuar amb cotxe fins a gairebé al
final de la pista, ara de terra.
De Sant Antoni la pista va davallant suaument fins a les Cadolles Fondes,
indret per on el riu Montsant baixa encaixonat entre enormes blocs de pedra; a
partir d'aquí, el sender va sempre pel costat del riu, envoltats per un paradís
roquer i així a poc a poc anem trobant diverses roques i agulles com els Tres
Juradets, la Roca Balladora i els Tres Jurats.
Després del racó de la Pastera (dit així perquè sembla que a principis del
segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de
la Pastera hi pastaven el pa) es travessa el riu per un pont penjant i per un
bonic camí es remunta el barranc de Sant Bartomeu arribant al conjunt format
per l'ermita i la balma obrada. L'ermita és presidida per dues roques
arrodonides que són les boletes de sant Bartomeu i del Formatge i al darrera d'aquesta
hi ha l'agulla de la Taula.Des de Sant Antoni hi ha cosa d'1,15 hores.
Breus
notes històriques:
El 28 de juliol de 1192, l'anacoreta fra Guerau Miquel (el nom de Guerau és
una forma arcaica del nom actual Gerard) va obtenir la possessió d'una part de
la vall del riu Montsant, on ja habitava des de l'any 1160 i hi va bastir dues
capelles, la de Santa Maria i la de Sant Bartomeu que és la que ha perdurat
fins avui.
S'esmenta que abans de cercar la solitud d'aquesta vall s'havia establert
als ermitatges del proper coll de Monècs. La llegenda explica que quan l'esposa
d'Alfons I, la reina Sança, que s'estava a Casp, es trobà molt malament a causa
d'un sobrepart, el rei va fer cridar a fra Guerau i aquest en arribar al davant
de la reina es posà a orar i la va curar. El rei el va voler recompensar, però
fra Guerau Miquel només va demanar poder viure a la vall de Sant Bartomeu on
restà fins a la mort.
Hi ha autors que opinen, i crec que encertadament, que una ermita com
aquesta, arquitectònicament tant ben acabada, no s'hagués pogut dur a terme
sense la intervenció i l'ajuda reials, per molts esforços que hagués aportat la
minsa comunitat eremítica.
L'any 1851 el pare Francesc Palau i Quer (a Aitona – Segrià- poble d'on era
nadiu hi ha la Cova del pare Palau, també habità, entre altres, en el barri dels
Penitents de Barcelona) féu estada en els abrics rupestres d'aquestes
contrades.
Extret del llibre "Itineraris per les esglésies i els eremitoris
rupestres de Catalunya" de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
2014 (145-147)
X: 317962
Y: 4576314
Z: 526 m
Al costat de l'ermita, que constitueix un bell exemplar d'arquitectura romànica,
hi ha una gran cavitat, ja utilitzada durant èpoques prehistòriques, aquí hi
residí un monjo eremita a qui s'atribueix la construcció de l'ermita.
La balma mesura 91 m de llargada i al costat sud hi
ha la part obrada, que constitueix la part més interessant i és on trobem les
dependències. Encara resten en peu alguns graons, la llar de foc, el sostre
està ple de sutge, el que evidencia una llarga permanència, per aquest costat
una porta dóna a l'exterior, a la part de darrere de la construcció. Més
endavant trobem una petita cambra de 3,20 per 3 m amb dues petites finestres,
en les parets es veuen els encaixos de les bigues que deurien sostenir el
trespol d'un pis superior avui desaparegut.
La part obrada principal la forma una dependència de 24 m de llargada per
uns 4,5 m d'amplada on no s'observen restes d'envans, només hi ha una petita
finestra en un extrem i a l'altre hi ha la porta d'accés al recinte que mesura
3,7 m d'amplada.
Per la part exterior s'observa com en la construcció de la paret hi ha
parts bastides de pedra i parts de tapial.
Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma
de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls,
l'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és
protegit amb una paret de pedra.
La cavitat finalitza en un caos de blocs despresos amb sortida a l'exterior
per la part superior.
- Jaume Ferreres (Espeleo Club de Gràcia)
- Hilari Moreno (Espeleo Club de Gràcia)
- Genar Aymamí (Institut d'Estudis Penedesencs)