Text: Gener Aymamí
Breus notes de la vall de Cardó
Bona part del massís de Cardó forma
part dels municipis de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d'Ebre) i en l'espectacular
penya-segat del Salt del Frare trobem l'antic convent de Cardó, dedicat a sant
Hilari, que fou fundat en 1606 pel carmelita tortosí fra Pere Pau de Crist, tot
i que s'esmenta que a prop de l'ermita de sant Simeó o de la Columna hi ha la
cova del Principi o del Fundador, anomenada així perquè es creu que era un
antic eremitori
i que aquí va començar la vida monacal del "desert" de Cardó.
Escampades per la serralada hi ha tretze ermites, si bé en les ermites
montserratines s'hi vivia sempre que un monjo l'abandonava l'ocupava un altre,
aquí a Cardó i anaven els monjos a descansar, desconec "l'estrès" a
què estaven sotmesos i pel que sembla cada dia, a una hora determinada, els
ermitans tocaven la campana, com que el so era diferent en cada una, des del
santuari sabien si tot anava bé. Explica una història o llegenda, vés a saber,
que un dia el frare de l'ermita de sant Bernat no va tocar la campana a l'hora
convinguda i ràpidament tothom s'hi va acostar trobant el monjo embolicat amb
una pastoreta. No se sap que li va passar a la noia, el que s'explica és que al
monjo el van excomulgar
i expulsar de la comunitat i com que l'ermita havia estat profanada li van
calar foc. El cert és que en tots els mapes figura com Sant Bernat (l'ermita
cremada). Una altra ermita veritablement interessant és la que he esmentat de
Sant Simeó o de la Columna, deu el seu nom a què està situada damunt d'un
esvelt monòlit de roca i la dedicació es força adient, ja que Sant Simeó l'estilita
(390-459) va passar 37 anys damunt d'una columna en el desert de Síria. En les
desamortitzacions de 1835 i 1866 el convent deixà de complir les seves funcions
i aprofitant les aigües bicarbonatades i arsèniques de la zona passà a ser
balneari. Durant la Guerra Civil va ser hospital de l'exèrcit republicà durant
la Batalla de l'Ebre. Entre 1940 i 1967 tornà a funcionar com a balneari i fins
a finals del segle XX com a planta embotelladora d'aigua mineral. En l'actualitat
pertany a una empresa privada que intenta reconvertir-lo, sense massa èxit, en
un hotel.
Cova de Sant Josep (Benifallet, Baix
Ebre)
Desnivell: +1 m
Coordenades (UTM31N ETRS89):
X: 296666
Y: 4536101
Z: 560 m
Terreny: Calcari
Història: Coneguda de temps immemorials
Situació: Des de l'aparcament del Convent-balneari de Cardó cal
seguir l'ample camí amb el rètol "Ermitori de la Vall de Cardó" fins
a arribar a una cruïlla on trobem el camí de l'esquerra barrat amb una cadena,
a un costat hi ha una caseta de captació d'aigües. Al costat mateix de la
caseta surt un corriol que passa per sota de l'espadat on hi ha l'ermita de la
Columna, en arribar a l'esplanada de la font de l'Avellaner es deixa un
trencall a l'esquerra que davalla cap a l'ermita de sant Elies, es continua
endavant i de seguida es troben les escales que duen cap a l'ermita de sant
Josep, al capdamunt del primer tram de graons hi ha la petita cova.
Descripció: A un costat hi ha
una petita paret de pedra amb argamassa de cal, com que el lloc no és gens
adient per sojornar-hi, sembla més propi d'un aprofitament efectuat pels
estadants de l'ermita que és a pocs metres. També cal destacar la presència d'algunes
petites formacions litogèniques,
sobretot colades.
